Empreses auditores privades i organismes reguladors públics han anat certificant que Banca Privada d’Andorra compleix els preceptes legals en matèria de prevenció del blanqueig de capitals, el finançament del terrorisme i la delinqüència internacional, però des del 10 de març la pròpia paraula de la UIF l’ha posat en entredit la INAF a l’intervenir el banc.
Mentre passen els dies i el cas BPA, lluny d’estar solucionat, encara cueja sense saber com acabarà, què passarà amb els seus clients, amb els treballadors i amb els accionistes, ni el Govern ni l’Institut Nacional Andorrà de Finances ni la Unitat d’Intel·ligència Financera no expliquen què és el que ha canviat tant com perquè els informes emesos pel regulador andorrà amb anterioritat ara no tinguin validesa. Aquests van ser fets en el moment en que van tenir lloc els fets relacionats amb Petrov, Gao Ping i Salazar, i BPA gaudia del reconeixement de fer la feina ben feta en aquest aspecte per part de la Unitat d’Intel·ligència Financera, la Unitat de Prevenció de Blanqueig o les auditores privades Deloitte o KPMG. Això era durant els anys 2009, 2010, 2011 o 2012.
De fet, aquesta mateixa auditora de prestigi internacional, KPMG, responsable de les auditories de BPA i les seves filials, va signar el 2010, 2011 i 2012 els informes conforme havien auditat el banc durant els respectius anys anteriors i admetien que aquest es regia a llei, igual que la resta de societats del grup. El darrer any, el 2013, l’Auditoria la va fer una altra empresa de prestigi internacional, Deloitte, que també hi donava conformitat.
Paral·lelament a això, EL PERIÒDIC també ha tingut accés a dos certificats emesos el 2009 i el 2012 que afirmen: «Banca Privada d’Andorra compleix amb els requeriments de la legislació andorrana de prevenció i lluita contra el blanqueig i el finançament del terrorisme». El primer dels documents, signat per Josep Maria Francino el 12 de gener de 2009, com a director de la Unitat de Prevenció del Blanqueig (UPB), certifica que «BPA com a entitat autoritzada del sistema financer d’Andorra està subjecta a les obligacions establertes en la legislació andorrana en matèria de prevenció de blanqueig i finançament del terrorisme», a més de dir que «BPA està subjecte a la supervisió de prevenció del blanqueig i del finançament del terrorisme per part d’aquesta unitat». També esmenta que l’entitat anualment és auditada per revisar els procediments interns en aquesta matèria i que per tant es desprèn que BPA compleix els requeriments de la legislació andorrana sobre el tema.
El segon document, signat per Carles Fiñana Pifarré, Cap de la Unitat d’Intel·ligència Financera i amb data de 17 de setembre de 2012, en la mateixa línia que l’anterior, destaca que l’entitat està sotmesa a la llei de cooperació penal internacional contra la lluita de blanqueig de capitals o de valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme. Afegeix que l’entitat compleix rigorosament els preceptes legals continguts en aquesta llei i que ha estat objecte d’auditories externes «que certifiquen no només l’anterior, sinó també de posseir els mecanismes necessaris en matèria de formació i prevenció».
El certificat afegeix que l’entitat no ha estat objecte en els darrers anys a «cap acció correctora ni mesura sancionadora en matèria de prevenció del blanqueig de capitals i finançament del terrorisme».
Però aquell mateix 2012 és quan la justícia andorrana va acordar el bloqueig bancari i els controls dels comptes del magnat veneçolà Salazar i d’altres persones del seu entorn per investigar si els diners allà dipositats provenien d’activitats il·lícites. Aquells comptes van restar bloquejats mentre va durar la investigació i es van desbloquejar posteriorment per falta de proves. El mateix Fiñana (la Unitat que dirigia) va ser un dels col·laboradors amb la investigació del cas que finalment, i tot i un recurs del Ministeri Fiscal, es van aixecar aquests embargaments preventius.
El curiós del cas és que malgrat aquestes auditories i certificats que va obtenir l’entitat i les seves empreses filials durant els anys en què se li atribueixen ara les presumptes col·laboracions amb els 4 casos que han desencadenat la situació actual, ni el regulador ni les auditores van rebre cap input que fes sospitar que hi havia mala praxis per part del banc en la seva gestió, i l’única investigació relacionada no aportés cap prova conforme s’havia fet cap pràctica amb il·legalitat.
Una de les persones que signa els certificats que permetien al banc trobar operadors estrangers, i que a més per petició de la justícia va col·laborar en la investigació del cas de Salazar, segueix sent responsable de la Unitat d’Intel·ligència Financera i fins el moment, des del 10 de març, encara no ha parlat sobre el cas, i a banda dels polítics, l’única persona de les entitats que controlen i regulen l’activitat dels bancs i el seu compromís amb la llei, ha estat Maria Cosan, de la INAF.
