Un empleat detingut el 2013 ha estat l’espurna del ‘cas BPA’
'Operació emperado'r. Aquesta és la clau de tot l’entremat en què es veu involucrat BPA. El juliol del 2013 va ser detingut a la Seu d’Urgell un bancari a qui se’l va relacionar amb la xarxa que liderava Gao Ping. Els investigadors no tenen dubtes. Aquell empleat va destapar tot el conflicte que ha esclatat ara. El juliol del 2013 va ser detingut el gestor de banca andorrà imputat per l’Operació Emperador, S.F.G. Va ser localitzat per la Policia Nacional espanyola a la Duana de la Farga de Moles. La detenció es va produir després que la Policia tingués coneixement que el detingut estava realitzant gestions per entrar a Espanya i entregar-se.
S.F.G. és el fil que condueix a l’actual situació. Les activitats d’aquest empleat no van quedar a l’oblit entre les autoritats espanyoles, ni tampoc en el FinCEN, que ha estat el que ha destapat tota la trama. L’empleat va ser implicat en el cas Emperador, la trama de blanqueig de diners liderada per Gao Ping. El detingut va ser acusat de col·laborar amb l’organització des del seu càrrec a l’oficina bancària on treballava.
extorsió / La màfia xinesa dirigida per Gao Ping va voler extorsionar el seu contacte al banc d’Andorra quan aquest va decidir deixar de col·laborar amb ells en l’enviament de diner negre a l’estranger. Hauria gravat converses que provaven l’activitat il·legal realitzada pel treballador del banc, i van amenaçar amb fer-les públiques quan el banc li va posar traves. L’entramat empresarial utilitzava suposadament, entre altres canals de blanqueig, comptes bancaris a Andorra per poder enviar grans sumes de diner negre a la Xina. Rafael Pallardó, anomenat com El Espanyol dins de la trama, tenia un contacte a les oficines d’Andorra que li permetia fer forts ingressos de diners en efectiu sense justificar, per posteriorment transferir-lo a l’estranger. Quan el treballador del banc va decidir deixar d’ajudar a enviar diners sense declarar a la Xina, l’entramat criminal, necessitat de diners, hauria intentat extorsionar-lo amb gravacions que provaven la seva col·laboració.
Precisament una gravació oculta ha estat una peça essencial. La Sexta va oferir en exclusiva les imatges que proven com un gestor de BPA, propietari de Banco Madrid, s’oferia a la màfia de Gao Ping per blanquejar els seus diners. El membre de la màfia xinesa arriba a parlar de 100 milions d’euros al mes, el gestor del banc se sorprèn d’aquesta xifra i els ofereix opcions per no aixecar sospites. Van ser imatges del programa Equipo de Investigación, en què el banquer és contundent: per a ell no és blanqueig. A la dreta de la taula, Yong Jun Yang, home de Gao Ping. A l’esquerra, Mauricio Escribano, directiu de BPA, i una empleada xinesa del banc. Comença la negociació...
Yang ho planteja clarament a Escribano a l’inici de la conversa: «Això és com blanqueig de ...». Però al banquer no sembla importar-li, ja que contesta al client que per a l’entitat «no ho és». «Amb la idea que no et bloquegin l’operativa nosaltres li donem una mica de contingut», explica. I, a partir d’aquí, Escribano es dedica a explicar a Yang la millor manera de treure els diners del país, assegurant que el millor «en aquests casos» és enviar la meitat dels diners a la Xina i deixar l’altra meitat un temps a Andorra.
El sumari de l’Operació Emperador recull que l’ambaixada xinesa a Espanya va facilitar el primer contacte entre una treballadora d’un banc andorrà i col·laboradors directes de Gao Ping, per establir una via per enviar diners a la Xina defraudant la hisenda espanyola. Tal com va publicar el diari ABC, la policia va intervenir telefònicament Haijun Xia, un home de la cúpula de l’organització, i va saber que la treballadora del banc andorrà li havia ofert els seus serveis per realitzar transferències a la Xina, assegurant que en tractar-se d’un paradís fiscal, les lleis permetien enviar diners «sense cap tipus de control».
A les agendes de Rafael Pallardó, el comptable detingut per l’Operació Emperador, en què va ser detingut Gao Ping, apareix en innombrables ocasions les sigles de Banca Privada d’Andorra. En aquestes agendes, suposadament anotava les quantitats que suposadament rentava per a la trama de Gao Ping, previ pas pel banc andorrà. Moviments, comissions, xifres i noms. Entres els noms trobats hi ha el de Joan Manuel vinculat a les sigles BPA. Segons els investigadors, Joan Manuel és el conseller delegat de BPA. Aquesta és la principal prova que hi ha en contra ja que el vincula directament amb el blanqueig de capitals. A les llibretes s’anoten les quanties que es treien a la Xina fora de les vies legals, les comissions dels intermediaris i les compensacions en efectiu. De manera fraudulenta, Gao Ping podria haver enviat a la Xina 70 milions en 19 mesos.
