El fisc espanyol i la caiguda de l’immobiliari
En aquest article exposem l’important risc fiscal que tenen els residents fiscals espanyols que no han declarat a la Hacienda espanyola la propietat dels seus immobles a Andorra. El gran risc està en les peticions grupals d’informació que el fisc espanyol pot fer a partir d’aquest any gràcies a una frase que els competents negociadors espanyols van introduir al darrer moment en el text del CDI que Andorra ha ratificat. Un risc fiscal que els bons fiscalistes espanyols han detectat i han començat a avisar als seus clients que marxin ràpidament del parany fiscal en què s’ha convertit Andorra. Una situació que comportarà el risc d’una forta pressió venedora, la caiguda de l’immobiliari a Andorra i els conseqüents efectes sobre l’exposat sector financer i la resta de l’economia.
Diguem-ho clar. Si un espanyol vol declarar voluntàriament al fisc espanyol el seu immoble a Andorra, haurà de pagar un IRPF d’aproximadament el 50%, una sanció del 20% sobre aquesta quota, més els interessos de retard més les penalitzacions per no fer la declaració del model 720. La factura pujarà al voltant del 70% del valor de l’immoble. Si la Hisenda espanyola enganxa a un espanyol amb un immoble a Andorra –no declarat– la sanció sobre la quota passa a ser del 150% en lloc de la mencionada del 20% en cas de declaració voluntària. De manera que l’espanyol al qui enganxin amb un immoble no declarat a Andorra haurà de pagar una factura fiscal total d’aproximadament el 140% del valor del immoble.
Val a dir que són sancions idèntiques a les aplicables per al cas dels espanyols amb comptes numerats a Andorra, excepte en allò referent al model 720.
És evident que ningú que tingui un compte numerat no declarat agafarà els diners del compte per comprar immobiliari a Andorra. Seria com saltar de la graella fiscal per caure en les brases fiscals.
Les nostres autoritats han creat dos paranys fiscals mortals:
1- El parany fiscal dels comptes numerats no declarats. Amb l’intercanvi automàtic de dades, les autoritats administratives andorranes enviaran cada any un llistat al fisc espanyol amb tots els noms dels titulars i saldos dels comptes d’espanyols, a partir dels saldos 2017. Una veritable traïció als estrangers que van fer confiança a les nostres autoritats que van prometre que no es faria l’intercanvi automàtic. És evident que han de buidar els comptes abans de final d’any i durant aquest 2016 el comerç i la restauració s’està beneficiant d’una bombolla de consum pagat amb els diners que surten dels comptes a tancar.
2- El parany fiscal dels immobles a Andorra no declarats al fisc espanyol. Amb les peticions grupals que permet el CDI, el fisc espanyol podrà accedir al llistat de bens immobles andorrans propietat de persones que han de pagar els seus impostos a Espanya. Aquest any serà també l’any de les corredisses per vendre l’apartament no declarat d’Andorra. Una tasca més lenta i complexa que la d’anar al banc a retirar els diners i que tindrà efectes sobre el preu de l’immobiliari.
El principal problema dels béns immobles està en la redacció del famós Conveni per evitar la doble imposició (CDI) ratificat amb Espanya, que segons Toni Martí havia de ser el gran vehicle de reactivació econòmica d’Andorra però que la pèssima redacció del text (pèssima per als interessos d’Andorra i òptima per els interessos d’Espanya) provocarà la caiguda del sector immobiliari. Aquest CDI va ser hàbilment redactat pels bons experts fiscals espanyols que van introduir la possibilitat de «peticions grupals» a partir de l’1 de gener del 2016. Com va dir Rajoy durant la seva visita a Andorra: «He venido a Andorra para mejorar el intercambio de información fiscal». I ho va fer. Recordem que aquest CDI entrarà plenament en vigor el 26 de febrer del 2016. D’aquí a quatre dies Hacienda podrà presentar davant de les autoritats administratives andorranes una petició d’informació per a un grup de persones, sense especificar el seu nom, sempre que sigui informació amb «transcendència tributària».
A Andorra, tot immoble està subjecte a l’impost comunal de propietat immobiliària i és evident que la informació sobre el grup d’espanyols que paguen a Andorra aquest impost és una dada de «transcendència tributària».
