Observatori de la Marca Andorra (V): Horitzó 2027, una nova oportunitat
Després d'un intens procés electoral, comencem una nova legislatura en què esperem que Consell General i Govern sàpiguen afrontar amb èxit els importants reptes que se'ls presentin, tant aquells heretats i que han estat ja objecte d'un debat intens, com els nous que vagin esdevenint en el futur. Pel que vàrem poder viure a l'inici de l'anterior legislatura, estem en un moment crucial, doncs més enllà de programes i promeses electorals, ara toca configurar un equip de Govern i un pla de treball o full de ruta i amb tantes persones, ideologies i interessos no ha de ser gens fàcil.
L'anterior legislatura es va fer molta feina indubtablement, i això que el destí ens va posar a prova, especialment a partir de març del 2020, i malgrat tot, autoritats, institucions i ciutadania van saber reaccionar com mai ho havien hagut de fer. Uns pocs mesos més tard, a l'estiu del 2020, un Govern estimulat per l'instint de supervivència i l'esperit de superació, va presentar un pla estratègic molt ambiciós, conegut com a Horitzó 23 i que comprenia tot un seguit d'accions, que tot i haver-se executat majoritàriament, contemplava reptes pendents d'assolir i que s'hauran de treballar a partir d'ara, juntament amb tot allò altre que s'hi ha anat afegint els darrers anys i que, de fet, ha de comportar el nou full de ruta de la legislatura 2023-2027.
I ara toca preguntar-se si tindrem un nou pla Horitzó 27 o quelcom similar! És indubtable que Andorra té una nova oportunitat per configurar una estratègia diferencial i que ens ajudi, no només a construir un model de país sòlid i amb garanties, sinó a resoldre amb solvència els principals mals que afecten la nostra ciutadania, i alhora projectar-ho vers l'exterior perquè ens coneguin una mica millor i això repercuteixi de forma no només positiva sinó transcendental en l'arribada del turisme de qualitat i no massiu que tots esperem, d'una inversió exterior qualificada i amb menys impacte social o d'un talent que de veritat aporti el valor afegit que ens permeti desenvolupar el coneixement com a tret diferencial d'una societat que aposta per la formació, la investigació, la digitalització i les noves tecnologies.
Per activar aquest ambiciós pla, però, cal prendre una importantíssima decisió: o seguir amb un model tradicional de governar, el de sempre, el tradicional, amb aquella forma de fer ordenada i eficaç, o apostem per un model més atrevit, més adaptat als nous temps que venen, més sostenible però alhora més modern i tecnològic, més comunicatiu i sobretot més competitiu. I perquè més competitiu? Doncs perquè la nostra economia doni el salt de qualitat que ens permeti superar temes tan candents com la millora del poder adquisitiu, l'accés a un habitatge en unes condicions dignes o la millora de les expectatives de futur de les pensions, cal ser competitius en el context internacional i no només ser-ho sinó compartir-ho i comunicar-ho eficaçment al nostre entorn més proper i al més llunyà.
Arribat aquest punt, si se'm permet faig un pas enrere i torno a la campanya electoral on, tot i no haver-se tractat obertament, sí que diversos partits polítics contemplaven la necessitat de treballar el concepte "marca Andorra", fos des del punt de vista turístic o bé com a estratègia de difusió o comunicació internacional. I si s'ho plantejaven uns i altres devien pensar que hi havia alguna cosa a millorar no? I si vaig més enrere encara, arribem a març del 2019 on trobem al ja conegut "calaix de la història" un magnífic projecte, que amb l'actualització corresponent i amb les variacions que s'estimessin oportunes, seria una eina molt útil per a contribuir a la causa del nostre país. Des del meu punt de vista, però, tal efecte només seria possible si optéssim pel "model més atrevit" per davant del tradicional. Difícil decisió, però tard o d'hora haurem de ser valents i no només per "reaccionar" davant l'adversitat, molts cops massa tard, sinó per "anticipar-nos" ni que sigui per una vegada i ser pioners com ja s'ha intentat ser amb iniciatives legislatives de la passada legislatura i que, encara que tímidament, ens han posicionat generant unes mínimes expectatives que han tingut els seus efectes positius. Rescatem doncs el "Projecte Marca Andorra" i posicionem el nostre país on es mereix?
No existeix cap fórmula màgica que ens permeti identificar la millor forma de posicionar un país internacionalment, però resulta indubtable que hi ha països que estan més ben posicionats que d'altres i que això els ajuda a prestigiar el seu model de jurisdicció i a treure'n rèdit. Tal posicionament obeeix a una estratègia, la qual té tot el sentit del món que se'n responsabilitzi un organisme ad hoc, absolutament diferenciat de Govern i de les oficines promocionals estatals i que d'una forma transversal desenvolupi la construcció d'un missatge que es fonamenti en els millors atributs del país i ho comuniqui i difongui pels mitjans més efectius, per tal de donar la major visibilitat possible a aquell model ofertat i que espera la màxima resposta d'aquells a qui va dirigit. Aquest organisme es coordina amb tots els agents econòmics, institucions i ciutadania, i també es mou a nivell internacional tractant d'esbrinar què és el que la gent potencialment interessada espera d'aquell país, i així es preparen i projecten accions concretes que a llarg termini s'espera que donin els fruits esperats.
