La veritat sobre la retirada del FinCEN
El 19 de febrer, el FinCEN va retirar l’aplicació de la secció 311 del Patriot Act contra BPA per evitar l’escàndol judicial al que s’enfrontava Jacob Lew, ministre de finances dels Estats Units (Secretary of the Treasury). Efectivament, la veritat és que el 18 de febrer a les 21.35 la defensa de Jacob Lew, del Departament del Tresor (Ministeri de Finances dels Estats Units), de Jennifer Shasky Calvery i del FinCEN va presentar davant del jutge federal la seva moció per desestimar l’acció judicial iniciada pels germans Cierco demanant la retirada de la nota del FinCEN contra BPA. La documentació presentada pel ministre de Finances dels Estats Units es limitava a arguments de forma. Va ser incapaç d’aportar una argumentació de fons potent, de manera que el risc d’un escàndol judicial era evident.
Per evitar que el jutge federal ordenés l’obertura del dossier per entrar en el fons del cas de la nota del FinCEN contra BPA i sortís a la llum la documentació del dossier, el 19 de febrer el FinCEN (organisme dependent de Jacob Lew) va retirar l’aplicació de la secció 311 contra BPA sense cap condició i sense cap penalització.
És important destacar que la retirada de la nota contra BPA suposa un rècord donat que mai el FinCEN ha retirat una nota de la secció 311 en menys d’una any i normalment triga entre 3 i 10 anys.
La veritat és que el mèrit de la retirada de la nota del FinCEN correspon a la magistral acció judicial als Estats Units empresa pels germans Cierco en primer lloc, en segon lloc a la transparència i eficiència dels tribunals federals dels Estats Units, en tercer lloc a la impecable feina feta pels treballadors de BPA al llarg d’anys donat que desprès d’un any d’inspeccions de tot tipus, ningú ha pogut demostrar la culpabilitat de cap empleat de BPA i, evidentment, el mèrit també correspon a la immensa majoria de clients de BPA que han demostrat ser persones honestes.
Divendres, els polítics andorrans van demostrar la seva petitesa humana donant-se cops de colze per penjar-se les medalles. Que si ells havien votat la llei de reestructuracions i resolucions d’entitats bancàries, que si el FinCEN avalava la seva gestió, que si ells ja ho havien dit, etc. Soroll propagandístic davant de la realitat que si el 19 de febrer el FinCEN no retirava la nota contra BPA, durant la primera quinzena de març el jutge federal podia ordenar que s’obrís el dossier de BPA i tot sortiria a la llum. I quan dic tot, és tot.
Però amb independència que les petiteses humanes dels nostres polítics penjant-se medalles ben grosses, el que preocupa a clients i empleats és què passarà amb els seus llocs de treball i els seus estalvis.
Tothom va poder escoltar al ministre Cinca anunciant que els titulars d’accions preferents no tenien garanties de recuperar els seus diners, perquè eren «accionistes». Un disbarat de primer nivell que dispara les alarmes. Tampoc va ser capaç de garantir que els clients recuperarien tots els diners. Però la veritat és que si el FinCEN ha retirat la nota contra BPA, no hi hauria d’haver cap problema per tornar a obrir els corresponsals i custodis de BPA i que els clients recuperessin tots els seus diners, inclòs els diners de les accions preferents.
Però la realitat és que els corresponsals i custodis de BPA poden posar problemes per culpa de les nostres autoritats. Efectivament, amb independència de la nota del FinCEN, les nostres autoritats han actuat des del primer dia sota la presumpció de culpabilitat dels germans Cierco, d’empleats de BPA i de clients de BPA. L’hemeroteca en dóna fe. El problema actual és que partint d’aquesta presumpció de culpabilitat per part de les nostres autoritats, avui encara tenim al conseller delegat de BPA a la presó (preventiva), a desenes d’empleats de BPA investigats per la justícia andorrana i a desenes de milers de clients de BPA examinats i sense que PWC hagi signat els resultats de l’examen.
És totalment fals que el FinCEN hagi avalat la feina de les nostres autoritats. El FinCEN s’ha limitat a constatar que desprès de tot el que s’ha fet a BPA, avui BPA no pot ser una estructura de blanqueig. De fet, avui BPA no és res, està en coma. Per tant, amb independència que BPA a partir d’avui no pugui ser una estructura de blanqueig, resulta que les nostres autoritats han actuat sota la presumpció que en el passat BPA ha fet coses contràries a dret i per això avui tenim una persona a la presó, desenes d’empleats amb dossiers a la Batllia i desenes de milers de clients sota examen i sense notes finals. Mentre es mantinguin aquestes mesures no és fàcil que els corresponsals de BPA obrin els comptes perquè no tenen cap certesa que els diners allí dipositats siguin nets.
