El darrer mes d’intervenció de BPA o la fi de Toni Martí
El cap de Govern s’ha compromès públicament que el dia 10 de març del 2016, la intervenció de BPA no complirà un any de vida perquè (abans) Vall Banc serà operatiu i serà venut a un dels «vuit bancs interessats».
Les entitats que formen part de l’anomenat «mercat» internacional financer (corresponsals de la banca andorrana, custodis, entitats de rating, bancs centrals, etc.) han pres bona nota d’aquesta promesa del nostre cap de Govern. D’aquí al 10 de març poden passar tres escenaris amb conseqüències molt importants.
–Primer escenari: que Vall Banc passi a ser operatiu abans del 10 de març, és a dir que aconsegueixi corresponsals propis, que aconsegueixi que els corresponsals i custodis de BPA reconeguin a Vall Banc com successor dels drets de BPA i li obrin les corresponsalies i custodies. I que seguidament un banc internacional presenti davant l’AREB una oferta de compra de Vall Banc garantint els saldos de clients i els llocs de treball. En aquest escenari, el mercat financer internacional deixarà fer, ens donarà aire o, en tots cas, no ens ofegarà.
–Segon escenari: que arribem al 10 de març sense que Vall Banc aconsegueixi obrir corresponsalies o accedir als comptes dels corresponsals de BPA i que cap banc internacional presenti una oferta de compra de Vall Banc. En aquest escenari, el més probable seria que el mercat financer perdés la confiança en les nostres autoritats i revisés les seves relacions amb Andorra. La contundència d’aquesta possible revisió estaria condicionada per dos dossiers que cremen com un ferro roent: les suposades estructures de blanqueig utilitzades per la suposada xarxa de corrupció política catalana; i les creixents sospites que el FinCEN s’hagués deixat influir i que s’obrís l’escenari que BPA fos una víctima de polítiques domèstiques com s’estaria considerant per al cas del banc FBME xipriota.
–Tercer escenari que, malauradament, seria el més probable i el més perillós. Que Toni Martí prengués consciència que no hi ha cap banc internacional entre les vuit entitats que han acceptat analitzar la documentació de BPA. Que prengués consciència que, a dia d’avui, aquesta informació de BPA (data room) encara no està complerta per què manca el «plat principal»: no es disposaria de l’informe signat de PWC. Que prengués consciència que l’equip tècnic contractat a preus forts, hauria portat la resolució de BPA a un carreró sense sortida i que ni Key Capital ni els directius de l’AREB haurien tingut els recursos ni les capacitats per crear un Vall Banc viable ni per aconseguir el príncep blau en forma de banc internacional comprador de Vall Banc. Que Toni Martí utilitzés la tradicional sortida d’emergència andorrana: que la banca pagui la factura! És a dir, obligar als quatre bancs a quedar-se Vall Banc –sigui com sigui– garantint els saldos als clients. Per les converses amb amics i coneguts del sector financer internacional, em consta que aquesta mesura dispararia totes les alarmes del mercat, per dos motius. En primer lloc perquè aquest escenari implicaria que cap banc internacional estaria disposat a adquirir Vall Banc, a cap preu. Un rotund suspens a la credibilitat de Vall Banc i de tot el procés de resolució de BPA. En segon lloc, perquè si cap banc internacional ha volgut adquirir Vall Banc a cap preu i la banca d’Andorra se l’ha de quedar per la força, aleshores implicaria que la banca andorrana –en el seu conjunt– s’ha d’empassar allò que la banca internacional no ha volgut. De forma que tota la banca andorrana passaria a estar contagiada per allò que cap banc internacional hauria volgut, a cap preu. La rotunditat de les mesures del mercat financer internacional es podrien emportar per davant la nostra fràgil economia, el Govern i tot el que es trobin pel camí.
Qualsevol escenari que no sigui l’idíl·lic escenari que d’aquí al 10 de març tinguem Vall Banc amb corresponsals, amb comprador i amb els saldos garantits, obriria les portes a una profunda crisi. La seva profunditat dependrà dels dos factors agreujants que he mencionat:
Per un costat, si la Audiencia Nacional espanyola considerés demostrada l’existència de suposades estructures de blanqueig de diners provinents de corrupció política catalana, resultaria que les estructures de blanqueig estarien fora de BPA i la pressió sobre el sistema financer andorrà podria ser rotunda.
