Eusebi Nomen

Si mirem els problemes que tenim a Andorra sobre la taula, em sembla que no ens podem permetre el luxe de continuar votant per emocions, colors, sigles o a qui més llàstima ens fa. Em sembla que Andorra necessita que cada vot sigui fruit d’una decisió racional. Els problemes actuals requereixen que el poble sobirà estigui representat per persones amb capacitat per tirar endavant solucions; amb fiabilitat i lleialtat a l’electorat; amb un full de ruta clar, sòlid i creïble; i sense brutícia acumulada sota les catifes que les faci vulnerables a pressions indesitjables.

Entenc que la política es pugui percebre des de les emocions i que el votant actuï com un aficionat al futbol, que tingui sentiments vers els colors i l’escut de l’equip. És comprensible i, de fet, acostuma a passar. El futbol és un divertiment, una afició, en què deixar-nos emportar per sentiments de pertinença a equips. Però la política i l’acte de votar és molt més. És un exercici de responsabilitat sobirana on cada persona amb passaport andorrà reparteix el poder dels representants del poble i, per tant, defineix què esdevindrà d’Andorra i com afectarà la vida de cada votant durant els pròxims quatre anys.

El vot que la ciutadania andorrana, que cada persona andorrana, emetrà diumenge definirà qui i com resoldrà, o no, els problemes que tenim sobre la taula. Ni més ni menys.

Si mirem els problemes que tota la ciutadania andorrana tenint sobre la taula, en primer lloc, constatem que tots els problemes que teníem el 2019 continuen vius avui. Diria que s’han fet més grans avui que el que eren el 2019. Revisem ràpidament el llistat:

- Binomi avortament-coprincipat que segueix en tensió;
- Legislació electoral pendent de revisió i que encara és pensada per grans partits, sense les tradicionals llistes obertes i que impedeix la representativitat de l’electorat;
- Acord d’associació que DA va prometre que estaria signat el 2021 amb totes les especificitats per a Andorra, mentre que avui encara no tenim ni un sol document de la UE que reconegui les especificitats concretes per a Andorra;
- Un deute públic creixent;
- Una pressió fiscal creixent;
- Una Administració fora de mida i creixent i en la que augmenta el farciment de càrrecs polítics
- Un accés a l’habitatge que cada dia esdevé més impossible per a la majoria de la ciutadania;
- Manca d’independència entre el poder judicial i l’executiu;
- El cas BPA, el cas de les clavegueres de l’estat espanyol i el de l’andorrà que encara són enquistats i amb escàndols a la premsa estrangera que cada dia són més grans i fan més dany a la imatge d’Andorra;
- Els eterns problemes de sanitat, d’ensenyament, d’immigració, de medi ambient, de mobilitat, d’urbanisme i un llarg etcètera que tots coneixem.

A aquests problemes que segueixen sense ser resolts des del 2019, hi hem d’afegir nous problemes. Especialment, una inflació fora de control, que fa mal en el més bàsic, com l’alimentació i l’habitatge, i una pujada dels tipus d’interès que ofeguen famílies i negocis. Davant d’aquests problemes em sembla que cadascú de nosaltres ens hem de preguntar si és el moment de donar el vot «als meus», per què sempre he votat al mateix... encara que hagin portat Andorra al fangar que tots estem patint i que cada dia empobreix més la qualitat de vida de cada persona andorrana.

Em sembla que és el moment que cadascú de nosaltres ens preguntem si estem votant per simpatia personal, si estem votant per què algú ens fa llàstima, si estem votant per emocions similars a les que ens dominen a l’hora de recolzar un equip de futbol, o si realment estem votant seguint un procés racional de selecció de la persona més idònia per fer avançar Andorra.
Entenc que les emocions passin per davant de la raó, i així ha de ser en moltes situacions de la vida. Però em costa entendre que una persona, sola i aïllada en el moment d’introduir la papereta electoral en el sobre, introdueixi la papereta de DA perquè li facin pena, llàstima, o per què sempre els ha votat. Que una persona doni prioritat a la llàstima vers DA o sentiments vers el color taronja podria fer riure si Andorra no s’hi estigués jugant tant.

Entenc que DA pugui fer llàstima. Primer per què són una mica perdedors en el sentit que no han tingut capacitat per resoldre cap dels problemes d’Andorra. Segon per què qualsevol que es posa a investigar sobre les clavegueres andorranes, sobre BPA, sobre l’operació Catalunya, sobre els expedients de blanqueig, sobre qui tapa a qui i per què... arriba a les mateixes conclusions, troba documentació similar i ho acaba publicant o divulgant als mitjans posant a tot Andorra en ridícul i destruint la imatge i la marca Andorra.

Entenc que Liberals puguin despertar una sensació de llàstima. Si mirem on estaven i fins a quin punt han estat capaços de dividir-se i d’autodestruir-se fent seguidisme de DA, entenc que puguin fer llàstima. Entenc que Acció, pels mateixos motius puguin fer llàstima com a escissió de Liberals.

Diumenge toca decidir si vostè vota a qui li fa més llàstima, vota a un color, vota unes sigles com qui recolza un equip de futbol o si cadascú de nosaltres votem a qui pot fer prosperar Andorra i pot treure Andorra del toll en què ens han posat les principals autoritats de DA i els seus escàndols.

Tenim tres candidatures que podem anomenar de la llàstima, dels colors, de les cadires i de tapar-se els uns als altres: DA, Liberals i Acció. Tenim tres candidatures més: PS-SDP, Endavant i Concòrdia. Per tant, tenim alternatives per votar fora de les candidatures de la llàstima i de la xarxa de cadires i amb prou diversitat per escollir segons les preferències polítiques de cadascú. Disposem de prou informació per avaluar quina d’aquestes tres candidatures poden solucionar millor els problemes amb capacitats, programa i lleialtat al poble sobirà. Per tant, que ningú es quedi a casa, tots podem seleccionar racionalment una candidatura que ens representi i faci progressar Andorra, faci anar Andorra endavant o concordi Andorra. Em sembla que els problemes d’Andorra i els que afecten la majoria de la població no es resoldran ni quedant-se a casa sense votar ni votant per llàstima o segons colors. Em sembla que Andorra necessita el vot racional davant de la feinada que tenim davant si volem que Andorra, i tots nosaltres, prosperem. Sembla clar que és hora de donar una oportunitat a la racionalitat.