Per tant, per facilitar l’obertura dels corresponsals de BPA, és fonamental que les nostres autoritats deixin d’actuar des de la presumpció de culpabilitat de tots els relacionats amb BPA. Altrament, és fàcil que Vall Banc pugui obrir corresponsals, però altra cosa és que els corresponsals de BPA donin llum verd per disposar dels diners de BPA.
D’altra banda, és fonamental tenir en compte que el FinCEN no condiciona la retirada de la nota al fet que la via de resolució sigui Vall Banc, és a dir una entitat pont. La realitat és que per la via de Vall Banc, la destrucció de valor se situarà entre 313 i 584 milions d’euros, i per aquest motiu els preferentistes hauran de perdre tots els diners i els clients amb saldos patiran quites.
La bona notícia és que la nota del FinCEN del 19 de febrer obra les portes a altres solucions que la de Vall Banc. En el darrer paràgraf del punt 3, el FinCEN diu clarament: «Entenem que BPA no serà reactivada com una entitat financera operacional en cap moment, excepte per facilitar la finalització del procés de resolució». Aquesta excepció a la reactivació de BPA per finalitzar el procés de resolució és una evidència tècnica donat que existeixen tres eines de resolució –diferents a la de l’entitat pont– que permeten finalitzar el procés de resolució amb una destrucció de valor molt inferior a la que comporta l’entitat pont.
En aquest sentit, es pot finalitzar la resolució de BPA fent una recapitalització de BPA, una escissió de la part de BPA i la seva venda o una venda d’actius i passius de BPA. Tres vies per finalitzar la resolució que limitarien la destrucció de valor. Bàsicament es limitaria a la destrucció de valor que ja s’ha produït amb la liquidació de Banco de Madrid, és a dir uns 180-200 milions. Una xifra que es pot cobrir amb els recursos propis de BPA i que no comportaria cap pèrdua per als preferentistes ni per a la resta de clients. Tres vies per finalitzar la resolució de BPA que des del mes d’agost la Societat Cooperativa raiffeisen.ad ha proposat en ferm a l’AREB i de les que l’AREB ha fet omissió
Per tant, un cop el FinCEN ha retirat la nota, invitem a les nostres autoritats a fer un gir de 180 graus en la seva estratègia. En primer lloc que deixin de costat la presumpció de culpabilitat, que treguin en Joan Pau de la presó, que tanquin els dossiers dels empleats de BPA a la Batllia i que tanquin l’auditoria de PWC. En segon lloc que aturin la destrucció de valor que comporta la via de Vall Banc i que finalitzin la resolució de BPA utilitzant les eines que hem proposat en ferm des de raiffeisen.ad i que permetran que ningú perdi els diners de les preferents ni els diners dels saldos.
Per evitar que el jutge federal ordenés l’obertura del dossier per entrar en el fons del cas de la nota del FinCEN contra BPA i sortís a la llum la documentació del dossier, el 19 de febrer el FinCEN (organisme dependent de Jacob Lew) va retirar l’aplicació de la secció 311 contra BPA sense cap condició i sense cap penalització.
És important destacar que la retirada de la nota contra BPA suposa un rècord donat que mai el FinCEN ha retirat una nota de la secció 311 en menys d’una any i normalment triga entre 3 i 10 anys.
La veritat és que el mèrit de la retirada de la nota del FinCEN correspon a la magistral acció judicial als Estats Units empresa pels germans Cierco en primer lloc, en segon lloc a la transparència i eficiència dels tribunals federals dels Estats Units, en tercer lloc a la impecable feina feta pels treballadors de BPA al llarg d’anys donat que desprès d’un any d’inspeccions de tot tipus, ningú ha pogut demostrar la culpabilitat de cap empleat de BPA i, evidentment, el mèrit també correspon a la immensa majoria de clients de BPA que han demostrat ser persones honestes.
Divendres, els polítics andorrans van demostrar la seva petitesa humana donant-se cops de colze per penjar-se les medalles. Que si ells havien votat la llei de reestructuracions i resolucions d’entitats bancàries, que si el FinCEN avalava la seva gestió, que si ells ja ho havien dit, etc. Soroll propagandístic davant de la realitat que si el 19 de febrer el FinCEN no retirava la nota contra BPA, durant la primera quinzena de març el jutge federal podia ordenar que s’obrís el dossier de BPA i tot sortiria a la llum. I quan dic tot, és tot.
Però amb independència que les petiteses humanes dels nostres polítics penjant-se medalles ben grosses, el que preocupa a clients i empleats és què passarà amb els seus llocs de treball i els seus estalvis.
