Sense mentides, BPA es pot salvar
L’entrevista a 8tv de Josep Cuní a Jordi Cinca va ser molt aclaridora, especialment per a Cinca.
Cuní va deixar parlar. El ministre Cinca va intentar col·locar el discurs que a Andorra se li ha permès durant 52 setmanes. Però Cuní no se’l va creure. De fet, es va comportar com un bon conseller general de la oposició –dels que no tenim– fent la tasca de control al Govern. Sols va necessitar 20 minuts per evidenciar mentides i opacitats. Però quan va agafar el micro Pilar Rahola sols va necessitar quatre minuts i 59 segons per trinxar al ministre. Ningú es creu que els Estats Units no diguessin res a Andorra abans del març del 2015, i dos periodistes valents van deixar KO al nostre ministre. Al final, Cinca no sabia si Andorra era un poble i ell el comptable del poble, o l’únic ministre de finances a qui li han votat el pressupost nacional mentre l’estovaven en un programa de televisió d’un altre país. Li van dir a la cara que no se’l creien. Les mentides es van fer evidents i la teoria del complot d’estat va prendre força. La imatge d’Andorra va quedar trinxada.
Per solucionar el cas BPA, el primer és alliberar-nos de les mentides que ningú es creu. En aquest sentit, uns bons amics dels Estats Units m’han avisat que és tècnicament impossible que el FinCEN retirés la nota 311 si fos veritat el que l’AREB va anunciar, que hi haurien 923 clients sospitosos de blanqueig.
Resulta que el comunicat del FinCEN del febrer passat anunciant la retirada de la nota del març del 2015 disposa clarament que «BPA ja no opera d’una manera que plantegi una amenaça de blanqueig de diners». Resulta que la normativa americana contempla tres nivells d’operacions que plantegen amenaces de blanqueig: operatives d’entrada de diners criminals dins del sistema financer; operatives de circulació de diners dins del sistema financer sense deixar rastres; i operatives de sortida de diner blanquejat del sistema financer per entrar com diner blanc a la butxaca dels criminals. Si un banc tingués diner criminal i el FinCEN el beneís retirant la nota, aquest diner afloraria com diner blanc, banqueritzat, a la butxaca dels blanquejadors. Per tant, és tècnicament impossible que el FinCEN retirés la nota si tingués evidències o proves que a BPA hi hagués diner criminal no judicialitzat. De fet, si el FinCEN tingués aquestes evidències de blanqueig, les hagués presentat al jutge federal en el judici que els germans Cierco van guanyar als Estats Units, en lloc de retirar la nota.
El recent comunicat de l’AREB afirmant que a BPA hi haurien 923 clients suposadament sospitosos de blanqueig ha creat una forta tensió dins del FinCEN, atès que el FinCEN mai hagués retirat la nota si tingués constància de 923 clients blanquejadors.
Arribats en aquest punt, seria gravíssim que l’AREB hagués distorsionat la realitat per crear tensions amb les autoritats americanes contra Andorra. Un incomprensible comportament que sols estaria justificat si l’AREB tingués la certesa al 200% que existissin 923 clients blanquejadors. Però no sembla ser el cas. En aquest sentit, des dels Estats Units em confirmen quatre qüestions fonamentals:
1- Un cop retirada la nota del FinCEN, la feina de PWC de classificar els clients de BPA segons les tipologies de risc establertes per la normativa dels Estats Units esdevé una feina inútil. Els Estats Units han retirat la nota, per tant no cal fer cap feina a Andorra seguint la normativa dels Estats Units per demanar la retirada de la nota. Ja està retirada, de manera incondicional i sense penalitzacions, simplement per què no estava degudament fonamentada.
2- Pel que fa a la notícia de l’AREB que segons PWC existirien «923 comptes suposadament sospitoses de blanqueig», em confirmen que: en primer lloc PWC no ha firmat cap informe; en segon lloc PWC no hauria fet cap llistat de comptes «suposadament sospitosos de blanqueig» com afirma l’AREB. Simplement per què PWC no te l’autoritat per considerar a ningú suposadament sospitós de res. El que hauria fet PWC és un llistat de comptes que segons la normativa dels Estats Units correspondrien a algun dels anomenats perfils de risc dels clients. Per exemple, tot advocat, tota persona que tingui un rentat de cotxes, o tota persona que ha tingut un càrrec polític son considerades com perfil de risc. De forma que si Toni Martí tenia un compte a BPA, el seu nom estaria a la llista de persones de risc, però això no vol dir que sigui suposadament sospitós de blanqueig. Simplement és un polític.
