Pere Augé Advocat i impulsor de la Marca Andorra

Fa anys que, d’una forma recurrent, m’he dedicat a exposar la meva visió sobre la importància que té per tota societat, també per Andorra, el desenvolupament de la formació en totes les seves variants. De fet, revisant la meva particular hemeroteca, retrobo articles escrits al començament de les legislatures 2015-19 i 2019-2023, on posava en evidència tot allò que ens podia aportar la formació, especialment la professional i universitària. Resulta curiós com passa el temps i quan vigent és el missatge d’ara fa 8 anys! Des d’aleshores, el que ha succeït és que bàsicament han arribat dues escoles internacionals que donen servei a la nova i creixent comunitat expat, s’han implantat 4 universitats online, una escola d’hostaleria i turisme presencial i això si, la Universitat d’Andorra s’ha desenvolupat el suficient com per a necessitar un espai més gran i ha començat a atreure estudiants internacionals que al cursar estudis presencials han fet néixer la necessitat de residències d’estudiants.

La pregunta que cal fer-se ara és si aquesta proposta educativa, molt decantada en el vessant universitari vers la formació “online”, és suficient per un pròsper desenvolupament del sector educatiu d’Andorra i sobretot, si és la més eficaç pel progrés social i econòmic del país.

Per començar, el que queda clar és que Andorra ha desenvolupat al llarg dels anys una estratègia educativa adaptada a les particulars circumstàncies del país, tant per la dimensió poblacional i territorial com per l’enclavament geogràfic entre Espanya i França. La varietat d’oferta educativa a nivell d’educació primària i secundària, amb els sistemes andorrà, francès, espanyol, confessional i privada internacional, dona avui servei a la cada cop més variada demanda derivada del creixement d’una població tant nacional com forana. Podem dir que aproximadament hi ha escolaritzats uns 11.000 alumnes fins a secundària, que sobre una població de 80.000 habitants representa al voltant d’un 14 % de la població, xifra per exemple molt similar en percentatge a la de Catalunya, amb un milió d’alumnes i una població de 7’7 milions. 

En l’àmbit dels estudis universitaris però, Andorra s’ha caracteritzat històricament per exportar estudiants a l’estranger, a manca d’una oferta prou diversificada al país. Els darrers anys però, tant pels esforços per millorar l’oferta educativa de la Universitat d’Andorra com per l’arribada de vàries universitats d’estudis virtuals, la Universitat Carlemany,  la Universitat Europea, la Humanium International University i recentment la Western Europe University, s’ha potenciat l’augment d’estudiants universitaris. Tot i així, dels 1.635 estudiants universitaris del país el 2020, només uns 675 estaven matriculats a Andorra, mentre que la resta es repartien entre Espanya (785) França (160) i altres països (15). El curs 2022/23 ja han entrat en joc les noves universitats virtuals privades aportant al voltant de 800 estudiants, que units als 670 matriculats en l’UDA en estudis reglats i als 950 aproximadament que estudien al estranger, fan un total d’un 2.420 estudiants universitaris vinculats al nostre país, d’una o altra forma, encara que, només una minoria ho fan de forma presencial a Andorra, uns 300 aproximadament, mentre que la resta o estudien fora o ho fan de forma virtual. No obstant,  malgrat que Andorra té encara molt recorregut per assolir un ecosistema d’estudis universitaris presencials consolidat “offline”, que alhora permeti la potenciació de la recerca i de la investigació al nivell d’altres països de l’entorn europeu, el món universitari andorrà, reforçat per l’arribada de noves institucions internacionals, tracta d’organitzar-se com a hub educatiu universitari i ara fa un any es va fundar l’Associació Sant Julià de Lòria Campus Universitari (ACU), amb la idea de convertir la parròquia en una referència en l’àmbit universitari. Recordar que a la mateixa parròquia s’hi troba el Ministeri d’Educació i Estudis Superiors, el Centre de Formació Professional, Andorra Recerca + Innovació, l’Andorra Aviation Academy. Addicionalment, i davant les necessitats creixents d’espai per part de l’UDA s’ha acordat destinar un espai de 3.000 m2 aproximadament per ampliar-ne les instal·lacions i tanmateix, el Comú té el projecte la construcció d’una residència d’estudiants que doni servei justament a l’arribada d’estudiants forans atrets per l’oferta d’estudis universitaris d’Andorra. 