Per altre costat, em permeto recordar que el dia 16 d’abril vaig publicar en aquest mitjà un article titulat Van a fer mal a BPA?, en el que mencionava que les nostres autoritats estaven actuant davant del cas BPA seguint un full de ruta similar a l’utilitzat per les autoritats xipriotes en el cas del banc FBME. Una manera d’actuar que seria atípica, molt diferent del comportament hagut en els altres 22 casos d’aplicació del Patriot act 311, desproporcionada i incomprensiblement agressiva contra l’entitat financera afectada. La situació actual és que els accionistes del banc FBME han tingut importants èxits judicials als Estats Units i han posat al ministeri de finances dels Estats Units (Departament del Tresor) contra les cordes. Unes accions judicials que també han emprès els accionistes de BPA i que la justícia americana està considerant en aquests moments. Dimarts, el cas FBME va agafar una nova dimensió. La premsa xipriota comença a publicar titulars com: «Demetriades, antic governador del Banc Central de Xipre, veu al FBME com una víctima de la política xipriota». Unes brutals declaracions que comportarien que les decisions del FinCEN podrien ser manipulables per maniobres polítiques d’un país tercer com seria en el cas de Xipre. L’antic governador ho diu clar: «Sospito que la reduïda independència del Banc Central i la política tòxica poden haver contaminat el procés de decisió del Banc Central de Xipre, apartant-lo de consideracions bancàries estrictes i portant-lo al regne de les polítiques de partit i de grups d’interessos. També estic preocupat que el propi FinCEN pot haver rebut de fonts xipriotes informació tendenciosa o incomplerta, atès que un petit banc com el FBME pot ser un convenient cap de turc». Segons com evolucioni el cas actualment judicialitzat dels accionistes de BPA contra el ministeri de finances dels Estats Units, i en el suposat cas que sortissin conclusions comparables a les avui publicades per la premsa de Xipre, la rotunditat de les mesures del mercat financer internacional contra Andorra seria majúscula.
Cada dia queden menys solucions per salvar l’Andorra que molts ens estimem. No ens cansarem de manifestar que la resolució per la via de l’entitat pont no seria viable. Seguim manifestant públicament que les solucions aportades per raiffeisen.ad compleixen la legislació actual, encara són viables i que, malauradament, seguirien sent objecte d’omissió per part de l’AREB.
Les entitats que formen part de l’anomenat «mercat» internacional financer (corresponsals de la banca andorrana, custodis, entitats de rating, bancs centrals, etc.) han pres bona nota d’aquesta promesa del nostre cap de Govern. D’aquí al 10 de març poden passar tres escenaris amb conseqüències molt importants.
–Primer escenari: que Vall Banc passi a ser operatiu abans del 10 de març, és a dir que aconsegueixi corresponsals propis, que aconsegueixi que els corresponsals i custodis de BPA reconeguin a Vall Banc com successor dels drets de BPA i li obrin les corresponsalies i custodies. I que seguidament un banc internacional presenti davant l’AREB una oferta de compra de Vall Banc garantint els saldos de clients i els llocs de treball. En aquest escenari, el mercat financer internacional deixarà fer, ens donarà aire o, en tots cas, no ens ofegarà.
–Segon escenari: que arribem al 10 de març sense que Vall Banc aconsegueixi obrir corresponsalies o accedir als comptes dels corresponsals de BPA i que cap banc internacional presenti una oferta de compra de Vall Banc. En aquest escenari, el més probable seria que el mercat financer perdés la confiança en les nostres autoritats i revisés les seves relacions amb Andorra. La contundència d’aquesta possible revisió estaria condicionada per dos dossiers que cremen com un ferro roent: les suposades estructures de blanqueig utilitzades per la suposada xarxa de corrupció política catalana; i les creixents sospites que el FinCEN s’hagués deixat influir i que s’obrís l’escenari que BPA fos una víctima de polítiques domèstiques com s’estaria considerant per al cas del banc FBME xipriota.
