Observatori de la Marca Andorra (II) L’atracció de talent digital
Una de les raons principals que van conduir a Andorra a la liberalització de les inversions estrangeres al 2012 va ser la necessitat de diversificar la seva economia. Es tractava d’obrir-se a nous sectors que ajudessin a compensar la pèrdua de força dels tradicionals focalitzats en el turisme de neu i muntanya, el comerç i l’hostaleria. En els treballs d’avaluació de la Marca Andorra però, sempre es va tenir clar que els sectors tradicionals havien de reforçar-se i evolucionar, com sense dubte han fet, però obrint la porta al que els nous temps oferien, especialment en allò que s’adaptés a la dimensió i potencialitat del país i que ens permetés diferenciar-nos de la resta.
Es indubtable que Andorra ha desenvolupat al llarg dels segles una singular neutralitat que en els treballs de definició de la marca país ens van conduir a identificar com idea central «l’equilibri». Aquest concepte d’equidistància és el que ens ha portat tants segles de pau, allunyats dels múltiples conflictes bèl·lics que han sacsejat el món, afavorits per una especial configuració geogràfica a modus de fortificació que ens permet oferir al món un particular ecosistema en un entorn natural i de seguretat que crida a l’harmonia i a la concentració, tant necessaris pel desenvolupament del talent.
Justament fou el talent, un dels elements clau que la Marca Andorra tingué present a l’hora de definir una estratègia de creixement diferencial pel país. L’atracció de talent internacional i la potenciació del nacional ha estat una constant des de fa anys, conscients que a Andorra ens donaven les circumstàncies idònies pel seu desenvolupament, especialment en el vessant de la innovació tecnològica i molt particularment en el món digital.
I vet aquí com Andorra ha apostat inqüestionablement per ser pionera en aquest sector, desenvolupant el món dels actius digitals, a través de la Llei 24/2022 de 30 de juny i promovent els canvis legislatius adients per a crear un ecosistema adaptat als objectius marcats a través de la Llei 42/2022 d’1 de desembre d’economia digital, emprenedoria i innovació.
Probablement, quan parlem d’actius digitals ens costa imaginar a què ens estem referint. Ben segur quasi bé tothom ha sentit parlar del blockchain o la cadena de blocs. De fet, la pròpia llei andorrana tracta d’explicar-ho cercant un antecedent històric, ni més ni menys que l’»armari de les set claus» originari del 1580 i que es creà per guardar els documents més transcendents de l’època com ara el Manuel Digest, Lo Politar andorrà, el Codex Miscel.lani i múltiples sentències dels Veguers, a més d’actes, privilegis i altres documents oficials. L’exemple però no és massa afortunat, doncs es tractava d’un armari privat, quan el blockchain és públic; tanmateix, l’armari està ubicat en un mateix lloc, quan el blockchain basa la seguretat en una multiplicitat de rèpliques en una infinitat de llocs que justament li atorguen la condició de màxima seguretat cercada, i finalment, l’armari té 7 claus, quan el blockchain en té només una. Tot i així, queda clar el que volia explicar el legislador a través del exemple d’un armari que només s’obre si s’usen les 7 claus a l’hora.
La popularitat de la tecnologia blockchain però ha trobat el màxim exponent amb l’aparició de la «criptomoneda». Es parla d’un misteriós Satoshi Nakamoto, que ningú coneix de veritat ni tan sols si és una persona física o un grup de persones, però que al 2008 es diu que va crear el whitepaper d’una moneda digital, el Bitcoin, un algoritme que va permetre l’aparició d’una comunitat alternativa als sistemes de bancs centrals, entre ells el BCE o la Reserva Federal americana, desenvolupant tot un sistema monetari alternatiu que després s’ha replicat en múltiples monedes basades en la mateixa tecnologia. Directament relacionat amb la moneda digital ben segur que tothom ha sentit parlar de «la mineria» i normalment en un sentit pejoratiu. Ens el contrari, justament els «miners» a través d’un determinat hardware i software fan de validadors d’operacions i en funció de l’eficàcia de la seva intervenció el sistema els premia amb moneda que s’introdueix al mercat. Es el que es coneix com «proof of work». Amb posterioritat, una de les monedes més reconegudes, l’Etherium, ha evolucionat cercant una major seguretat per l’inversor en criptomoneda comercialitzant dipòsits retribuïts als «exchanges» (entitats financeres especialitzades en la conversió d’aquesta tipologia de monedes) en el que es coneix com «proof of stake», un sistema més estable però més immobilista, encara que recentment hi ha variants que permeten la lliure disponibilitat de dits actius.
Un altre actiu digital és el «token», un actiu de validesa restringida, que troba exemples en el nostre dia a dia molt fàcils d’entendre, com ara les fitxes físiques d’un casino o les monedes digitals dels videojocs, encara que pròpiament parlem de tokens quan a dit actiu d’àmbit restringit se li aplica la tecnologia del blockchain, que els hi atorga la màxima seguretat. Així trobem tokens fungibles, col.lateralitzats, és a dir, que fixen la seva existència i valor en un actiu físic concret, com ara un token sobre un actiu immobiliari. Però també trobem tokens no fungibles. De fet, tothom ha sentit parlar dels NFT, Non-Fungible Tokens, en alguns casos creacions digitals úniques que s’han fet famoses al comercialitzar-se a la plataforma www.opensea.io , creacions però i això genera un cert debat, que justament al ser creades d’origen no queda clar si resten dins de l’àmbit de regulació de la nova llei d’actius digitals.
Això només ha fet que començar i ja hi ha un esdeveniment al país dedicat al blockchain i al big data, el «Summit Art & Innovation» que es celebra entre els dies 23 i 25 de febrer del 2023 amb la col·laboració institucional del Govern d’Andorra a través d’Andorra Business i que ben segur ha de ser una oportunitat per conèixer molt millor aquest món, del que també formen part el metavers, l’art i el disseny digital, el luxe i el life style, tot vinculat a aquest cada cop més familiar món digital pel que Andorra ha apostat plenament.