3- El fet que els 923 comptes (3% dels comptes) amb perfil de risc acumulin el 19% dels saldos s’explica pels criteris de la normativa americana. Segons aquesta normativa es considera que els clients de private banking tenen un perfil de risc. I la normativa defineix private banking com comptes amb més d’un milió de dòlars que reben uns serveis personalitzats específics. Per tant, tots els comptes de BPA amb un valor superior al milió de dòlars van anar al llistat de risc. Donat que els requisits de control dels Estats Units són molt més severs que els nostres, és normal que encara quedin 923 comptes amb importants saldos dins del llistat de clients de risc i que segueixin pendents de revisar. Uns clients que no són sospitosos de res, simplement tenen un perfil de risc per definició de la normativa americana.
4- Em confirmen dels Estats Units que un cop el FinCEN ha retirat la nota, els comptes dels corresponsals en dòlars es poden reactivar ràpidament.
Per tant, algú hauria d’exigir a l’AREB que faci públic el document signat per PWC acusant a 923 clients de ser suposadament sospitosos de blanqueig. Si aquest document no existeix, algú hauria de dimitir i assumir les responsabilitats legals corresponents per emetre una notícia falsa, especialment si ho hagués fet per tensionar encara més l’opinió pública i la relació amb el FinCEN.
Atès que ningú es creu les històries de les nostres autoritats i que l’AREB podria estar tergiversant la realitat. Atès que corresponsals amb euros estan operant i els corresponsals amb dòlars poden operar ràpidament, prego a les nostres autoritats que acceptin el fet que en el termini d’un parell de setmanes es podria reestructurar BPA o recapitalitzar-la, canviar el nom i la llicència i passar a treballar amb normalitat. Es podria fer amb l’ajuda de raiffeisen.ad, dels actuals socis de BPA o del propi AREB, de manera que els clients no perdrien ni un euro i es podria salvar la majoria dels llocs de treball.
Si l’AREB insisteix en anar per la via de Vall Banc, primer hauran de passar els actius de BPA a Vall Banc a valor de liquidació provocant que els clients perdin tots els diners invertits en preferents i una quita del 30% en els saldos. Però atès que la llei no permet la venda de Vall Banc i que, a més, encara no hi ha cap comprador interessat, Vall Banc s’haurà de liquidar seguint un procediment concursal. De forma que tots els empleats aniran al carrer amb una minsa indemnització, els clients perdran encara més diners i la plaça financera estarà morta.
Vall Banc no és la solució. El temps i els fets demostren que ningú es creu a les nostres autoritats i que si tiressin pel dret, la seva administració seria greument negligent o dolosa. En aquest escenari, l’Estat andorrà no tindria diners per pagar les indemnitzacions pels danys i perjudicis que es crearien. Ni pujant l’IGI i l’IRPF als nivells d’Espanya.
Què legitimaria aquesta destrucció d’Andorra?
Cuní va deixar parlar. El ministre Cinca va intentar col·locar el discurs que a Andorra se li ha permès durant 52 setmanes. Però Cuní no se’l va creure. De fet, es va comportar com un bon conseller general de la oposició –dels que no tenim– fent la tasca de control al Govern. Sols va necessitar 20 minuts per evidenciar mentides i opacitats. Però quan va agafar el micro Pilar Rahola sols va necessitar quatre minuts i 59 segons per trinxar al ministre. Ningú es creu que els Estats Units no diguessin res a Andorra abans del març del 2015, i dos periodistes valents van deixar KO al nostre ministre. Al final, Cinca no sabia si Andorra era un poble i ell el comptable del poble, o l’únic ministre de finances a qui li han votat el pressupost nacional mentre l’estovaven en un programa de televisió d’un altre país. Li van dir a la cara que no se’l creien. Les mentides es van fer evidents i la teoria del complot d’estat va prendre força. La imatge d’Andorra va quedar trinxada.
Per solucionar el cas BPA, el primer és alliberar-nos de les mentides que ningú es creu. En aquest sentit, uns bons amics dels Estats Units m’han avisat que és tècnicament impossible que el FinCEN retirés la nota 311 si fos veritat el que l’AREB va anunciar, que hi haurien 923 clients sospitosos de blanqueig.
Resulta que el comunicat del FinCEN del febrer passat anunciant la retirada de la nota del març del 2015 disposa clarament que «BPA ja no opera d’una manera que plantegi una amenaça de blanqueig de diners». Resulta que la normativa americana contempla tres nivells d’operacions que plantegen amenaces de blanqueig: operatives d’entrada de diners criminals dins del sistema financer; operatives de circulació de diners dins del sistema financer sense deixar rastres; i operatives de sortida de diner blanquejat del sistema financer per entrar com diner blanc a la butxaca dels criminals. Si un banc tingués diner criminal i el FinCEN el beneís retirant la nota, aquest diner afloraria com diner blanc, banqueritzat, a la butxaca dels blanquejadors. Per tant, és tècnicament impossible que el FinCEN retirés la nota si tingués evidències o proves que a BPA hi hagués diner criminal no judicialitzat. De fet, si el FinCEN tingués aquestes evidències de blanqueig, les hagués presentat al jutge federal en el judici que els germans Cierco van guanyar als Estats Units, en lloc de retirar la nota.
