La primera visita d’un primer ministre francès a Andorra es va saldar amb una monumental abraçada institucional. Les paraules i els gestos de Manuel Valls amb el cap de Govern, Antoni Martí, van mostrar l’evidència d’unes relacions més que cordials i d’un suport del país potencia mundial envers el país que intenta integrar-se en una economia europea que mica en mica l’obre les seves portes. La roda de premsa que tots dos mandataris van oferir ahir en va ser la prova d’aquest suport, perquè Valls va repetir, i insistir, que les polítiques econòmiques que ha dut a terme l’Executiu de Martí han estat encertades, incloent-hi la gestió del cas BPA així com l’acostament als barems europeus en matèria de transparència i els treballs per consensuar els diferents convenis de no doble imposició –el signat amb França, ja ratificat, entrarà en vigor l’1 de juliol. «Les reformes d’Andorra eren necessàries», va dir el primer ministre. Així mateix, la presència del mandatari impulsarà acords empresarials que s’hauran de concretar a Tolosa el pròxim 8 de juliol en el Fòrum de Negocis, i a París a final d’any amb una trobada entre empresaris dels dos països.
 

La reunió entre els dos dirigents va tenir tres eixos: el primer va ser la perspectiva europea amb els treballs per signar l’acord d’associació que està fent Andorra i que França dóna suport al 100%; el segon els temes transfronterers com els accessos per carretera, la viabilitat hivernal i la proximitat entre Andorra i la regió Sud de França; i el tercer les relacions econòmiques entre els dos països, que són millorables.
 

Però el cas BPA va centrar part de la trobada entre els dos mandataris. La reunió, de gairebé mitja hora, va servir per tractar la qüestió que ha sacsejat el sistema financer andorrà i la visió mundial que ha quedat del país. «Hem parlat d’aquest dossier», va dir Valls, «s’havia d’intervenir ràpidament i la nostra impressió és que la gestió d’aquesta crisi ha estat la correcta, amb la reacció ràpida per aïllar el banc contaminat», hi va afegir. 
 

Per la seva part, amb un gran somriure, Toni Martí no va desaprofitar l’oportunitat i va agafar el guant sabent que tenia el suport d’una potència europea i mundial. El cap de Govern va destacar la «crisi major» que s’està fent front, i el «confort» que li proporcionaven les paraules de Valls. «Tenim la satisfacció d’haver fet les coses amb tota la consciència», va dir, anant una mica més enllà: «Què hagués passat si ens haguéssim quedat a casa amb aquesta crisi?». En aquest sentit, va introduir el tema de la «transparència», per «viure en un entorn que és el nostre, que és la Unió Europea».
 

I la transparència va ser el guant, que ara per part francesa, va agafar Valls, perquè aquest va destacar les «reformes» del Govern de Martí: «Les mesures d’Andorra volen situar el país en el bon sentit de la transparència fiscal». «Les mesures», va continuar Valls, «justifiquen que es continuï, i m’alegro que a nivell europeu s’entengui». 

 

França vol guanyar terreny perdut / Manuel Valls va deixar anar que França, ara per ara, necessita més presència a Andorra. I ho va explicar en clau empresarial, però també va fer un guiny a la llengua enviant un missatge als periodistes que havien insistit en què la roda de premsa fos en català –finalment, va fer la introducció en català i la resta en francès, amb algun canvi esporàdic. 
 

«En intercanvi econòmic França ha perdut terreny al Principat», va assegurar, tot afirmant que la decisió és tenir «més presència» a Andorra. En aquest sentit, va parlar d’establir dos punts de trobada per millorar les relacions empresarials entre els dos països. El primer serà el pròxim 8 de juliol a Tolosa, on se celebrarà el Fòrum de Negocis que permetrà que s’arribi a acords econòmics entre empresaris, mentre que durant la roda de premsa Valls va deixar anar la proposta de trobar-se «a final d’any» a París «per presentar el potencial andorrà», per la qual cosa va dir que desitjava la intermediació del mateix ministre d’Economia francès, Pierre Moscovici. Segons Valls, s’haurà de «reequilibrar la balança comercial entre els dos països». Arribar a aquest punt de pactar punts de trobada és una feina que ja ve de quan Martí va visitar Valls el passat 11 de febrer.

 

Reunió entre ministres pels accessos / Els accessos a Andorra des de França van ser, com és habitual, un tema sobre la taula. Les obres a Ax les Thermes que s’acabaran el 2016, la RN20 i els seus riscos per allaus –els ajustos es finalitzaran abans de final d’any– o Puymorens van ser sobre la taula. «La voluntat de França és invertir millor», va admetre el primer ministre francès, que va demanar que es perdonessin «els pecats de França en aquest sentit.

Per tot això, Toni Martí va anunciar que es preveu una futura reunió entre els ministres de la branca amb Jordi Alcobé al capdavant, per tal de detallar la situació i seguir en el camí de la solució d’un problema que afecta el nombre de turistes que acudeixen des del país veí a Andorra.

 

Un 25% d'estudiants van a França / Martí va destacar ahir l’acord en matèria d’Educació amb França, que ara és pendent d’examen per part de l’Assemblea Nacional el pròxim 25 de juny. Segons Martí, els estudiants andorrans han anat evolucionant mirant cada vegada més cap al país veí del Nord, i no tant cap a Espanya. De fet, segons va dir el cap de Govern, «un 25%d’alumnes del sistema educatiu d’Andorra van a França» a fer els estudis superiors.

 

Model d'Estat / Davant la pregunta sobre la possibilitat que el Vaticà renunciés al coprincipat, el primer ministre francès va parlar de «l’equilibri històric» que ha suposat aquesta figura juntament amb el coprincipat francès, però sense decantar-se sobre un supòsit que no s’ha donat, segons va manifestar. Martí, per la seva part, va dir que «si les coses funcionen bé, per què canviar-les?». Valls, en aquest punt que tancava la conferència, va sortir amb una frase d’estadista: «No canviem la història, la història quan ve de lluny és una força per anar endavant».

 

Valls i la seva arrel andorrana / El primer ministre francès no va eludir parlar del seu arrel familiar amb Roser Capdevila, la qual va nomenar en diverses ocasions per recordar que són cosins i que quan ell «no era petit, però sí molt jove», ja venia a Andorra a la casa que Capdevila tenia al país per passar els estius. «Conec aquestes muntanyes», va dir, tot afirmant que «mai» havia comprat tabac.