Espoli de 1.400 milions als clients de BPA?
Divendres passat, Conrad Tribble, Deputy Assistant Secretary del Departament d’Estat dels Estats Units va visitar el nostre país i va confirmar que els Estats Units havien avisat a Andorra amb la seva nota verbal d’un problema relatiu a tot el sistema de control de blanqueig a Andorra. Evidentment, aquesta nota verbal no s’adreçava específicament al cas de BPA, però sí al sistema bancari andorrà en general. El Sr. Tribble no va fer cap referència a les comunicacions entre el FinCEN i les autoritats andorranes a les qui va agrair la cooperació en les investigacions prèvies al març 2015, simplement per què el Sr Tribble no pot tenir accés a aquestes comunicacions secretes sota les disposicions del Patriot Act. Una situació en el seu conjunt, que no deixa d’afegir tensió en el repartiment de culpes que hauran de decidir els tribunals de justícia.
Aquesta tensió genera un clima de desconfiança que es contagia necessàriament en el clients de BPA que en la seva totalitat, avui sols pensen en recuperar els diners i sortir corrent. De manera que qualsevol del vuit precandidats a la compra de Vall Banc és totalment conscient que, si comprés Vall Banc, en primer lloc hauria de fer una ampliació de capital de entre 100 i 150 milions d’euros per complir amb els ratis de solvència exigits. En segon lloc, si el total de fons transmesos a Vall Banc són d’uns 2.500 milions d’euros i el nombre de clients són uns 24.000, el primer dia es trobaria amb 24.000 persones a la porta del banc exigint 2.500 milions d’euros. Evidentment, el comprador de Vall Banc hauria de mantenir el corralito i ningú compra un banc per tenir aquests problemes. Però, a sobre, haurà de fer front a les demandes per adquirir Vall Banc quan la llei de resolucions no permet la venda d’una entitat pont i haurà de fer front a les demandes que es puguin produir per adquirir un bé reclamat pels qui poden considerar ser els seus legítims propietaris.
Tots els comentaris que rebo d’Andorra i de fora d’Andorra és que cap dels vuit candidats vol adquirir Vall Banc. En aquest escenari s’està formant una tempesta perfecta contra tots els clients de BPA, especialment contra els clients de BPA de fora d’Andorra que no van regularitzar els seus comptes.
Si Vall Banc no troba comprador i l’AREB no vol fer un pas enrere en el procés de resolució es poden donar els passos següents:
1- Seguint la Llei 8/2015 (llei BPA o Llei AREB), l’AREB transmetrà els actius de BPA a Vall Banc per un import que provoqui als clients i accionistes unes pèrdues de 584 milions d’euros, com estableix l’article 19.8. Un article que es va inventar el Govern en el projecte de llei votat per 26 dels 28 consellers, atès que aquesta retallada no figura a la Directiva europea de la que es va copiar la llei.
2- En aquest moment els clients de BPA perdran tots els diners invertits en preferents i un 30% dels saldos dels dipòsits.
3- Com que no hi hauria comprador de Vall Banc, segons estableix la mateixa llei, Vall Banc s’hauria de liquidar.
4- En el moment de la liquidació, es nomenaria administració concursal i s’iniciaria el procés de liquidació.
5- Dins del procés de liquidació, l’administració concursal s’ha de posar en contacte amb tots i cadascun dels clients per informar-los del procés concursal i escoltar els deutes que cada client reclama.
Cada dia que es demora el fiasco que estan administrant les nostres autoritats, és un dia més que ens acostem al 31 de desembre del 2016, i a partir del dia 1 de gener del 2017 els saldos que quedin en els bancs andorrans seran objecte d’intercanvi automàtic de dades.
Evidentment, si desprès de Setmana Santa l’AREB confirma que cap dels vuit candidats a comprador de Vall Banc ha fet el pas endavant i s’inicia el procés de liquidació, d’aquí un any no s’haurà enllestit. La finalització de la liquidació tindria lloc al 2017, un cop entrat en vigor l’intercanvi automàtic de dades.
Recordem que si un client espanyol de BPA no va regularitzar el seu compte el 2012 i la hisenda espanyola li detecta un compte no declarat a Andorra, s’exposa a una multa, més interessos, més penalitzacions equivalent a més del 140% del saldo; més les responsabilitats penals que es considerin; més una inspecció a fons dels darrers anys.
Davant d’aquest escenari, sap quina solució quedarà als clients de BPA amb comptes no regularitzats quan els cridi l’administrador concursal? Renunciar al seu compte, renunciar al deute dins del procés de liquidació de Vall Banc.
El total d’aquests comptes no regularitzats pot representar entre un 25% i un 30% dels comptes, és a dir uns mil milions d’euros. Uns diners que quedarien com a superàvit de Vall Banc. Sorprenentment, i en contra del que estableix la Directiva, tot guany en la venda de Vall banc o la seva liquidació se la queda l’AREB. Una disposició votada per 26 dels 28 consellers generals.
De forma que entre els 584 milions que perdran per imperatiu legal tots els clients i accionistes de BPA, més els aproximadament 1.000 milions que hauran de renunciar els clients espanyols no regularitzats, el suposat espoli al que haurien de fer front els clients de BPA se situaria en torn dels 1.400 milions.