L'impuls d'un "organisme marca país" com el descrit és l'exemple del que abans qualificava com "ser atrevit" i això és ni més ni menys el que al meu humil entendre necessita Andorra per donar un pas endavant de qualitat. Govern governa, té múltiples responsabilitats molt dures d'afrontar i resulta obvi que necessita l'ajut d'un organisme i una estratègia diferenciadora, però que alhora estigui alineada amb els valors que les més altes institucions del país propugnen.
No cal oblidar, però, que primer cal construir un model intern que sigui absolutament diferencial per a poder competir en un mercat on tothom s'esforça igualment per a diferenciar-se. En aquest sentit, posaré només alguns exemples de com podem ser diferencials. Ben segur hi haurà ocasió d'aprofundir-hi i fins i tot ampliar-ho amb molts altres exemples, però serveixi com un avançament del que podria configurar un pla d'acció amb la Marca Andorra com estendard.
Pensem en l'educació i la formació com un tret diferenciador. Pensem en no només donar servei als estudiants del país sinó en tractar de convertir-nos en un hub d'atracció d'estudiants de tot el món. Es podrien imaginar els milers de pares del món un millor campus on estudiar els seus fills? Ens hem preguntat, però perquè han fracassat moltes iniciatives d'universitats amb estudis presencials que es volien instal·lar al país i ens hem hagut de conformar fins ara, a part de La Universitat d'Andorra, que està exercint un paper hegemònic excel·lent, per cert, amb les que imparteixen estudis virtuals? Doncs perquè molts dels estudis precisen d'un reconeixement de títols, si pot ser recíproc i automàtic molt millor, i és clar, això només serà possible si l'acord 'associació arriba a bon port. Imaginem si no es resoldria la manca d'atractiu d'Andorra pels metges europeus si el país disposés d'una universitat presencial, que doctora, que investiga i que en definitiva desenvolupa el coneixement. No és ser atrevit a apostar per la investigació i atreure investigadors i empreses vinculades al desenvolupament del coneixement? Potser deixaríem de parlar tant de Grifols, pertorbats per la quantitat de personalitats i marques conegudes que, en els diferents àmbits de la investigació s'interessen pel país.
I què dir del desenvolupament al més ampli nivell de l'alt rendiment en alçada posant en valor les nostres muntanyes i les nostres cotes 900, 1.600, 2.000 o 2.600? Per més que un dia s'acabi la neu, l'alçada de les nostres muntanyes seguirà produint més glòbuls vermells als esportistes professionals i amateurs que no tenen als seus països la sort que nosaltres tenim.
I què dir del desenvolupament d'un turisme sostenible i diferencial, que valora el mindfulness en un entorn incomparable, o el que arriba atret pels congressos i esdeveniments en un entorn únic (és clar quan tinguem un multifuncional pel que també cal ser atrevit i activar-lo amb urgència), sempre que resolguem el tema del desenclavament, és clar, i siguem prou atrevits per poder donar a l'aeroport la força que necessita, impulsat per una demanda creixent derivada d'algunes de les iniciatives esmentades.
I què dir del desenvolupament de l'ecosistema emprenedor meticulosament dissenyat en l'anterior legislatura, però que ara cal l'atreviment per impulsar-lo, promovent una zona franca i uns parcs tecnològics, a més d'estimular els agents econòmics del país en impulsar infraestructures complementàries i polítiques d'acompanyament adequades a tots els nivells, però prenent com a referència el desenvolupament del talent.
I que dir del problema de la mobilitat i de com s'afronta a futur sent atrevits i començant ja a anticipar-se esdevenint pioners i un exemple pel món, impulsant projectes quins estudis ja estan fets, però que cal la valentia per afrontar-los ara i no esperar a fer-ho massa tard.
Són tantes i tantes les coses que es podrien fer si fóssim una mica més atrevits i hi hagués una iniciativa o un organisme que amb temps i dedicació pogués ajudar a activar-ho i posar-ho en valor per després explicar-ho al món!
Però el més important de tot és que amb aquest atreviment trobaríem la clau per a resoldre temes tan urgents com la pèrdua de poder adquisitiu, l'accés a l'habitatge o el problema de les pensions, entre d'altres. Una economia diversificada i reforçada amb projectes de valor afegit, on les empreses prosperen i el seu èxit en forma de resultats el comparteixen amb llurs plantilles, on els majors ingressos fiscals doten de més recursos a l'Estat per revertir-los a la societat, on l'augment de les cotitzacions a la CASS reforça les pensions de futur, i on en definitiva, la població, cobertes les seves necessitats bàsiques, és més feliç i se sent més orgullosa de pertànyer al seu país. Fa poc sentia que Finlàndia és el país on la gent és la més feliç del món, i això que és un país tremendament desenvolupat. Per què serà?
Advocat i impulsor de la Marca Andorra