Eusebi Nomen

Tots necessitem viure en pau i una mica de tranquil·litat. Avui, la ciutadania necessita alliberar-se de l’ansietat provocada, en gran part, per absurditats polítiques.

Absurditats com la incapacitat per definir un model econòmic diversificat, robust i sostenible, que ha provocat una forta rotació empresarial, una rotació en els llocs de treball, una inseguretat en la feina, i una pèrdua del poder adquisitiu. Factors d’ansietat manifesta que afecten una gran part de la població.

Absurditats com la comoditat de les nostres administracions que tapen forats augmentant el deute públic o incrementant directament la pressió fiscal a la ciutadania. Més ansietat per a la ciutadania.

Absurditats com que les nostres institucions han perdut la capacitat de resoldre els problemes amicalment o políticament, cedint, negociant. Les nostres institucions son els grans clients de la Justícia. Actualment la Justícia està col·lapsada per conflictes institucionals que sistemàticament es judicialitzen. Fet que implica que els problemes s’allarguin, que tot sigui car i que cada cop tinguem sentències menys previsibles. Fet que dispara l’ansietat de la ciutadania sotmesa a l’abús institucional en judicialitzar la vida de la ciutadania.

Absurditats com l’actual política d’immigració de regalar permisos de residència a canvi de la compra de pisos que, juntament, amb la pressió fiscal agregada sobre els habitatges, provoquen que el preu de l’habitatge sigui avui el doble, o més, que fa quatre anys. Un fet que omple de goig als grans propietaris d’immobles. Sorprenentment, la ciutadania els vota i els hi dona el poder sobre l’habitatge, com la guineu cuidant gallines.

Absurditats com que actualment el model econòmic es segueixi aguantant tant sols pel totxo, el comerç, l’esqui i l’hoteleria. Però en realitat ho podem resumir dient que el nostre model econòmic es fonamenta en un únic pilar: vendre allò que volen comprar els que passen la frontera. Un model incert i vulnerable.

Absurditats com la de posar un laboratori d’alt risc biològic a una reserva de la bioesfera, sense disposar de unes institucions amb els recursos i capacitats que poden tenir el CNRS francès o el CSIC espanyol per controlar les activitats d’un laboratori de risc biològic 3. Un projecte que té més aspecte de porta giratòria, o de intercanvi de cromos, si mirem qui està assentat al consell d’administració de Grifols SA i al de Grifols Ordino.

Absurditats com la de perdre el tarannà de la neutralitat internacional i la pacificació dels conflictes interns que va acompanyar l’Andorra d’èxit. Tenim un Govern que considera que els conflictes es solucionen aniquilant l’adversari. Ho podem veure amb allò que s’ha fet durant els darrers quatre anys amb el conflicte BPA i la posició que Andorra a pres en relació a la guerra d’Ucraïna. Govern fa costat al discurs de la guerra, al discurs de l’enfrontament fins a l’aniquilació de l’adversari. Una gran font d’ansietat per a tota la ciutadania que no formi part de l’anella de poder on es decideix qui és un bon andorrà i a qui queda fora de la festa.
Per tant, desprès de quatre anys, els problemes d’abans de les eleccions del 2019 segueixen vius, tot creant nous problemes.

Ara mirem la gran, i única, solució que proposa DA: Associar-nos a la UE.

Analitzem qui surt guanyant i qui surt perdent si Andorra signa l’acord d’associació amb la UE:

- El primer que passa si Andorra accedeix al mercat únic europeu és que desapareixen els tributs a la Duana que son una gran font de finançament de Govern. Govern canviarà aquest impost indirecte per un altre impost indirecte: la transformació de l’IGI en un IVA en tota regla i dins dels límits establerts per la normativa comunitària: un IGI general del 15% o més. Govern feliç i més pressió fiscal per a la ciutadania.

- El segon que passarà serà la lliure circulació de persones. Fet que posarà més pressió sobre el preu de l’habitatge i posarà més pressió sobre l’accés al nostre sistema educatiu i al nostre sistema sanitari. Els grans guanyadors seran les constructores i, sobre tot, els grans propietaris d’immobles. A la resta se’ns complica l’accés a allò més essencial.

- El tercer que passarà serà la homologació de la inseguretat física a la dels territoris del nostre entorn. Aquí tots i perdem.

- La gran raó de ser d’un acord d’associació per accedir al mercat únic europeu és que les empreses fabricants de bens podran exportar més fàcilment al mercat únic. El problema és que el nostre teixit de fabricants de productes és marginal i ni tan sols tenim de parcs industrials en condicions on posar-los. Un fet que demostra l’absurditat dels nostres dirigents.

I podríem seguir. Però serveixi aquest llistat per verificar que sobre la taula sols hi ha factors que augmenten l’ansietat de la ciutadania i allunyen la possibilitat de viure en pau i tranquil·litat, que és allò que realment vol la ciutadania.

La solució està en la correcta lectura de la Declaració tercera a l’article vuitè del tractat de Lisboa de la Unió Europea. Recordem que l’article 8 estableix que :

1. La Unió desenvoluparà relacions especials amb els països del seu veïnatge amb l’objectiu d’establir un espai de prosperitat i bon veïnatge, basat en els valors de la Unió i caracteritzat per unes relacions estretes i pacífiques basades en la cooperació.

2. Als efectes de l’apartat 1, la Unió pot concloure acords específics amb els països afectats. Aquests acords poden incloure drets i obligacions recíproques així com la possibilitat de dur a terme accions conjuntes...

La Declaració tercera sobre l’article 8 del Tractat de la Unió Europea estableix que:

3-La Unió tindrà en compte la situació específica dels països de petites dimensions territorials mantenint amb ella relacions específiques de proximitat.

Estarem tots d’acord que el llenguatge del Tractat de Lisboa i el respecte amb el que s’adreça a Andorra i als altres petits estats, obre la porta a un escenari de pau i benestar. La solució és evident. Costa entendre com i per què les nostres autoritats han transformat el Tractat de Lisboa i la Declaració tercera amb l’absurditat d’acord d’associació que plantegen actualment.

Caldrà escoltar bé les propostes de cada candidatura, caldrà exigir un llenguatge clar i concret, caldrà exigir explicacions per a tota proposta fora del fantàstic llenguatge del Tractat de Lisboa ...i votar en conseqüència.