Marca Andorra: Turista o resident temporal?
El turisme ha estat font de riquesa del país durant dècades. Tots recordem aquella afluència massiva de turistes de proximitat atrets pels competitius preus que el nostre comerç oferia i pels esports de muntanya, especialment relacionats amb la neu. La nostra oferta era única, sense competència, i això ens va arribar a portar fins a 12 milions de visitants a principis dels dos mil. Com sabem però, l’augment de la competència internacional combinada amb la crisi del 2007 ha fet que després de la davallada constant fins al 2011, s’hagi aconseguit estabilitzar una xifra de 8 milions de visitants, que no ha impedit però que, tot i l’èxit creixent de les activitats relacionades amb l’esport, la muntanya i la neu; el comerç hagi seguit baixant fins a nivells que en molts casos fan qüestionar la seva viabilitat.
Els responsables de la renovada marca de país són perfectament conscients de la necessitat de reactivar d’alguna forma el nostre turisme. Tots els esforços dels darrers anys per estabilitzar-lo no han estat suficients i per això segueix sent necessària una reacció, perquè una economia com l’andorrana no es pot permetre de prescindir d’un dels seus més emblemàtics recursos.
En aquest sentit, la proposta dels assessors internacionals de nation branding passa un cop més per la idea central d’‘equilibri’. El nostre estil de vida actiu i saludable, inspirador, l’aposta per la sostenibilitat, amb un ADN de muntanya i amb un entorn natural i una qualitat de vida sense competència i que convida a la meditació i la recerca del perfecte equilibri entre cos, ànima i ment.
Doncs bé, amb aquestes premisses, el plantejament té el seu punt de partida en l’ensenyament a Andorra basat a inculcar a les escoles valors com la felicitat, el benestar, el respecte per la societat i la convivència social, així com el foment de l’esport de muntanya, consolidant Andorra com un país pioner en aquest tipus de desenvolupament del coneixement i establint mecanismes per a fer-ho extensible a les empreses tant del país com de fora, com una metodologia innovadora i humanista.
A partir d’aquesta idea es tractaria de crear uns campus d’estiu que fomentin aquests valors i que atraguin tant a millenials com a membres de la generació Z, als quals se’ls transmeti dits valors i alhora se’ls facin seus i ho expliquin al món. Crearíem doncs una nova oferta de turisme educacional i tots els serveis que porta associats, sense oblidar la consolidació d’un grup creixent d’adeptes internacionals, consumidors del millor que ofereix el país i no només ells, sinó familiars i amics receptors dels missatges que en derivessin.
En el mateix sentit, però impactant a un públic més madur, es plantegen retirs inspiracionals per a empreses per tal de posicionar Andorra com un destí de luxe per a empresaris i emprenedors de les indústries creatives i relacionades amb l’esport i la natura, amb l’enfocament de «desconnectar-se» i recarregar piles, o senzillament, de trobar la inspiració. Tenim l’escenari perfecte, només cal valorar-lo i crear una nova línia de turisme derivat del conegut com MICE (meetings, incentives, congress & events) i que ja va ser identificat com un dels que més podien contribuir a la consolidació de l’economia del país, pels serveis que en deriven i per com afecta la millora de la rendibilitat de les infraestructures turístiques i l’activació del comerç. De fet, l’atracció d’esdeveniments on brand relacionats amb esport, benestar, discapacitat i cooperació internacional es contempla com una línia estratègica més.
La idea però més original, per trencadora, per diferent, es planteja l’estratègia de captar un turista diferent, que valori molt més tot allò que Andorra ofereix a nivell d’entorn i condicions de vida. Es tracta d’apropar-se al turista internacional i presentar-li la idea d’‘equilibri’ i la forma de vida que porta associada, fent que faci la promesa de què durant la seva estada es compromet a portar un estil de vida positiu i saludable, i assumint el compromís addicional d’afavorir i potenciar que se’n faci difusió a les xarxes socials com a la ‘Promesa Andorrana’, un atractiu més com a país que ha d’ajudar a Andorra a posicionar-se com una referència internacional del mindfulness a tots els nivells.
La idea de la promesa trobaria el seu punt culminant en l’obtenció d’un Certificat de Resident Temporal, l’haver complert amb el compromís de reduir la seva empremta mediambiental durant la seva estada al país. És justament aquest concepte del compromís amb el país que visita que permet transcendir la idea del ‘turista clàssic’ vers una de molt més innovadora i molt més nostra, la del ‘resident temporal’, aquell visitant que s’integra i compromet de tal forma amb els nostres valors, la nostra cultura, la nostra història, el nostre entorn natural, que no només ve a fer ús de l’oferta turística i comercial sinó a respectar tot el que se li ofereix com un més dels ciutadans que hi habiten quotidianament.
Més enllà de la major o menor complexitat en la implementació de les estratègies descrites, i que són complementàries de moltes d’altres, el nostre turisme necessita una empenta i estem davant d’un plantejament realista, innovador i tremendament respectuós amb els valors que caracteritzen Andorra. Al final, segur que tots els agents econòmics implicats firmarien on fos per accedir a un turista més compromès i amb una capacitat adquisitiva molt més alta. Per assolir-ho, doncs, només cal elaborar l’estratègia, posar els mitjans adequats i sobretot creure-s’ho i els resultats arribaran indubtablement. H
President de la comissió de Marca Andorra