2016, darrer Any Feliç d’Andorra
El 2016 serà la darrera oportunitat d’Andorra per no acabar com una altra vall indiferenciada del Pirineu. Analitzem el per què.
A partir de l’1 de gener del 2017 totes les transaccions financeres, saldos de comptes, propietats d’accions de societats andorranes i propietats de béns immobles que qualsevol espanyol o francès tingui o faci en territori andorrà serà comunicat a les autoritats fiscals espanyoles o franceses durant el 2018.
Òbviament és un torpede a la línia de flotació de la banca andorrana. Els accionistes de la banca andorrana poden invertir en nous projectes fora d’Andorra i poden millorar els resultats consolidats. Però la nova riquesa es generarà fora d’Andorra. Els accionistes andorrans podran guanyar molts diners fent de banquer fora d’Andorra però la destrucció de llocs de treball i la pèrdua de generació de riquesa dins d’Andorra és un fet evident.
L’intercanvi automàtic aplicable per a operacions fetes a partir de l’1 de gener del 2017 tindrà dues altres conseqüències importants:
1- Efecte en el comerç i restauració. És evident que a partir de l’1 de gener del 2017 desapareixerà el turisme financer, és a dir les persones que vénen a Andorra a gaudir de serveis financers i que són bons clients de comerços i restauració. De fet, l’anunci de l’intercanvi automàtic donarà una certa alegria al comerç d’Andorra durant el 2016. És una bombolla que estem vivint en aquests moments, provocada per què molts espanyols i francesos han de cremar els diners que tenen en els comptes no regularitzats d’Andorra. Una bonança temporal per a certs comerços i restaurants de luxe que veuen com les seves vendes en efectiu s’animen fins el punt que avui les vendes en bitllets representen el 40% de la facturació. Una dada que demostra la distorsió a curt termini de l’efecte «intercanvi automàtic» i que indica la realitat en la que caurà el comerç i la restauració d’Andorra a partir de l’1 de gener del 2017 quan es redueixi dràsticament el turisme financer i aquest 40% d’operacions en efectiu.
2- Immobiliari. Molts espanyols i francesos tenen segones o terceres residències a Andorra. Molts d’ells tenen declarats aquests béns immobles davant de les seves autoritats fiscals del seu país. Han fet tard per regularitzar i no es poden permetre les multes en cas de ser detectats pel seu fisc. Han de vendre aquestes propietats, al preu que sigui i el més aviat possible. En tot cas, abans d’acabar el 2016. És un fenomen que afecta especialment a apartaments o petits pisos de parròquies altes que veuen com s’enfonsa el preu de l’immobiliari i es dispara la quantitat de producte en el mercat. Òbviament la construcció de pisos nous es reduirà a la mínima expressió, afectant directament al castigat sector immobiliari i a les finances comunals, entre d’altres.
Durant el 2017 es confirmarà la fi de l’industria del tabac per dos motius. En primer lloc per l’aplicació de les limitacions de moviments de diner en efectiu dins d’Andorra. Però, sobretot, per què els nostres governants han posat la directa a l’acord d’associació amb el mercat únic europeu i tot acord d’associació amb un mercat únic comporta prèviament un acord duaner per a tots els productes. De forma que durant el 2016, o com a molt tard el 2017, es posarà fi a l’ancestral acord duaner parcial que ha permès l’existència de l’industria del tabac a Andorra.
A part dels problemes que afectaran directament als sectors econòmics mencionats a partir de l’1 de gener del 2017, Andorra tindrà quatre grans problemes de fons:
1- Les tribus que controlen el poder d’Andorra no toleren el talent innovador. Tot ha d’estar sota el seu control, o no estar. Un fet que impedeix la innovació real fora del control feudal dels quatre poderosos.
2- Han dinamitat la seguretat jurídica d’Andorra, fruit d’un model de justícia controlat per persones de partit i un model de promoció controlat des de la política.
