Si el sector bancari pateix, «la culpa no és dels polítics». Aquest és el missatge de les nostres màximes autoritats. 

Durant el solemne discurs de Sant Tomàs, el Síndic General va afirmar que la responsabilitat està en mans dels empleats del sector financers. Des del treballador ras fins a l’alt executiu. El ministre de finances tindria una visió més personalista i, segons Jordi Cinca, la culpa recau en els germans Cierco i els seus advocats per demanar diàleg amb Govern i, a manca d’aquest diàleg, per posar les accions del nostre Executiu en mans de la Justícia andorrana i de fóra. El cap de Govern també es va espolsar les culpes durant l’esmorzar amb la premsa.

El fet que els polítics comencin a buscar culpables d’una suposada hecatombe del sector bancari és inquietant. A què ve que Jordi Cinca es posi a parlar de fets que comportarien la fi del sector bancari i, conseqüentment, la fi d’Andorra? Pensa que pot succeir? Què sap el nostre ministre per dedicar un discurs oficial a identificar culpables abans que passi un desastre? En un guió de pel·lícula de suspens barata, la construcció de falses coartades abans de cometre l’assassinat assenyala al culpable. 

Que el sector financer andorrà està sota pressió és una evidència. 
 

Quan es limita les retirades de diner en efectiu és que s’està sota pressió. Fa riure (per no plorar) que les nostres autoritats justifiquin la limitació sobre la retirada de diners sota l’argument que és una mesura per controlar el blanqueig. Perdonin, però el blanqueig es controla posant límits sobre els ingressos (que no la retirada) de diner negre que els blanquejadors pretenen introduir dins del circuit financer. El diner mai es blanqueja traient-lo del compte d’un banc. La realitat és que durant el 2013 alguns bancs suïssos van limitar les retirades de diner efectiu dels comptes de titulars que no havien regularitzat la seva situació fiscal amb les autoritats del seu país de residència. El motiu era molt senzill: la banca suïssa no volia ser acusada de col·laboradors en un frau fiscal. Una qüestió molt diferent al problema de blanqueig de diners provinents del crim organitzat i del terrorisme.
 

De qui és la culpa que molts clients de la banca andorrana no regularitzessin els seus diners durant el 2012? Recordin que el Govern Martí va garantir per activa i per passiva que Andorra no faria intercanvi automàtic de dades fiscals i que amb els acords d’intercanvi a la demanda estàvem homologats. Recordin que durant anys he avisat de les negociacions en secret de Toni Martí i els seus ministres amb Brussel·les, Madrid i París per aplicar l’intercanvi automàtic Unes negociacions sobre intercanvi automàtic que han estat negades rotundament durant anys per Toni Martí. Una solemne mentida del nostre cap de Govern que va crear una falses garanties als qui avui estan captius d’uns comptes no regularitzats amb els que no poden fer rés. Avui sabem que les dades d’aquests comptes a partir del ú de gener del 2017 estaran a disposició de les autoritats fiscals espanyoles i franceses durant el 2018. Avui, els titulars d’aquests comptes han pres consciència que corren un greu risc fiscal. Necessiten fer desaparèixer aquests comptes però no poden fer transferències a l’estranger per què cap responsable de compliance de cap banc del món accepta diner no regularitzat provinent d’Andorra. Evidentment, la sortida més pràctica que els queda als titulars d’aquests comptes seria treure els diners en efectiu. Per evitar la desbandada per finestreta, certa banca andorrana ha limitat la disposició d’efectiu a tots els clients. Però això és com tapar la vàlvula d’una olla a pressió quan es posa xiular. 

És evident que la culpa recau en les nostres autoritats que han ocultat, han negat, durant anys els acords d’intercanvi automàtic de dades i han fet caure als clients en un parany mortal. És evident que aquest engany a la població financera d’Andorra (resident i no resident) tindrà conseqüències i la culpa és de qui va mentir a la població. L’hemeroteca te el nom del culpable.
 

Som a Nadal, unes dates de recolliment i reflexió que inviten a visitar els millors sentiments. Invito als màxims responsables dels tres poders d’Andorra (Executiu, Legislatiu i Judicial) a fer la imprescindible reflexió que necessita Andorra. Els invito a llegir el miler de comentaris, signats amb nom i cognoms, que podem llegir a la petició de llibertat per en Joan Pau Miquel a Change.org. Emocionen. Són ciutadans que fan el pas endavant, i que sense temor de les represàlies de Toni Martí expressen el que pensen, el que senten. Felicito a aquestes persones per la seva humanitat i coratge. Sols demanen justícia en lloc de tortura. 
 

Permeti’m que em dirigeixi en primera persona a tres de les nostres màximes autoritats, per què ens coneixem prou per tutejar-nos i m’adreço a la persona, no a la institució: Vicens, Toni i Jordi mentre feu tot el que cal per controlar una Justícia massa feble per ser un poder independent; mentre sou testimonis o col·laboradors de l’ús de la presó condicional com eina de control polític-i un miler de persones us ho posa per escrit- ; mentre busqueu culpables abans que es produeixi el fet; en tres dies, un miler de ciutadans han fet el pas, han tingut l’ honestedat, el coratge i el seny de dir prou. Prou del que està passant i del que passarà. 
 

Vicens, Toni i Jordi, vosaltres tres controleu tot el poder i, per tant, teniu tota la responsabilitat i tota la culpa.
 

Sou vosaltres els qui teniu el poder per acabar amb les pressions i la veritable tortura a massa gent durant massa temps per tapar els vostres errors, les vostres culpes. Per aquest camí, l’únic que aconseguireu és portar a la gent fins un extrem que ho facin saltar tot pels aires. Que els clients, que els empleats que els coneguts, es converteixin en víctimes d’uns abusos que clamen al cel. Els tres sou conscients que falta poc per què la gent es comenci a trencar i ho trenqui tot. Sou conscients dels aclaparadors dossiers que circulen i que evidencien el doble raser que el nostre Executiu i, sobretot, la nostre Justícia apliqueu segons qui sigui l’encausat. Sou conscients dels aclaparadors dossiers sobre veritables estructures de blanqueig totalment alienes a BPA que tècnics independents han identificat i que la Justícia te al calaix. Sou molt conscients dels aclaparadors dossiers sobre el negligent comportament d’institucions publiques sobre estructures de blanqueig totalment alienes a BPA. Sou molt conscients que esteu portant a clients i empleats fins uns extrems insuportables i que alguna cosa grossa petarà. 
 

No tinc por a firmar públicament que he llegit molts documents d’aquests dossiers i el comportament de les nostres autoritats m’ha avergonyit. Sóc plenament conscient del risc al que Andorra està exposada, i també soc molt conscient que la culpa és exclusivament vostra. Siusplau, aprofiteu aquests dies per reaccionar. 
 

Desitjo un Bon Nadal a tots i, sobretot, desitjo que el recolliment d’aquestes dates uns permeti, a vosaltres tres: Vicens, Toni i Jordi a prendre les bones decisions.