No hi ha cap motiu tècnic que justifiqui que desprès d’un any BPA segueixi als llimbs. Fixis que Banco de Madrid es va liquidar directament i avui els clients ja estan cobrant una part important dels seus diners. És inacceptable que portem un any sota el model de gestió del ruc i la pastanaga. Però quan es constata la tempesta perfecta que es pot generar a mesura que s’acorralin els clients cap al 31 de desembre del 2016 i es provoqui un escenari de liquidació, pensi el que vostè consideri oportú.
Aquesta tensió genera un clima de desconfiança que es contagia necessàriament en el clients de BPA que en la seva totalitat, avui sols pensen en recuperar els diners i sortir corrent. De manera que qualsevol del vuit precandidats a la compra de Vall Banc és totalment conscient que, si comprés Vall Banc, en primer lloc hauria de fer una ampliació de capital de entre 100 i 150 milions d’euros per complir amb els ratis de solvència exigits. En segon lloc, si el total de fons transmesos a Vall Banc són d’uns 2.500 milions d’euros i el nombre de clients són uns 24.000, el primer dia es trobaria amb 24.000 persones a la porta del banc exigint 2.500 milions d’euros. Evidentment, el comprador de Vall Banc hauria de mantenir el corralito i ningú compra un banc per tenir aquests problemes. Però, a sobre, haurà de fer front a les demandes per adquirir Vall Banc quan la llei de resolucions no permet la venda d’una entitat pont i haurà de fer front a les demandes que es puguin produir per adquirir un bé reclamat pels qui poden considerar ser els seus legítims propietaris.
Tots els comentaris que rebo d’Andorra i de fora d’Andorra és que cap dels vuit candidats vol adquirir Vall Banc. En aquest escenari s’està formant una tempesta perfecta contra tots els clients de BPA, especialment contra els clients de BPA de fora d’Andorra que no van regularitzar els seus comptes.
Si Vall Banc no troba comprador i l’AREB no vol fer un pas enrere en el procés de resolució es poden donar els passos següents:
1- Seguint la Llei 8/2015 (llei BPA o Llei AREB), l’AREB transmetrà els actius de BPA a Vall Banc per un import que provoqui als clients i accionistes unes pèrdues de 584 milions d’euros, com estableix l’article 19.8. Un article que es va inventar el Govern en el projecte de llei votat per 26 dels 28 consellers, atès que aquesta retallada no figura a la Directiva europea de la que es va copiar la llei.
2- En aquest moment els clients de BPA perdran tots els diners invertits en preferents i un 30% dels saldos dels dipòsits.
3- Com que no hi hauria comprador de Vall Banc, segons estableix la mateixa llei, Vall Banc s’hauria de liquidar.
4- En el moment de la liquidació, es nomenaria administració concursal i s’iniciaria el procés de liquidació.
5- Dins del procés de liquidació, l’administració concursal s’ha de posar en contacte amb tots i cadascun dels clients per informar-los del procés concursal i escoltar els deutes que cada client reclama.
Cada dia que es demora el fiasco que estan administrant les nostres autoritats, és un dia més que ens acostem al 31 de desembre del 2016, i a partir del dia 1 de gener del 2017 els saldos que quedin en els bancs andorrans seran objecte d’intercanvi automàtic de dades.
Evidentment, si desprès de Setmana Santa l’AREB confirma que cap dels vuit candidats a comprador de Vall Banc ha fet el pas endavant i s’inicia el procés de liquidació, d’aquí un any no s’haurà enllestit. La finalització de la liquidació tindria lloc al 2017, un cop entrat en vigor l’intercanvi automàtic de dades.
Recordem que si un client espanyol de BPA no va regularitzar el seu compte el 2012 i la hisenda espanyola li detecta un compte no declarat a Andorra, s’exposa a una multa, més interessos, més penalitzacions equivalent a més del 140% del saldo; més les responsabilitats penals que es considerin; més una inspecció a fons dels darrers anys.
Davant d’aquest escenari, sap quina solució quedarà als clients de BPA amb comptes no regularitzats quan els cridi l’administrador concursal? Renunciar al seu compte, renunciar al deute dins del procés de liquidació de Vall Banc.
El total d’aquests comptes no regularitzats pot representar entre un 25% i un 30% dels comptes, és a dir uns mil milions d’euros. Uns diners que quedarien com a superàvit de Vall Banc. Sorprenentment, i en contra del que estableix la Directiva, tot guany en la venda de Vall banc o la seva liquidació se la queda l’AREB. Una disposició votada per 26 dels 28 consellers generals.
De forma que entre els 584 milions que perdran per imperatiu legal tots els clients i accionistes de BPA, més els aproximadament 1.000 milions que hauran de renunciar els clients espanyols no regularitzats, el suposat espoli al que haurien de fer front els clients de BPA se situaria en torn dels 1.400 milions.
No hi ha cap motiu tècnic que justifiqui que desprès d’un any BPA segueixi als llimbs. Fixis que Banco de Madrid es va liquidar directament i avui els clients ja estan cobrant una part important dels seus diners. És inacceptable que portem un any sota el model de gestió del ruc i la pastanaga. Però quan es constata la tempesta perfecta que es pot generar a mesura que s’acorralin els clients cap al 31 de desembre del 2016 i es provoqui un escenari de liquidació, pensi el que vostè consideri oportú.