fugida de fons / Segons les estimacions de l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF), la setmana passada van sortir 200 milions d’euros dels cinc bancs andorrans, xifra que segurament serà més gran al tancament de la setmana actual. Fonts del sector especifiquen a El Confidencial que tres quartes parts d’aquesta quantitat, 150 milions en aquesta data, han creuat la frontera amb direcció a Espanya, i els altres 50 s’han traspassat des d’unes entitats andorranes –principalment BPA abans del corralito– a altres. Aquestes sortides també s’estan donant des de les seves filials espanyoles a bancs privats espanyols. «Els diners són porucs per naturalesa, i ara mateix té pànic a estar en un banc andorrà. Els clients no temen per la solvència, però han vist que es poden quedar sense els seus diners», explica un directiu d’una entitat. H
Fugida de fons en direcció a Espanya /
S.F.G. és el fil que condueix a l’actual situació. Les activitats d’aquest empleat no van quedar a l’oblit entre les autoritats espanyoles, ni tampoc en el FinCEN, que ha estat el que ha destapat tota la trama. L’empleat va ser implicat en el cas Emperador, la trama de blanqueig de diners liderada per Gao Ping. El detingut va ser acusat de col·laborar amb l’organització des del seu càrrec a l’oficina bancària on treballava.
extorsió / La màfia xinesa dirigida per Gao Ping va voler extorsionar el seu contacte al banc d’Andorra quan aquest va decidir deixar de col·laborar amb ells en l’enviament de diner negre a l’estranger. Hauria gravat converses que provaven l’activitat il·legal realitzada pel treballador del banc, i van amenaçar amb fer-les públiques quan el banc li va posar traves. L’entramat empresarial utilitzava suposadament, entre altres canals de blanqueig, comptes bancaris a Andorra per poder enviar grans sumes de diner negre a la Xina. Rafael Pallardó, anomenat com El Espanyol dins de la trama, tenia un contacte a les oficines d’Andorra que li permetia fer forts ingressos de diners en efectiu sense justificar, per posteriorment transferir-lo a l’estranger. Quan el treballador del banc va decidir deixar d’ajudar a enviar diners sense declarar a la Xina, l’entramat criminal, necessitat de diners, hauria intentat extorsionar-lo amb gravacions que provaven la seva col·laboració.
Precisament una gravació oculta ha estat una peça essencial. La Sexta va oferir en exclusiva les imatges que proven com un gestor de BPA, propietari de Banco Madrid, s’oferia a la màfia de Gao Ping per blanquejar els seus diners. El membre de la màfia xinesa arriba a parlar de 100 milions d’euros al mes, el gestor del banc se sorprèn d’aquesta xifra i els ofereix opcions per no aixecar sospites. Van ser imatges del programa Equipo de Investigación, en què el banquer és contundent: per a ell no és blanqueig. A la dreta de la taula, Yong Jun Yang, home de Gao Ping. A l’esquerra, Mauricio Escribano, directiu de BPA, i una empleada xinesa del banc. Comença la negociació...
Yang ho planteja clarament a Escribano a l’inici de la conversa: «Això és com blanqueig de ...». Però al banquer no sembla importar-li, ja que contesta al client que per a l’entitat «no ho és». «Amb la idea que no et bloquegin l’operativa nosaltres li donem una mica de contingut», explica. I, a partir d’aquí, Escribano es dedica a explicar a Yang la millor manera de treure els diners del país, assegurant que el millor «en aquests casos» és enviar la meitat dels diners a la Xina i deixar l’altra meitat un temps a Andorra.
El sumari de l’Operació Emperador recull que l’ambaixada xinesa a Espanya va facilitar el primer contacte entre una treballadora d’un banc andorrà i col·laboradors directes de Gao Ping, per establir una via per enviar diners a la Xina defraudant la hisenda espanyola. Tal com va publicar el diari ABC, la policia va intervenir telefònicament Haijun Xia, un home de la cúpula de l’organització, i va saber que la treballadora del banc andorrà li havia ofert els seus serveis per realitzar transferències a la Xina, assegurant que en tractar-se d’un paradís fiscal, les lleis permetien enviar diners «sense cap tipus de control».
A les agendes de Rafael Pallardó, el comptable detingut per l’Operació Emperador, en què va ser detingut Gao Ping, apareix en innombrables ocasions les sigles de Banca Privada d’Andorra. En aquestes agendes, suposadament anotava les quantitats que suposadament rentava per a la trama de Gao Ping, previ pas pel banc andorrà. Moviments, comissions, xifres i noms. Entres els noms trobats hi ha el de Joan Manuel vinculat a les sigles BPA. Segons els investigadors, Joan Manuel és el conseller delegat de BPA. Aquesta és la principal prova que hi ha en contra ja que el vincula directament amb el blanqueig de capitals. A les llibretes s’anoten les quanties que es treien a la Xina fora de les vies legals, les comissions dels intermediaris i les compensacions en efectiu. De manera fraudulenta, Gao Ping podria haver enviat a la Xina 70 milions en 19 mesos.
fugida de fons / Segons les estimacions de l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF), la setmana passada van sortir 200 milions d’euros dels cinc bancs andorrans, xifra que segurament serà més gran al tancament de la setmana actual. Fonts del sector especifiquen a El Confidencial que tres quartes parts d’aquesta quantitat, 150 milions en aquesta data, han creuat la frontera amb direcció a Espanya, i els altres 50 s’han traspassat des d’unes entitats andorranes –principalment BPA abans del corralito– a altres. Aquestes sortides també s’estan donant des de les seves filials espanyoles a bancs privats espanyols. «Els diners són porucs per naturalesa, i ara mateix té pànic a estar en un banc andorrà. Els clients no temen per la solvència, però han vist que es poden quedar sense els seus diners», explica un directiu d’una entitat. H
Fugida de fons en direcció a Espanya /