Eusebi Nomen

El síndic Carles Enseñat passarà a la història d’Andorra. Per acció o per omissió. Per fer les reformes que calen, o per no fer-les i, sobretot, per retornar o no retornar la prioritat a Andorra.

Que ningú s’equivoqui. El debat no és si la centralitat política l’ha de tenir el Consell General o el Govern. Aquest debat ha esdevingut obsolet. El veritable repte és que la prioritat s’ha de retornar a Andorra, per sobre de l’actual prioritat a les «quatre» famílies, de l’actual prioritat a interessos parroquials, de l’actual prioritat a grups d’interès que creen i controlen partits.

Si fan equip, si mantenen la lleialtat, si tallen els cordons umbilicals amb el DA del passat, l’equip Espot-Enseñat serà recordat amb gran estima. Tot depèn d’ells dos. Ells centralitzen el poder absolut per a liderar les reformes imprescindibles que cal assolir durant el primer any de legislatura, entre les quals destaco:

1- Fer net del passat insostenible d’aquell DA de l’Andorra de les clavegueres de l’estat espanyol i andorrà. Les comissions d’investigació d’Espanya faran insostenible l’actual estratègia de negació de les velles estructures andorranes. És necessari fer net. Andorra necessita reformar la fiscalia i els organismes de supervisió bancària i d’intel.ligència financera. Uns organismes amb una gran poder que s’han de redissenyar per no esdevenir mai més una eina de perilloses enginyeries polítiques. El Consell General pot ser mai més un subordinat per fer lleis exprés a mesura, qui dona cobertura a enginyeries polítiques de destrucció. El Consell General va donar empara legislativa al fiasco de BPA i sols pot ser el Consell General qui creï una llei de concòrdia, de punt final, que tanqui aquest disbarat i, sobretot, que posi fi a l’actual situació insostenible amb les nostres institucions defensant un disbarat indefensable.

2- Donar una solució digna a l’actual comèdia de la negociació de l’acord d’associació amb la UE. Dic comèdia per què és una representació pseudoteatral de fer veure que es fa quelcom que tothom és molt conscient que no és possible tal com està plantejada. Andorra ha estat, està i estarà al continent europeu. Andorra ha sigut, és i serà un microestat. Andorra prendrà mal si es deixa portar per cants de sirenes de polítics i d’empresaris amb pretensions fantasioses i evidents interessos econòmics a curt termini. Aquí, Enseñat i Espot han de donar solució a la relació Andorra-UE que certament passa per l’elegant esperit de Lisboa i no passa per l’actual cúmul de nyaps per allargar una negociació per a una inviable lliure circulació de persones, serveis, béns i capitals.

3- Assolir visió d’Estat sobirà. Per exemple, si el síndic Enseñat vol portar el record del gran Síndic Cairat durant el seu primer discurs, seria de justícia recordar que el Síndic Cairat va fer de la neutralitat l’eina de pau que va salvar Andorra i a molts ciutadans forans dels horrors de la guerra. Una neutralitat ancestral que l’Andorra actual no ha sabut gestionar, ni defensar ni reinventar davant el darrer conflicte bèl•lic en terres europees. Andorra necessita ser fidel a un model d’estat com territori neutral defensor de la pau i no caure en la feblesa del seguidisme als mandats de Brussel·les, fins i tot per esdevenir partidari d’un bàndol en temps de guerra.

4- Assolir sobirania de model fiscal. Entenent per model fiscal el conjunt del model d’ingressos (model tributari, que no fiscal) i el model de despeses i inversions. Sols cal mirar la duresa de l’actual debat sobre política fiscal a la UE. Fan riure les nostres autoritats quan diuen que la UE no s’implica en la política fiscal dels estats. Andorra, sense política monetària sols li queda la política fiscal per gestionar el creixement econòmic i social. Aquí calen profundes reformes per garantir la sobirania nacional davant de la UE i calen profundes reformes per l’encaix Comuns-Govern. Un encaix que actualment sols se salva a base d’endeutament de Govern i d’increment de la pressió fiscal del Govern i comuns. L’actual model fiscal d’Andorra esdevé insostenible i no és compatible amb la política fiscal de la UE.

5- Reforma electoral. S’ha assolit la fi del bipartidisme PS-Liberals. Tots dos partits han esdevengut marginals. Tenim un monopartit que ha sabut llegir un sistema electoral que permet assolir una majoria absoluta amb un terç dels vots i que l’oposició continua sense entendre. És el resultat d’un model electoral que lluny d’atorgar representativitat porta a la perversa necessitat de pactes aritmètics i contra-natura per aconseguir ser la llista més votada que s’ho emporta tot a les territorials, que és on es defineixen les majories absolutes. El model electoral porta Andorra a un model que poca cosa té a veure amb la democràcia. El Consell General no s’hauria de reduir a ser un lloc de repartiment de coca, xocolata i vi dolç obrint les portes de la Casa Gran a esdeveniment més populistes que populars. Andorra necessita obrir les portes de la Casa Gran a un model electoral democràtic sota el control de la ciutadania i no de partits d’interessos familiars. Esdevé imprescindible una reforma que retorni les tradicionals llistes obertes i faci democràtic el repartiment dels vots territorials.

6- Reforma econòmica. De poc serveix tenir una llei que digui que tothom té dret a un habitatge digne. Cal quelcom més perquè tothom accedeixi a un habitatge digne. Cal un model econòmic que permeti un creixement econòmic. A tothom i en paral·lel amb el cost real de la vida a Andorra. Cal eliminar les lleis que creen una artificial inflació sobre l’habitatge. Andorra ha esdevingut un país on les noves generacions sols poden aspirar a un sou de càrrec polític per poder viure a Andorra o marxar. Andorra no pot ser un país de residents fiscals de 90 dies que distorsionen la demanda interna, important inflació. La reforma del model d’immigració esdevé imprescindible. La reforma del model societari esdevé imprescindible. La reforma de la càrrega fiscal de l’habitatge esdevé imprescindible.

7- Andorra ha deixat de viure d’esquena a la crisi climàtica. És una realitat que no s’arregla subvencionant quatre vehicles elèctrics als amics ni subvencionant quatre plaques solars. Andorra s’ha de preparar a reptes com, entre molts altres, la dependència en la disponibilitat de neu i d’aigua per fer cultiu de neu, els pics de demanda d’aigua que exigeix un turisme de masses de temporada i la disponibilitat d’aigua i energia per a seguir construint al ritme que marca una política de residències fiscals de 90 dies. Aquí Enseñat i Espot han de ser valents, el camí a seguir és evident, sols han de demostrar la seva vàlua política.

Podríem seguir amb la reforma del sistema sanitari, l’hàbil encaix que requereix el model d’ensenyament o fer net del control a dit polític de la cúpula de la justícia.

Molts ànims Carles i Xavier. Passareu a la història. Teniu tot el poder. Teniu tots els mitjans per decidir com voleu ser recordats. No hi haurà excuses.