–Tercer escenari que, malauradament, seria el més probable i el més perillós. Que Toni Martí prengués consciència que no hi ha cap banc internacional entre les vuit entitats que han acceptat analitzar la documentació de BPA. Que prengués consciència que, a dia d’avui, aquesta informació de BPA (data room) encara no està complerta per què manca el «plat principal»: no es disposaria de l’informe signat de PWC. Que prengués consciència que l’equip tècnic contractat a preus forts, hauria portat la resolució de BPA a un carreró sense sortida i que ni Key Capital ni els directius de l’AREB haurien tingut els recursos ni les capacitats per crear un Vall Banc viable ni per aconseguir el príncep blau en forma de banc internacional comprador de Vall Banc. Que Toni Martí utilitzés la tradicional sortida d’emergència andorrana: que la banca pagui la factura! És a dir, obligar als quatre bancs a quedar-se Vall Banc –sigui com sigui– garantint els saldos als clients. Per les converses amb amics i coneguts del sector financer internacional, em consta que aquesta mesura dispararia totes les alarmes del mercat, per dos motius. En primer lloc perquè aquest escenari implicaria que cap banc internacional estaria disposat a adquirir Vall Banc, a cap preu. Un rotund suspens a la credibilitat de Vall Banc i de tot el procés de resolució de BPA. En segon lloc, perquè si cap banc internacional ha volgut adquirir Vall Banc a cap preu i la banca d’Andorra se l’ha de quedar per la força, aleshores implicaria que la banca andorrana –en el seu conjunt– s’ha d’empassar allò que la banca internacional no ha volgut. De forma que tota la banca andorrana passaria a estar contagiada per allò que cap banc internacional hauria volgut, a cap preu. La rotunditat de les mesures del mercat financer internacional es podrien emportar per davant la nostra fràgil economia, el Govern i tot el que es trobin pel camí.
Qualsevol escenari que no sigui l’idíl·lic escenari que d’aquí al 10 de març tinguem Vall Banc amb corresponsals, amb comprador i amb els saldos garantits, obriria les portes a una profunda crisi. La seva profunditat dependrà dels dos factors agreujants que he mencionat:
Per un costat, si la Audiencia Nacional espanyola considerés demostrada l’existència de suposades estructures de blanqueig de diners provinents de corrupció política catalana, resultaria que les estructures de blanqueig estarien fora de BPA i la pressió sobre el sistema financer andorrà podria ser rotunda.
Per altre costat, em permeto recordar que el dia 16 d’abril vaig publicar en aquest mitjà un article titulat Van a fer mal a BPA?, en el que mencionava que les nostres autoritats estaven actuant davant del cas BPA seguint un full de ruta similar a l’utilitzat per les autoritats xipriotes en el cas del banc FBME. Una manera d’actuar que seria atípica, molt diferent del comportament hagut en els altres 22 casos d’aplicació del Patriot act 311, desproporcionada i incomprensiblement agressiva contra l’entitat financera afectada. La situació actual és que els accionistes del banc FBME han tingut importants èxits judicials als Estats Units i han posat al ministeri de finances dels Estats Units (Departament del Tresor) contra les cordes. Unes accions judicials que també han emprès els accionistes de BPA i que la justícia americana està considerant en aquests moments. Dimarts, el cas FBME va agafar una nova dimensió. La premsa xipriota comença a publicar titulars com: «Demetriades, antic governador del Banc Central de Xipre, veu al FBME com una víctima de la política xipriota». Unes brutals declaracions que comportarien que les decisions del FinCEN podrien ser manipulables per maniobres polítiques d’un país tercer com seria en el cas de Xipre. L’antic governador ho diu clar: «Sospito que la reduïda independència del Banc Central i la política tòxica poden haver contaminat el procés de decisió del Banc Central de Xipre, apartant-lo de consideracions bancàries estrictes i portant-lo al regne de les polítiques de partit i de grups d’interessos. També estic preocupat que el propi FinCEN pot haver rebut de fonts xipriotes informació tendenciosa o incomplerta, atès que un petit banc com el FBME pot ser un convenient cap de turc». Segons com evolucioni el cas actualment judicialitzat dels accionistes de BPA contra el ministeri de finances dels Estats Units, i en el suposat cas que sortissin conclusions comparables a les avui publicades per la premsa de Xipre, la rotunditat de les mesures del mercat financer internacional contra Andorra seria majúscula.
Cada dia queden menys solucions per salvar l’Andorra que molts ens estimem. No ens cansarem de manifestar que la resolució per la via de l’entitat pont no seria viable. Seguim manifestant públicament que les solucions aportades per raiffeisen.ad compleixen la legislació actual, encara són viables i que, malauradament, seguirien sent objecte d’omissió per part de l’AREB.