Per respondre a aquesta pregunta amb total certesa sols cal demanar als corresponsals de BPA un extracte dels moviments dels comptes.

Recordem que els bancs corresponsals de BPA són bancs estrangers en els que BPA tenia els seus diners per invertir-los en instruments financers internacionals a curt termini i canalitzar les transferències internacionals. És a dir, que BPA tenia la gran majoria dels seus diners cash en comptes de bancs de països en els que feia moltes operacions de transferències (Espanya, França, Portugal, per exemple) o de llocs on es troben els grans centres financers des d’on col·locar els excedents de tresoreria (Frankfurt, Londres, Nova York, per exemple).

Recordem que les nostres autoritats porten quasi un any repetint insistentment que els corresponsals estrangers van bloquejar els comptes de BPA el 10 de març 2015, provocant la manca de liquidesa de BPA; la necessitat de declarar BPA com entitat inviable; i la ‘conseqüent necessitat’ de procedir a la seva resolució.

Però si les nostres autoritats ens haguessin mentit i aquest bloqueig total dels corresponsals des del 10 de març 2015 no fos veritat, aleshores, implicaria que les nostres autoritats haurien simulat un bloqueig de la liquidesa de BPA per justificar la intervenció del banc, justificar la consideració de BPA com entitat insolvent i justificar la seva resolució. Estaríem davant d’un complot d’Estat per destruir BPA, provocant els corresponents danys col·laterals als clients, empleats, proveïdors i accionistes de BPA i a una gran part de l’economia productiva del país.

Evidentment, ens podem preguntar quin seria l’interès de les nostres autoritats en fer un hipotètic complot contra BPA? Enveja contra els seus accionistes? Utilitzar BPA com boc expiatori per evitar mesures contra tot el sistema? O per aconseguir un enorme botí que aniria molt més lluny que el possible benefici per al comprador de Vall Banc? 

Quin podria ser aquest hipotètic boti? Imaginis que durant el 2014 les nostres autoritats estiguessin convençudes que BPA era una estructura de blanqueig. Imaginis que el FinCEN fos una entitat mal gestionada i susceptible de ser manipulada per informacions tergiversades de l’estranger. Imaginis que les nostres autoritats estiguessin convençudes que si intervenien al banc, controlaven els seus òrgans d’administració i feien una auditoria a fons de tots els clients, podrien demostrar l’existència d’una estructura de blanqueig. Imaginis que les nostres autoritats es pensessin que a BPA hi havien centenars o milers de milions de diner criminal i que un cop demostrada l’existència de l’estructura de blanqueig les nostres autoritats podrien confiscar aquests diners, tapar els dèficits generats per la seva nefasta gestió pública, resoldre el deute públic del país i crear una classe política daurada. Imaginis les diverses i àmplies dimensions de l’hipotètic botí! 

Diguem-ho clar: si l’AREB ha accedit als comptes de BPA, esdevindria evident que les nostres autoritats ens haurien mentit i estaríem davant de l’evidència d’un complot d’Estat. 

Per saber si l’INAF va treure diners dels comptes dels corresponsals de BPA mentre ha intervingut a BPA o per saber si l’AREB ha tret diners dels comptes dels corresponsals de BPA des de l’obertura del procés de resolució de BPA sols caldria que alguna de les nostres autoritats demanessin als corresponsals de BPA una còpia de l’extracte del compte de BPA.

Per exemple, la comissió especial de Vigilància i Prevenió de Risc per a l’Estabilitat Financera podria convocar als corresponsals de BPA i demanar còpia dels extractes des del 10 de març del 2015. En tot cas, és evident que mitjançant les corresponents accions judicials l’autoritat judicial podrà accedir als comptes dels corresponsals.

Però també existeixen dos camins alternatius per verificar què ha passat amb aquests comptes. Que la comissió especial convoqui al comptable de BPA perquè expliqui al Consell General d’on han sortit els diners per fer els pagaments de 2.500 euros setmanals o que convoqui als responsables dels altres quatre bancs andorrans per conèixer els moviments dels comptes de l’AREB. 

