Les informacions que m’arriben des del sector bancari espanyol i que em confirmen des del sector bancari andorrà són que a principis de febrer del 2016 un banc espanyol, corresponsal de BPA, hauria transferit entre 40 i 50 milions d’euros des del compte de BPA a Espanya a un suposat compte de l’AREB en un banc andorrà. Ministre Cinca, atès que a més de ser ministre de finances, vostè seria accionista i probablement tindria un acord d’excedència amb aquest banc andorrà, ens podria confirmar, sisplau, aquest fet?

Aquesta transferència de més de 40 milions a principis de febrer 2016 permetria cobrir les actuals necessitats per fer front al corralito de 2.500 euros durant dos o tres mesos. Seria absurd que l’AREB hagués ordenat aquesta transferència a principis de febrer si el ministre Cinca realment hagués cregut que Vall Banc tindria comprador abans del 29 de febrer o el cap de Govern hagués cregut que el cas BPA estaria resolt abans del 10 de març. 

El corralito va per llarg i la seqüència de dates promeses i els successius incompliments no seria més que l’estratègia de comunicació del ruc i la pastanaga. Una constatació que no deixa de ser un insult a la intel·ligència dels 25.000 clients de BPA i que hauria de fer pensar als 5.500 votants de DA.

Les nostres autoritats saben que el corralito va per llarg perquè estan atrapades en el seu error i no volen fer un pas enrere. Sense entrar en un llarg llistat d’errors i mentides, centrem-nos en el nus gordià que les nostres autoritats tenen sobre la taula: 

1. PWC segueix sense firmar l’informe de l’auditoria o de revisió dels clients

2. Les dades que l’AREB proporciona als possibles compradors de Vall Banc i que es recullen dins del ‘data room’ segueixen sent incomplertes

3. Els possibles compradors de Vall Banc són molt conscients de la potencia i gravetat de les accions judicials que els germans Cierco mantenen als Estats Units. De moment han aconseguit la retirada de la nota del FinCEN i l’estratègia judicial que segueix oberta des de diferents fronts.

4. Govern imposa als compradors de Vall Banc que els clients no perdin ni un euro dels seus estalvis, però aquest objectiu és tècnicament impossible. Efectivament: 

–La intervenció deBPA va provocar la intervenció de Banco de Madrid que ha comportat una destrucció de valor d’uns 200 milions per a BPA, quedant sense recursos propis

–La llei 8/2015 estableix que els actius de BPA s’han de passar a Vall Banc per un valor que comporti una pèrdua per a tots els accionistes i creditors igual a la que suportarien en una liquidació concursal. És a dir que, per llei, la destrucció de valor de Vall Banc ha de ser d’uns 584 milions d’euros segons els informes de valoració encarregats per l’AREB.

–Per un altre costat, la llei estableix que cap accionista ni creditor ha de suportar una pèrdua superior a la que tindria en un escenari de liquidació seguint un procediment concursal a l’abril del 2015. Una condició que queda molt clara tant a llei BPA com a la Directiva comunitària 2014/59/UE en la que es basa la nostra llei.

–Donat que cap accionista ni creditor de BPA pot patir una pèrdua superior a la que patiria en una escenari de liquidació concursal, finalment les nostres autoritats s’haurien adonat que seria falsa aquella afirmació tan repetida pel ministre Cinca que la ‘factura’ de la reestructuració de BPA es pagaria deixant a zero els comptes dels accionistes amb més del 10% de capital, de la seva família, de les societats consolidades, dels alts executius de BPA i dels membres del consell d’administració. No s’ha de confondre l’ordre de prelació, és a dir qui perd primer, amb el fet que ho hagi de perdre tot. Finalment, les nostres autoritats tindrien clar que les pèrdues dels saldos dels accionistes principals, dels administradors, dels executius i de les societats consolidades sols podran ser, com a màxim, iguals a la retallada que patirien en un escenari de liquidació.

Les nostres autoritats haurien pres consciencia que agafar la via de Vall Banc representa  un gran error. No volen fer un pas enrere i, si no el fan, tots els clients de BPA perdran tots els seus estalvis invertits en preferents i hauran de suportar una quita superior al 30% del seu saldo en dipòsits i diner a la vista. Atrapades en el seu propi fangar, les nostres autoritats pretenen que la resta de la banca pagui la factura dels seus errors. Però estem parlant de tants centenars de milions que la banca no hi pot fer front sense una important ampliació de capital que la majoria de socis no es podria permetre.

Deixant a part dels diners, la resta de la banca tampoc es podria posar al mig del problema que pot venir d’Estats Units. La truita ha girat i ara el problema que pot venir dels Estats Units no és aquella suposada multa mil-milionària del FinCEN contra BPA que el ministre Cinca es va cansar d’anunciar. L’actual perill que podria venir dels Estats Units seria un dossier amb tota la documentació/comunicacions intercanviada entre les autoritats andorranes i el FinCEN abans del març 2015 i, concretament, al llarg de l’any 2014. 

El corralito va per llarg. La solució per als clients i empleats també. La passivitat del ciutadà andorrà sols es veurà sacsejada per la brutal crisis que explotarà a finals de tardor. I tant de bo m’equivoqui. H