El punt sensible però segueix sent el model d’oferta educativa en aquest nou ecosistema universitari, i vet aquí que ens trobem davant de la dicotomia dels estudis offline versus els online. Fa quatre anys -revisant de nou l’hemeroteca- i en defensa de reforçar el model offline, vaig tenir l’atreviment d’imaginar-me com podia incidir al PIB del país un campus universitari nodrit en un inici amb un miler d’estudiants més la part proporcional de professors, evidentment cursant diferents especialitats en la modalitat offline, i avui no puc fer més que reiterar-me en aquell exemple, per a mi plenament actual, però evidentment projectat en el temps d’una forma progressiva i adaptada a les possibilitats del país. Aquest plantejament, podria arribar a tenir una repercussió econòmica inicial d’un 50 milions d’euros anuals, tenint en compte les necessitats de residència pels estudiants i professors, el consum d’uns i altres, el cost de les matrícules, les visites dels familiars, i tot un seguit de factors sumatoris indirectes, inclosa la interacció social de tot aquest col·lectiu i la projecció internacional d’aquest nou campus presencial offline com oferta de qualitat i diferencial en el context educatiu europeu. Es clar, n’hi haurà que diran que el país no està preparat per acollir aquest nou miler d’estudiants i professors, i més amb les actuals mancances del parc immobiliari, però aquest és un problema relatiu si partim de la base de les diferents iniciatives de construcció de residències que ja s’estan estudiant.

Fa 8 anys ja indicàvem, i avui ens hi ratifiquem amb més força si cal, que el desenvolupament real del mon formatiu universitari només assoliria la seva plenitud amb l’acord d’associació amb la UE. En aquest sentit, i malgrat que Andorra pertany a l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES) encara hi ha tot un seguit d’estudis tècnics que no es podran consolidar al país fins que Andorra es beneficiï del reconeixement automàtic de títols del que gaudeixen els països membres de la UE. Es per aquesta raó que defenso que l’Acord d’Associació d’Andorra amb la UE pot fer molt per atreure en el futur entitats universitàries internacionals que vulguin instal.lar-se al país per desenvolupar programes formatius presencials d’alt valor afegit i que acabin de potenciar la recerca i la investigació al país, que en definitiva és el que dona prestigi a una institució universitària. Em consta que aquest és un tema que figura a l’agenda dels negociadors andorrans, en especial el que deriva de la Directiva 2005/36/CE de 7 de setembre del 2005, conscients de la importància de la potencial aplicació del reconeixement automàtic de titulacions obtingudes a Andorra en àmbits com l’arquitectura, la farmàcia, l’odontologia, la medicina o d’infermeria. Justament aquesta darrera té moltes possibilitats d’incloure’s a l’Anexe VII de l’acord d‘associació i per tant, passar a ser considerat con un títol de reconeixement automàtic dels previstos al Anexe V de la Directiva de referència. Imaginem-nos el potencial que té el nostre país competint en igualment de condicions amb la resta de països europeus mercès al reconeixement automàtic de títols! Imaginem-nos com podria créixer i desenvolupar-se el futur ecosistema universitari del país amb una presència massiva d’educadors, estudiants i investigadors de primer nivell convivint entre nosaltres.

En definitiva, la convivència entre una universitat online i una universitat offline consolidades, pot contribuir a la creació d’una completa i singular oferta educativa que ens ajudi a competir amb garanties d’èxit en el complex mercat educatiu europeu. També el model universitari doncs ajuda a fer marca país !

Advocat i impulsor de la Marca Andorra