De fet, seguint l’exemple 8.h) dels comentaris a la revisió de l’article 26 del Model OCDE sobre Convenis fiscals (que a partir de 2016 passa a regir l’intercanvi de dades entre Espanya i Andorra segons acordat en el CDI), Hacienda podria considerar que ha detectat un seguit de persones que han utilitzat les inversions immobiliàries a Andorra com un vehicle per ocultar rendes i evadir obligacions fiscals a Espanya. Podria al·legar la obligació dels ciutadans espanyols de complir amb el formulari 720 (el formulari que obliga a tot espanyol a declarat les dades dels seus immobles a l’estranger). Podria demostrar que ha avisat repetidament a tots els ciutadans de les obligacions fiscals sobre béns immobles situats a Andorra. És evident que els impostos sobre propietats immobiliàriaes pagats a Andorra per obligats tributaris d’Espanya és una dada amb «transcendència tributària» i que és una informació accessible per part de les autoritats administratives andorranes. Davant d’aquestes evidències i, sobretot, atesa la creixent pressió sobre Andorra per les suposades estructures de blanqueig d’institucions financeres andorranes que estan sortint a la llum i que res tenen a veure amb el cas BPA, les autoritats andorranes haurien de donar al fisc espanyol el llistat dels espanyols que paguen l’impost de propietat de béns immobiliaris. Seguidament, cadascuna d’aquestes persones que no ha declarat el seu immoble rebria la inspecció fiscal corresponent i li tocaria pagar una sanció d’aproximadament el 140% del valor de l’immoble.
Evidentment les repercussions reals d’aquest intercanvi grupal sobre l’immobiliari andorrà serien majúscules. Però el sol fet d’existir aquest risc fiscal ja genera inquietud i pressió venedora al preu que sigui i per fer desaparèixer els diners el més aviat possible. Especialment quan el cost de regularitzar voluntàriament és del 70% del valor de l’immoble i el cost fiscal en cas de no fer rés i ser enganxat pel fisc passa a ser del 140% del valor de l’immoble.
Algú es pensa que atesa la nefasta gestió pública de les nostres autoritats en matèria d’estructures de blanqueig, les autoritats fiscals espanyoles deixaran d’exercir el seu dret a fer peticions grupals i aconseguir un sac de casos de suposada evasió fiscal, i la possibilitat d’aconseguir un munt de fils per a arribar a cabdells molt més importants?
Diguem-ho clar. Si un espanyol vol declarar voluntàriament al fisc espanyol el seu immoble a Andorra, haurà de pagar un IRPF d’aproximadament el 50%, una sanció del 20% sobre aquesta quota, més els interessos de retard més les penalitzacions per no fer la declaració del model 720. La factura pujarà al voltant del 70% del valor de l’immoble. Si la Hisenda espanyola enganxa a un espanyol amb un immoble a Andorra –no declarat– la sanció sobre la quota passa a ser del 150% en lloc de la mencionada del 20% en cas de declaració voluntària. De manera que l’espanyol al qui enganxin amb un immoble no declarat a Andorra haurà de pagar una factura fiscal total d’aproximadament el 140% del valor del immoble.
Val a dir que són sancions idèntiques a les aplicables per al cas dels espanyols amb comptes numerats a Andorra, excepte en allò referent al model 720.
És evident que ningú que tingui un compte numerat no declarat agafarà els diners del compte per comprar immobiliari a Andorra. Seria com saltar de la graella fiscal per caure en les brases fiscals.
Les nostres autoritats han creat dos paranys fiscals mortals:
1- El parany fiscal dels comptes numerats no declarats. Amb l’intercanvi automàtic de dades, les autoritats administratives andorranes enviaran cada any un llistat al fisc espanyol amb tots els noms dels titulars i saldos dels comptes d’espanyols, a partir dels saldos 2017. Una veritable traïció als estrangers que van fer confiança a les nostres autoritats que van prometre que no es faria l’intercanvi automàtic. És evident que han de buidar els comptes abans de final d’any i durant aquest 2016 el comerç i la restauració s’està beneficiant d’una bombolla de consum pagat amb els diners que surten dels comptes a tancar.
