Les actuacions de la nostra Administració –per acció o per omissió– i els darrers esdeveniments ens porten a un escenari en el qual una part dels clients de BPA perdran entre un 30 i un 40% dels seus saldos. Analitzem els detalls d’aquesta previsió.
1-    L’índex de confiança de Vall Banc és del 4%. Un suspens absolut.
Dilluns passat, els empleats de BPA podien votar a favor que el fons de pensions de BPA passés a ser gestionat per Vall Banc i d’aquesta manera obtenir una aportació anual del 5% de Vall Banc al fons de pensions, o podien votar a favor de dissoldre el fons de pensions i posar-se els diners a la butxaca. Un veritable test de confiança de Vall Banc. El resultat d’aquest test de confiança va ser que el 96% dels empleats de BPA van preferir recuperar els diners i sols un 4% dels empleats van donar confiança a Vall Banc. Podem dir que l’índex de confiança de Vall Banc entre els empleats de BPA és del 4%. Un suspens absolut a la gestió de la nostra Administració.
Les paraules són creïbles quan van acompanyades d’accions. Després d’aquesta votació, esdevé evident que quan un gestor o un altre empleat afirmava a un client de BPA que «Vall Banc seria el banc més net i sòlid d’Andorra» o que «tot estava perfectament controlat i ben encarrilat», o que «ningú patís que els diners estaven garantits», s’haurien de considerar mentides pietoses davant de la desesperació dels clients o frases precuinades pels experts en comunicació de l’AREB.
Els empleats de BPA són les persones que millor coneixen la realitat del procés de resolució comandat per l’Administració andorrana.  Són els qui millor poden saber qui són els suposats vuit possibles compradors de Vall Banc. Són els qui millor poden saber la solidesa del projecte que està construint l’AREB amb les ajudes de l’INAF i del Govern. Si les persones que han d’esdevenir imminentment empleats de Vall Banc no tenen confiança en el projecte, quina confiança han de tenir els clients?
2-    Cauteles a emprendre per part dels possibles compradors.
En un escenari de corralito i quan el 96% dels seus empleats han votat per «agafar els diners i sortir corrent» qualsevol expert bancari sap que Vall Banc és un mal de cap. I ningú compra mals de cap, a no ser que el preu sigui molt baix i compensi. Amb un índex de confiança del 4%, el possible comprador de Vall Banc sap que el primer dia que obri la porta es trobarà amb un 96% dels clients que voldran els seus diners i marxar. La cartera de clients no té valor.
Diguem-ho clar, un banc amb un índex de confiança del 4% és un projecte inviable que ha d’anar a liquidació. Un projecte que cap banc voldrà adquirir pel perill de contagi que comporta. Un projecte que sols pot ser adquirit per liquidadors o pels anomenats fons voltor. Uns fons que exigiran que els actius de BPA passin a Vall Banc amb unes minusvàlues d’entre el 40 i el 50%.
3-    Les conseqüents quites als clients.
Les minusvàlues en el valor dels actius d’entre el 40 i el 50% que exigiran els fons voltor per quedar-se Vall Banc, comportaran que els saldos dels clients hagin de patir unes quites d’entre el 30 i el 40%. Evidentment, també comportaran la pèrdua del 100% del valor de les accions preferents de BPA.
4-    El pas del temps ha beneficiat a la resta de la banca andorrana.
El sistema de garantia de dipòsits garanteix fins a 100.000 euros de saldo d’un client. Aquet fons es nodreix amb aportacions dels bancs andorrans. És evident que el corralito aplicat a BPA, consistent en la limitació de disposar fins a 2.500 euros setmanals per client comporta que, després de 40 setmanes, tothom que tingués 100.000 euros en efectiu a BPA, els podia retirar (2.500 x 40 = 100.00). Han passat unes 45 setmanes des de la imposició del corralito. El pas d’aquest temps ha permès alliberar a la resta de la banca andorrana d’una gran part de responsabilitat d’haver de nodrir el fons de garantia de dipòsits. Per tant, si ara s’apliquessin quites del 30 o 40% dels saldos que encara queden a BPA, la majoria dels comptes ja han disposat dels primers 100.000 euros coberts per la garantia. Les quites sobre els saldos que encara queden a BPA difícilment podran optar a la garantia legal. De fet, la quita s’aplicarà sobre un nombre reduït de comptes (una gran majoria han disposat de tots els diners fins als cent mil i escaig retirats de 2.500 en 2.500 setmanals) i conseqüentment, els clients que encara tenen saldos a BPA patiran una quites que poden ser proporcionalment molt altes.
Davant d’aquest escenari de fortes quites sobre saldos i de pèrdua del cent per cent de les preferents, tornem a insistir que existeixen eines de resolució que no generen la destrucció de valor que comportaria Vall Banc, i que l’AREB segueix tenint sobre la taula les ofertes fermes de raiffeisen.ad. Davant de la gravetat dels fets previsibles, davant de la realitat que finalitzem la primera setmana de febrer sense que s’hagin complert els calendaris promesos de transmissió d’actius de BPA a Vall Banc ni la posada en funcionament de l’AREB, entenem que l’AREB no pot continuar fent omissió de les obligacions que li marca la llei 8/2015 (llei AREB), ni de les ofertes que li hem presentat. Altrament les responsabilitats de l’Administració podrien ser d’una magnitud mai vista a Andorra i, evidentment, la Societat Cooperativa raiffeisen.ad es veuria obligada a defensar la seva posició i els drets dels seus cooperativistes davant de la Justícia abans del termini d’una any legalment establert. H