Eusebi Nomen

S’imagina com quedaria la reputació d’Andorra si persones rellevants d’Espanya aportessin proves documentals que, quan Xavier Espot era ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, el Govern andorrà hauria aportat a Espanya i als Estats Units uns informes exagerats, distorsionats o manipulats per provocar la caiguda de la BPA?

Aquest és l’advertiment que es pot extreure de la carta de set pàgines que Francisco Martínez, Secretari d’Estat de Seguretat del Gobierno de España del 2013 al 2016, va enviar amb data 17 de Novembre 2022 al cap de Govern i que, davant del silenci del cap de Govern, recentment hauria aportat a la Justícia andorrana.

Francisco Martínez haurà de declarar com imputat davant de la Secció d’Instrucció Penal 2 d’Andorra per una querella contra Rajoy i ell mateix. Fet que dona més importància a aquesta carta…

La carta de Francisco Martínez acaba amb el missatge següent: «En la meva declaració davant l’autoritat judicial a Andorra ...no podré oferir una altra versió que la detallada en aquesta carta i amb totes les aportacions documentals...».
És sabut que existeixen centenars de documents intercanviats entre Andorra, Espanya i els Estats Units sobre BPA abans de la Nota del FinCEN del 10 de març de 2015. Govern els manté secrets i els Estats Units, de moment, també els manté sota confidencialitat. Però aquests documents existeixen i Francisco Martínez, querellat juntament amb Rajoy, avisa que aportarà la documentació.

De quins documents es tracta?

Francisco Martínez ho deixa ben clar a la seva carta: «Tot el procés de col·laboració entre els serveis d’intel·ligència financera, governs, fiscalies i forces de seguretat d’Espanya i Andorra està farcit d’actes, memoràndum, comunicacions bilaterals i informes, alguns sotmesos a secret». Francisco Martínez recorda al cap de Govern que ell mateix «ostentava càrrecs de rellevància precisament en la data que es van produir els fets» i rebla el clau posant per escrit: «La intel·ligència recopilada pel FinCEN per elaborar la Nota del 10 de març 2015 té el seu origen a Andorra i en les investigacions realitzades per la UIFAND... no tinc cap dubte que això és així, crec que vostè, Sr. Espot, tampoc la té i crec que existeix un acurat suport documental per avalar aquesta afirmació»

Quin seria el contingut sensible d’aquests documents?

Francisco Martínez deixa clar que les investigacions sobre les quals es va fonamentar el FinCEN per fer la seva Nota del 10 de març 2015 contra la BPA van ser fetes per la UIFAND andorrana i van ser intercanviades amb el SEPBLAC espanyol utilitzant els processos d’intercanvi d’informació del Grup EGMONT, les directrius del GAFI i MONEYVAL i que finalment van arribar al FinCEN americà. Francisco Martínez deixa clar que aquestes investigacions fetes per la UIFAND i en les que es fonamenta la Nota del FinCEN van ser bàsicament els casos «Venezuela», Emperador o Gao Ping» i «Clotilde o Petrov». Francisco Martínez deixa molt clar que «amb la perspectiva que donen les investigacions judicials substanciades i arxivades a Espanya, podem qualificar aquestes investigacions de la UIFAND, com a mínim, d’errònies» i continua dient:»si després de les investigacions judicials es considera que la informació [donada per la UIFAND] era incorrecta o deliberadament exagerada o, fins i tot, manipulada, l’explicació no està a Espanya sinó a Andorra».

Francisco Martínez exposa sense embuts que» si hi va haver interessos que deliberadament van intoxicar la informació que va portar al FinCEN a emetre la seva Nota del 10 de març 2015 contra la BPA, aquests interessos no eren espanyols ... Aquests interessos espuris eren aliens a les tasques de prevenció i lluita contra el blanqueig de capitals, estaven concentrats al Principat d’Andorra, apuntaven més al desig de mostrar una reacció exemplaritzant en enfront de les autoritats americanes i obeïen a dinàmiques pròpies de la mala convivència entre entitats bancàries andorranes».

És dir que Francisco Martínez confirma que BPA seria un boc expiatori davant dels Estats Units, un sacrifici que, a més, seria compatible amb certs interessos del sector bancari andorrà. I això és el que Francisco Martínez adverteix al cap de Govern que exposarà davant de la Justícia andorrana, i adverteix que aportarà tota la documentació de què disposa.

Destaquem que el discurs de Francisco Martínez és compatible amb aquella frase mai explicada de la Nota del Fincen del 10 de març 2015 que diu: La directora del FinCEN, Jennifer Shasky Calvery, ha elogiat les contribucions de les autoritats andorranes en aquesta investigació i agraeix el seu compromís d’investigar aquesta activitat a fons».

Els elogis a les contribucions de les autoritats andorranes a la investigació del FinCEN tenen sentit si, com exposa Francisco Martínez, les investigacions en les quals es fonamenta la Nota del FinCEN van ser fetes per la UIFAND. La directora del FinCEN afegeix, al 10 de març, que agraeix el compromís de les autoritats andorranes d’investigar aquesta activitat a fons. Per tant, no tan sols les autoritats andorranes haurien d’aportar els informes de les investigacions en les que es va basar el FinCEN sinó que, el març del 2015, les autoritats andorranes tindrien un full de ruta d’investigacions contra BPA, consensuat amb el FinCEN.

Creu vostè que Andorra es pot permetre el dany reputacional si Francisco Martínez, i qui sap, si Rajoy també, aporten els documents que demostren que les nostres institucions van filtrar al SEPBLAC espanyol i al FinCEN americà uns informes d’investigacions exagerats, distorsionats o manipulats per fer de la BPA un boc expiatori per evitar la martellada que els Estats Units havien anunciat contra tot el sector financer andorrà?

Seria un escenari especialment perillós per la reputació d’Andorra atès que ha quedat demostrat que després d’una nova legislatura de DA, amb totes les institucions posant tots els recursos per culpabilitzar BPA des del 2015, el resultat ha estat que les sentències judicials a Espanya exculpen a BPA, una darrera l’altra. El resultat de la causa judicial a Andorra contra la BPA sols és un reguitzell d’aturades de les vistes, incentivades de la falta de proves contra BPA.

Vists aquests fets, em sembla que, a l’hora de votar, serà important que tots pensem si la propera persona que ocupi el càrrec de cap de Govern pot ser una persona involucrada en la destrossa de BPA -al nivell que descriu la carta de Francisco Martínez- o si Andorra necessita que el problema d’Estat en què s’ha convertit BPA el solucioni algú amb un passat net. Algú amb capacitat i credibilitat per assolir una solució política a una destrossa que cada dia és més evident que va ser el resultat de motius polítics.