Els votants que regalaran el seu vot a López i Espot
Andorra va viure l’experiència dels pactes matemàtics de Liberals o PS a les territorials de les eleccions generals del 2019. Liberals i PS es van repartir matemàticament els dos escons d’Andorra la Vella i els dos d’Escaldes-Engordany que van definir l’actual repartiment matemàtic de forces del Consell General. De cara a les properes eleccions, les matemàtiques electorals ens dibuixen un escenari en el qual Cabanes, Costa, Pintat, Montaner, Clavera i Bartumeu es quedarien sense cap dels 14 consellers nacionals.
Per il·lustrar aquest escenari –possible– considerem que a les properes eleccions es repetissin els vots del 2019. Al 2019 es van recomptar 17.783 vots vàlids que impliquen que per aconseguir un dels 14 escons nacionals calien 1.270 vots. La llei electoral estableix que els vots de tota candidatura que no obté un escó van al sac de les restes que es reparteixen entre les candidatures que, almenys, han aconseguit un escó. Per tant, al 2019, els vots de les candidatures de Units pel Progrés (149), d’Andorra Sobirana (825) i d’SDP (1.044) es van repartir entre les candidatures que van obtenir més de 1.270, és a dir, que almenys tenien un primer escó assignat.
Si al 2023 es repetissin els vots es produirien els escenaris següents:
1. Pallarés i Cabanes avui es quedarien sense cap escó a la llista nacional. Recordem que Liberals va aconseguir 2.219 vots a la nacional i si ho repartim 50/50 entre les candidatures de Cabanes (Liberals) i Pallarés (Acció), cap dels dos aconseguiria els 1.270 vots per obtenir un primer escó.
2. Pintat i Montaner avui es podrien quedar també sense cap escó a la llista nacional. Recordem que Terceravia va aconseguir 1.853 vots. Es fa difícil estimar com es poden repartir aquests vots entre Pintat (Terceravia) i Montaner (Andorra Endavant). El que matemàticament és evident és que no dona per aconseguir un vot nacional per a cadascuna de les dues candidatures, i que les dues es poden quedar sense escó.
3. SDP es pot tornar a quedar sense cap escó a la llista nacional. Recordem que sols van aconseguir 1.044 vots dels 1.270 necessaris per obtenir un primer escó.
5. Units pel Progrés es tornaria a quedar sense cap escó nacional. Recordem que sols van aconseguir 149 vots del 1.270 necessaris.
No entro a fer prediccions de què passarà, simplement il·lustro un escenari que podria passar si es repetissin votacions similars a les del 2019. Queda el factor de l’entrada de Concòrdia, els resultats de la qual són pures especulacions en aquest moment.
Sense tenir en compte el factor Concòrdia, si avui els resultats fossin similars als de 2019, els 2.219 vots de liberals (ara repartits entre Liberals i Acció), els 1.853 vots de Terceravia (ara repartits entre Terceravia i Andorra Endavant), els 1.044 vots de SDP i els 149 vots de Units pel Progrés no computarien per a cap escó per a cap d’aquestes candidatures al 2023. Tots aquests vots sumen un total de 5.265 vots i equivalen a quatre escons. Per la regla dels repartiments de restes, atès que sols Demòcrates i PS tindrien al menys un escó, aquests quatre escons es repartirien entre PS i DA.
Per tant, la conclusió és clara. Si es presenten en solitari a la llista nacional, Cabanes, Pallarés, Pintat, Montaner, Clavera i Bartumeu –matemàticament– fan que els seus votants regalin els vots a DA i PS. Un cop els votants s’adonin d’aquesta realitat, el vot en blanc i l’abstenció serà l’única alternativa per a qui no vol que el seu vot vagi a PS o DA. Un escenari més que desitjat per part de DA.
La solució és evident.
La primera solució seria modificar la llei electoral i tornar a les llistes obertes tradicionals d’Andorra. Però ni DA ni PS han estat històricament disposats a fer-ho.
La segona solució seria un pacte transversal com el que algunes forces polítiques intenten impulsar. Esperem que tinguin èxit.
La tercera solució és entendre les regles de la llei electoral i –també– fer pactes matemàtics a la llista nacional. De la mateixa manera que PS i Liberals van fer un pacte matemàtic per a les territorials del 2019. De la mateixa manera que DA busca fer pactes matemàtics per a les territorials del 2023. Totes las candidatures sense opció a aconseguir un primer escó nacional podrien fer pactes matemàtics per a les nacionals.
Altrament tots tindran importants despeses electorals, dedicaran energia i cremaran il·lusions perquè la matemàtica electoral reparteixi els seus vots entre DA i PS. Evidentment, amb l’actual plantejament de set o vuit candidatures minoritàries nacionals, DA podria aconseguir una majoria absoluta i tot gràcies a què els candidats minoritaris s’entossudeixen a negar la matemàtica electoral.