2- El parany fiscal dels immobles a Andorra no declarats al fisc espanyol. Amb les peticions grupals que permet el CDI, el fisc espanyol podrà accedir al llistat de bens immobles andorrans propietat de persones que han de pagar els seus impostos a Espanya. Aquest any serà també l’any de les corredisses per vendre l’apartament no declarat d’Andorra. Una tasca més lenta i complexa que la d’anar al banc a retirar els diners i que tindrà efectes sobre el preu de l’immobiliari.
El principal problema dels béns immobles està en la redacció del famós Conveni per evitar la doble imposició (CDI) ratificat amb Espanya, que segons Toni Martí havia de ser el gran vehicle de reactivació econòmica d’Andorra però que la pèssima redacció del text (pèssima per als interessos d’Andorra i òptima per els interessos d’Espanya) provocarà la caiguda del sector immobiliari. Aquest CDI va ser hàbilment redactat pels bons experts fiscals espanyols que van introduir la possibilitat de «peticions grupals» a partir de l’1 de gener del 2016. Com va dir Rajoy durant la seva visita a Andorra: «He venido a Andorra para mejorar el intercambio de información fiscal». I ho va fer. Recordem que aquest CDI entrarà plenament en vigor el 26 de febrer del 2016. D’aquí a quatre dies Hacienda podrà presentar davant de les autoritats administratives andorranes una petició d’informació per a un grup de persones, sense especificar el seu nom, sempre que sigui informació amb «transcendència tributària».
A Andorra, tot immoble està subjecte a l’impost comunal de propietat immobiliària i és evident que la informació sobre el grup d’espanyols que paguen a Andorra aquest impost és una dada de «transcendència tributària».
De fet, seguint l’exemple 8.h) dels comentaris a la revisió de l’article 26 del Model OCDE sobre Convenis fiscals (que a partir de 2016 passa a regir l’intercanvi de dades entre Espanya i Andorra segons acordat en el CDI), Hacienda podria considerar que ha detectat un seguit de persones que han utilitzat les inversions immobiliàries a Andorra com un vehicle per ocultar rendes i evadir obligacions fiscals a Espanya. Podria al·legar la obligació dels ciutadans espanyols de complir amb el formulari 720 (el formulari que obliga a tot espanyol a declarat les dades dels seus immobles a l’estranger). Podria demostrar que ha avisat repetidament a tots els ciutadans de les obligacions fiscals sobre béns immobles situats a Andorra. És evident que els impostos sobre propietats immobiliàriaes pagats a Andorra per obligats tributaris d’Espanya és una dada amb «transcendència tributària» i que és una informació accessible per part de les autoritats administratives andorranes. Davant d’aquestes evidències i, sobretot, atesa la creixent pressió sobre Andorra per les suposades estructures de blanqueig d’institucions financeres andorranes que estan sortint a la llum i que res tenen a veure amb el cas BPA, les autoritats andorranes haurien de donar al fisc espanyol el llistat dels espanyols que paguen l’impost de propietat de béns immobiliaris. Seguidament, cadascuna d’aquestes persones que no ha declarat el seu immoble rebria la inspecció fiscal corresponent i li tocaria pagar una sanció d’aproximadament el 140% del valor de l’immoble.
Evidentment les repercussions reals d’aquest intercanvi grupal sobre l’immobiliari andorrà serien majúscules. Però el sol fet d’existir aquest risc fiscal ja genera inquietud i pressió venedora al preu que sigui i per fer desaparèixer els diners el més aviat possible. Especialment quan el cost de regularitzar voluntàriament és del 70% del valor de l’immoble i el cost fiscal en cas de no fer rés i ser enganxat pel fisc passa a ser del 140% del valor de l’immoble.
Algú es pensa que atesa la nefasta gestió pública de les nostres autoritats en matèria d’estructures de blanqueig, les autoritats fiscals espanyoles deixaran d’exercir el seu dret a fer peticions grupals i aconseguir un sac de casos de suposada evasió fiscal, i la possibilitat d’aconseguir un munt de fils per a arribar a cabdells molt més importants?