El recent comunicat de l’AREB afirmant que a BPA hi haurien 923 clients suposadament sospitosos de blanqueig ha creat una forta tensió dins del FinCEN, atès que el FinCEN mai hagués retirat la nota si tingués constància de 923 clients blanquejadors.
Arribats en aquest punt, seria gravíssim que l’AREB hagués distorsionat la realitat per crear tensions amb les autoritats americanes contra Andorra. Un incomprensible comportament que sols estaria justificat si l’AREB tingués la certesa al 200% que existissin 923 clients blanquejadors. Però no sembla ser el cas. En aquest sentit, des dels Estats Units em confirmen quatre qüestions fonamentals:
1- Un cop retirada la nota del FinCEN, la feina de PWC de classificar els clients de BPA segons les tipologies de risc establertes per la normativa dels Estats Units esdevé una feina inútil. Els Estats Units han retirat la nota, per tant no cal fer cap feina a Andorra seguint la normativa dels Estats Units per demanar la retirada de la nota. Ja està retirada, de manera incondicional i sense penalitzacions, simplement per què no estava degudament fonamentada.
2- Pel que fa a la notícia de l’AREB que segons PWC existirien «923 comptes suposadament sospitoses de blanqueig», em confirmen que: en primer lloc PWC no ha firmat cap informe; en segon lloc PWC no hauria fet cap llistat de comptes «suposadament sospitosos de blanqueig» com afirma l’AREB. Simplement per què PWC no te l’autoritat per considerar a ningú suposadament sospitós de res. El que hauria fet PWC és un llistat de comptes que segons la normativa dels Estats Units correspondrien a algun dels anomenats perfils de risc dels clients. Per exemple, tot advocat, tota persona que tingui un rentat de cotxes, o tota persona que ha tingut un càrrec polític son considerades com perfil de risc. De forma que si Toni Martí tenia un compte a BPA, el seu nom estaria a la llista de persones de risc, però això no vol dir que sigui suposadament sospitós de blanqueig. Simplement és un polític.
3- El fet que els 923 comptes (3% dels comptes) amb perfil de risc acumulin el 19% dels saldos s’explica pels criteris de la normativa americana. Segons aquesta normativa es considera que els clients de private banking tenen un perfil de risc. I la normativa defineix private banking com comptes amb més d’un milió de dòlars que reben uns serveis personalitzats específics. Per tant, tots els comptes de BPA amb un valor superior al milió de dòlars van anar al llistat de risc. Donat que els requisits de control dels Estats Units són molt més severs que els nostres, és normal que encara quedin 923 comptes amb importants saldos dins del llistat de clients de risc i que segueixin pendents de revisar. Uns clients que no són sospitosos de res, simplement tenen un perfil de risc per definició de la normativa americana.
4- Em confirmen dels Estats Units que un cop el FinCEN ha retirat la nota, els comptes dels corresponsals en dòlars es poden reactivar ràpidament.
Per tant, algú hauria d’exigir a l’AREB que faci públic el document signat per PWC acusant a 923 clients de ser suposadament sospitosos de blanqueig. Si aquest document no existeix, algú hauria de dimitir i assumir les responsabilitats legals corresponents per emetre una notícia falsa, especialment si ho hagués fet per tensionar encara més l’opinió pública i la relació amb el FinCEN.
Atès que ningú es creu les històries de les nostres autoritats i que l’AREB podria estar tergiversant la realitat. Atès que corresponsals amb euros estan operant i els corresponsals amb dòlars poden operar ràpidament, prego a les nostres autoritats que acceptin el fet que en el termini d’un parell de setmanes es podria reestructurar BPA o recapitalitzar-la, canviar el nom i la llicència i passar a treballar amb normalitat. Es podria fer amb l’ajuda de raiffeisen.ad, dels actuals socis de BPA o del propi AREB, de manera que els clients no perdrien ni un euro i es podria salvar la majoria dels llocs de treball.
Si l’AREB insisteix en anar per la via de Vall Banc, primer hauran de passar els actius de BPA a Vall Banc a valor de liquidació provocant que els clients perdin tots els diners invertits en preferents i una quita del 30% en els saldos. Però atès que la llei no permet la venda de Vall Banc i que, a més, encara no hi ha cap comprador interessat, Vall Banc s’haurà de liquidar seguint un procediment concursal. De forma que tots els empleats aniran al carrer amb una minsa indemnització, els clients perdran encara més diners i la plaça financera estarà morta.
Vall Banc no és la solució. El temps i els fets demostren que ningú es creu a les nostres autoritats i que si tiressin pel dret, la seva administració seria greument negligent o dolosa. En aquest escenari, l’Estat andorrà no tindria diners per pagar les indemnitzacions pels danys i perjudicis que es crearien. Ni pujant l’IGI i l’IRPF als nivells d’Espanya.
Què legitimaria aquesta destrucció d’Andorra?