Efectivament, el 16 de març 2015 Govern va aprovar les mesures cautelars en relació a la operativa de clients de BPA i es va establir el ‘corralito’ de 2.500 euros setmanals. Per tant, fa unes 50 setmanes que s’aplica aquest ‘corralito’ als aproximadament 25.000 comptes de BPA. Segons el darrer informe anual auditat de BPA (el del 2013), els clients de BPA tenien de mitja 60.000 euros en forma de saldos en dipòsits, en diner a la vista. És evident que a un ritme de 2.500 euros per setmana, durant unes 50 setmanes, s’haurien pogut retirar fins a uns 125.000 euros per compte. És evident que no tots els comptes tenien aquest saldo, però el potencial total de retirada dels 25.000 comptes ha estat de 3.125 milions d’euros i, per tant, podem acceptar que els clients de BPA hagin retirat un total de 300 milions d’euros com s’ha publicat en premsa sense que les nostres autoritats ho hagin desmentit.

D’on han sortit aquests 300 milions d’euros per fer front a les disposicions que han fet els clients de BPA de fins a 2.500 euros en 2.500 euros per compte i per setmana? 

Si revisem tots els edictes de l’AREB constatem que s’han fet dues transmissions d’actius de BPA per aconseguir liquidesa venent a la resta de bancs andorrans títols de deute amb Govern que eren propietat de BPA. Concretament el 3 de juny l’AREB va aconseguir 31,6 milions d’euros i l’11 de setembre uns 12,3 milions.

Per tant, L’AREB hauria aconseguit 43,9 milions de diner efectiu amb aquestes dues operacions. Com ha aconseguit els més de 250 milions que falten?

No tenim constància que la banca andorrana hagi fet un préstec a BPA per un import de més de 250 milions. Podem dir que en la documentació de la venda de Vall Banc a la que hem accedit no apareix cap deute de BPA/Vall Banc amb la resta de bancs andorrans. Tampoc tenim constància de cap venda d’immobles ni d’altres actius de BPA. Aleshores d’on han sortit aquests més de 250 milions d’euros?

El comptable de BPA ha de tenir constància d’unes entrades setmanals per fer els pagaments de fins a 2.500 per compte. I seguint el fil, s’arriba al cabdell.

Permeti’m que faci un escenari hipotètic del que podria sortir seguint aquest fil i que als efectes d’aquest article direm allò que tota semblança amb la realitat seria pura coincidència. Imaginem que l’AREB hagués mentit i que la realitat fos que l’AREB pogués accedir als diners de BPA en corresponsals estrangers o els títols dipositats en custodis estrangers. Imaginis que l’AREB hagués creat una estructura per fer arribar diners dels corresponsals de BPA a l’estranger fins a BPA a Andorra per pagar les retirades del ‘corralito’ sense que sortís a la llum la veritable obertura dels corresponsals. Imaginis que aquesta estructura consistís en què un corresponsal d’Espanya i un corresponsal d’Alemanya (exemples hipotètics) haguessin acceptat fer transferències de desenes o centenars de milions d’euros des del compte ‘corresponsal’ de BPA a Madrid o a Frankfurt a un compte a nom de l’AREB en un banc andorrà, passant pel corresponsal del banc andorrà a l’estranger per dissimular un mica. Estaríem tots d’acord que seria un vergonya nacional, oi que sí? Ara imaginis que aquest banc andorrà fos, a més, un comprador interessat en Vall Banc a un preu rebentat. La vergonya seria encara major, oi? 

Ara imaginis que aquest escenari hipotètic fos el que realment hagués passat: que la UifAND hagués enviat informació incomplerta o tergiversada al FinCEN, que l’AREB hagués mentit, que l’INAF hagués deixat fer, que algun banc andorrà hagués col·laborat, que els membres del Govern haguessin mentit i que els consellers generals haguessin fet omissió de la seva feina de control. Seria un complot d’Estat? 

La resposta a aquestes qüestions és molt senzilla: que es doni resposta d’on surten els més de 250 milions d’euros.