Tothom va poder escoltar al ministre Cinca anunciant que els titulars d’accions preferents no tenien garanties de recuperar els seus diners, perquè eren «accionistes». Un disbarat de primer nivell que dispara les alarmes. Tampoc va ser capaç de garantir que els clients recuperarien tots els diners. Però la veritat és que si el FinCEN ha retirat la nota contra BPA, no hi hauria d’haver cap problema per tornar a obrir els corresponsals i custodis de BPA i que els clients recuperessin tots els seus diners, inclòs els diners de les accions preferents.
Però la realitat és que els corresponsals i custodis de BPA poden posar problemes per culpa de les nostres autoritats. Efectivament, amb independència de la nota del FinCEN, les nostres autoritats han actuat des del primer dia sota la presumpció de culpabilitat dels germans Cierco, d’empleats de BPA i de clients de BPA. L’hemeroteca en dóna fe. El problema actual és que partint d’aquesta presumpció de culpabilitat per part de les nostres autoritats, avui encara tenim al conseller delegat de BPA a la presó (preventiva), a desenes d’empleats de BPA investigats per la justícia andorrana i a desenes de milers de clients de BPA examinats i sense que PWC hagi signat els resultats de l’examen.
És totalment fals que el FinCEN hagi avalat la feina de les nostres autoritats. El FinCEN s’ha limitat a constatar que desprès de tot el que s’ha fet a BPA, avui BPA no pot ser una estructura de blanqueig. De fet, avui BPA no és res, està en coma. Per tant, amb independència que BPA a partir d’avui no pugui ser una estructura de blanqueig, resulta que les nostres autoritats han actuat sota la presumpció que en el passat BPA ha fet coses contràries a dret i per això avui tenim una persona a la presó, desenes d’empleats amb dossiers a la Batllia i desenes de milers de clients sota examen i sense notes finals. Mentre es mantinguin aquestes mesures no és fàcil que els corresponsals de BPA obrin els comptes perquè no tenen cap certesa que els diners allí dipositats siguin nets.
Per tant, per facilitar l’obertura dels corresponsals de BPA, és fonamental que les nostres autoritats deixin d’actuar des de la presumpció de culpabilitat de tots els relacionats amb BPA. Altrament, és fàcil que Vall Banc pugui obrir corresponsals, però altra cosa és que els corresponsals de BPA donin llum verd per disposar dels diners de BPA.
D’altra banda, és fonamental tenir en compte que el FinCEN no condiciona la retirada de la nota al fet que la via de resolució sigui Vall Banc, és a dir una entitat pont. La realitat és que per la via de Vall Banc, la destrucció de valor se situarà entre 313 i 584 milions d’euros, i per aquest motiu els preferentistes hauran de perdre tots els diners i els clients amb saldos patiran quites.
La bona notícia és que la nota del FinCEN del 19 de febrer obra les portes a altres solucions que la de Vall Banc. En el darrer paràgraf del punt 3, el FinCEN diu clarament: «Entenem que BPA no serà reactivada com una entitat financera operacional en cap moment, excepte per facilitar la finalització del procés de resolució». Aquesta excepció a la reactivació de BPA per finalitzar el procés de resolució és una evidència tècnica donat que existeixen tres eines de resolució –diferents a la de l’entitat pont– que permeten finalitzar el procés de resolució amb una destrucció de valor molt inferior a la que comporta l’entitat pont.
En aquest sentit, es pot finalitzar la resolució de BPA fent una recapitalització de BPA, una escissió de la part de BPA i la seva venda o una venda d’actius i passius de BPA. Tres vies per finalitzar la resolució que limitarien la destrucció de valor. Bàsicament es limitaria a la destrucció de valor que ja s’ha produït amb la liquidació de Banco de Madrid, és a dir uns 180-200 milions. Una xifra que es pot cobrir amb els recursos propis de BPA i que no comportaria cap pèrdua per als preferentistes ni per a la resta de clients. Tres vies per finalitzar la resolució de BPA que des del mes d’agost la Societat Cooperativa raiffeisen.ad ha proposat en ferm a l’AREB i de les que l’AREB ha fet omissió
Per tant, un cop el FinCEN ha retirat la nota, invitem a les nostres autoritats a fer un gir de 180 graus en la seva estratègia. En primer lloc que deixin de costat la presumpció de culpabilitat, que treguin en Joan Pau de la presó, que tanquin els dossiers dels empleats de BPA a la Batllia i que tanquin l’auditoria de PWC. En segon lloc que aturin la destrucció de valor que comporta la via de Vall Banc i que finalitzin la resolució de BPA utilitzant les eines que hem proposat en ferm des de raiffeisen.ad i que permetran que ningú perdi els diners de les preferents ni els diners dels saldos.