La situació és massa greu per perdre el temps amb balls de contradictòries dates d’obertura de Vall Banc que sols generen més ansietat entre els clients. Diguem també que és tècnicament impossible que BPA hagi transmès la cartera d’hipoteques a Vall Banc perquè si ho hagués fet, el balanç de BPA estaria desequilibrat i, de fet, BPA estaria en fallida. 

La realitat és que avui en dia no es compleixen cap dels quatre requisits fonamentals per obrir al públic una entitat pont com seria Vall Banc. Diguem-ho clar, l’Administració andorrana ha assumit la responsabilitat de la gestió de BPA i ha assumit la responsabilitat d’escollir l’eina de l’entitat pont entre les quatre eines de resolució. Però per implementar una entitat pont, la nostra Administració ha de complir amb un seguit de requisits essencials i, si ha fet omissió d’aquesta responsabilitat, pot causar importants danys a molta gent. Analitzem quatre requisits essencials que, de moment, no es compleixen: 
 

1. Sistema informàtic de l’entitat pont.
 

El sistema informàtic per gestionar desenes de milers de comptes és un sistema complex i car. El total de llicències de software per suportar l’operativa i gestionar la base de dades d’un banc costa entre 10 i 20 milions d’euros. Una partida que no surt a cap pressupost.  

Segur que BPA disposa d’aquestes llicències, però sempre són contractualment nominatives i no es poden cedir a Vall Banc. Deixant a part el fet que BPA seguirà operant fins a la seva suposada liquidació i, per tant, BPA tampoc podria cedir el seu sistema informàtic a Vall Banc atès que el necessita per operar.  

La migració de la base de dades de més del 95% dels saldos de BPA i la posada en marxa del nou sistema és una feina bastant més complicada que bolcar l’agenda del telèfon vell a un nou telèfon. I tots sabem que no sempre és fàcil...

Si analitzem el pressupost de l’AREB i el pressupost general de l’Estat, no veiem cap partida que permeti l’adquisició de les llicències informàtiques de Vall Banc. Una omissió que fa tècnicament impossible que Vall Banc pugui operar.
 

2. Relació pacífica amb els accionistes de BPA.
 

La figura jurídica de la resolució es va crear per aquelles situacions en les que un banc esdevé inviable perquè, per exemple, el banc te una cartera d’hipoteques que s’han fet insolvents. En aquests casos, el banc reconeix la seva manca de viabilitat i l’Estat injecta recursos públics per salvar el banc per què, si el banc fes fallida provocaria un daltabaix a l’economia del país. Allò que s’anomena un risc sistèmic. Per tant, normalment les resolucions es fan dins d’una relació pacífica entre els accionistes del banc i l’administració per l’evidència dels fets. Però en el cas de BPA ens trobem amb una estructura de balanç totalment sana en el moment de la intervenció, ens trobem que l’Estat andorrà no aporta diners públics per –suposadament– sanejar BPA i ens trobem amb una important bel·ligerància judicial que ens porta molt lluny d’un escenari pacífic.

Aquesta judicialització posa molta pressió sobre elements clau per obrir una entitat pont. Per exemple, posa molta tensió sobre els corresponsals de BPA. El client d’aquests corresponsals és BPA, els comptes en aquests corresponsals estan oberts a nom de BPA, els comptes als custodis de títols estan a nom de BPA. Si Vall Banc vol accedir als diners i títols en aquests comptes, els corresponsals i custodis es trobaran davant de la realitat que Vall Banc està judicialment qüestionat pels accionistes de BPA. En aquest escenari judicialitzat serà normal que els corresponsals i custodis es protegeixin de responsabilitats i no actuïn sense mandat judicial o altres garanties.

A més d’aquesta situació tensionada en el cas dels corresponsals de BPA, Vall Banc també necessita obrir corresponsals per operar. Uns corresponsals que podrien ser els mateixos que tenia BPA o uns altres. Però cap banc internacional obre corresponsalies amb un banc sense viabilitat i la judicialització del cas posa en entredit la viabilitat de Vall Banc. La realitat és que atès que el judici dels accionistes de BPA contra l’Administració dels Estats Units s’ha iniciat i te un calendari molt clar i molt actiu durant el mes de de març i amb unes conseqüències que poden ser francament greus, es fa molt difícil que un banc internacional accepti una corresponsalia en els propers dies. I encara és més difícil que els actuals corresponsals de BPA permetin que Vall Banc accedeixi als comptes de BPA.
 

3. Confiança dels clients.
 

Normalment, quan un Estat injecta diners públics per donar viabilitat a un banc dins d’un escenari de resolució, els clients es queden tranquils i donen confiança al nou banc ‘bo’ que sorgeix d’aquesta injecció de diners públics. Però en el cas de Vall Banc, portem deu mesos i mig de veritable tortura psicològica per als clients i empleats de BPA que han vist com els calendaris no es complien, com s’han quedat d’espectadors impotents davant de les caigudes dels mercats o com han hagut de passar un examen davant de PWC per demostra la seva innocència. Avui, la gran majoria dels clients de BPA sols tenen un desig: recuperar els seus diners i marxar. Vall Banc no podrà suportar la tensió dels clients que voldran treure els seus diners el primer dia, i si la solució que la nostra Administració aplica és la de posar un corralito a Vall Banc, aleshores estaríem davant d’un Vall Banc inviable i s’incompliria el requisit essencial d’una resolució: donar viabilitat al banc.  Evidentment, Vall Banc amb corralito no té cap atractiu. Ningú compra un banc del que els clients volen marxar. 
 

4. Un personal motivat i amb perspectives de carrera professional.
 

No entraré a analitzar el nivell de motivació de la majoria del personal de Vall Banc, altre que la minoria que forma l’actual cúpula designada per la nostra Administració. Però és evident que el futur professional dels empleats no pot ser molt motivant quan la majoria dels clients vol marxar del banc i no tindran ni sistema operatiu per funcionar. És evident que un banc del que marxen els diners deixa de necessitar personal. Aquest fet genera el problema afegit de que, si es traspassessin molts empleats de BPA a Vall Banc, aleshores la responsabilitat de les indemnitzacions per acomiadament passarien a ser de Vall Banc, que no està capitalitzat.  

Si les nostres autoritats han fet omissió de les seves responsabilitats i ens han portat a un escenari de resolució sense complir amb les seves obligacions per tenir Vall Banc amb sistema operatiu, amb capital per fer front a les tensions de liquidesa, amb una relació pacífica amb els accionistes de BPA, amb un personal motivat i amb corresponsals, aleshores, els danys causats per aquestes omissions o negligències greus serien enormes. 

Davant d’aquesta realitat, des de la Societat Cooperativa raiffeisen.ad tornem a estendre la mà a l’Administració andorrana per revalidar les nostres ofertes fermes de solucionar el problema dels clients i empleats de Banca Privada d’Andorra per la via d’una reestructuració de BPA; per la via d’una recapitalització de BPA; per la via de l’adquisició de la part del negoci de BPA que ha passat el KYC; o per la via dels actius i passius de BPA que han passat el KYC. Unes eines de reestructuració i resolució permeses per la llei. Que avui són molt més difícils d’implementar que a mitjans del 2015 quan les vàrem oferir. Però que encara es poden fer. Entenem que la nostra Administració no pot seguir fent omissió d’aquestes vies de solució, quan el projecte Vall Banc es veu inviable i les quatre alternatives ofertes per raiffeisen.ad segueixen sent viables.