3- L’acord d’associació amb el mercat únic i l’acceptació de la llibertat de circulació de les persones, comportarà la desaparició dels mecanisme d’expulsió de delinqüents, de manera que l’actual seguretat jurídica s’esvairà.
4- S’ha destruït la identitat. Ningú amb dos dits de front i un mínim de decència interior es pot identificar amb els nostres actuals governants. Un fet que es tradueix en un fort distanciament entre la ciutadania sana i els governants malaltissos (i la colla de buscadors de sou que els envolten). La mostra la tenim en les plusmarques d’abstenció i de vot nul viscudes a les darreres eleccions. Quan es perd el sentiment identitari, es perd l’essència de la raó de ser d’una societat i la seva força.
Pel que fa a les finances públiques, el 2017 desapareixen les seves fonts fonamentals: desapareixerà el roaming d’Andorra Telecom que permet injectar dividends al Govern; els ingressos del tabac; els tributs per noves construccions; els impostos de la banca; i la capacitat de la banca d’Andorra per finançar el dèficit públic. Davant d’aquesta retallada d’ingressos de les finances públiques, pensi que el 2017 el pressupost consolidat de totes les institucions públiques andorranes (Govern, comuns, CASS, Consell General, etc.) assoliria els 700 milions. El deute públic acumulat assolirà els 1.300 milions d’euros. El PIB real d’Andorra es situarà per sota dels 1.800 milions. Un escenari insostenible que porta a la fi del model d’Estat actual, a la impossibilitat de mantenir una sanitat pública, set comuns, un govern i a tota la constel·lació d’institucions oficials. Una inviabilitat financera que es veurà agreujada per les sentències sobre les responsabilitats per danys i perjudicis de l’espoli BPA que veuran la llum durant el 2017 (òbviament provinents de tribunals internacionals de fora d’Andorra).
Haurem arribat a aquest escenari portats de la mà d’un grup de governants, absolutament legitimats pel vot de 5.500 persones dels 70.000 habitants d’Andorra. Són un grup de governants de perfil gris, sense talent i que han demostrat que sols saben repetir allò que els hi diuen uns assessors de talonari que han enfonsat un darrera l’altre als països que han escoltat els seus cants de sirena. No serveix de rés insistir en la grisor dels nostres governants. El que esdevé evident és que la solució no vindrà d’ells ni de les obsoletes taules de treball que organitzen degudament controlades pels seus mossos.
La solució per a Andorra encara existeix. És evident que aquells que han apostat per Andorra, aquells que tenen tota la vida i tot el patrimoni a Andorra han de reaccionar i liderar una veritable innovació de país durant el 2016. És la darrera oportunitat. Queden 12 mesos.
A partir de l’1 de gener del 2017 totes les transaccions financeres, saldos de comptes, propietats d’accions de societats andorranes i propietats de béns immobles que qualsevol espanyol o francès tingui o faci en territori andorrà serà comunicat a les autoritats fiscals espanyoles o franceses durant el 2018.
Òbviament és un torpede a la línia de flotació de la banca andorrana. Els accionistes de la banca andorrana poden invertir en nous projectes fora d’Andorra i poden millorar els resultats consolidats. Però la nova riquesa es generarà fora d’Andorra. Els accionistes andorrans podran guanyar molts diners fent de banquer fora d’Andorra però la destrucció de llocs de treball i la pèrdua de generació de riquesa dins d’Andorra és un fet evident.
L’intercanvi automàtic aplicable per a operacions fetes a partir de l’1 de gener del 2017 tindrà dues altres conseqüències importants:
1- Efecte en el comerç i restauració. És evident que a partir de l’1 de gener del 2017 desapareixerà el turisme financer, és a dir les persones que vénen a Andorra a gaudir de serveis financers i que són bons clients de comerços i restauració. De fet, l’anunci de l’intercanvi automàtic donarà una certa alegria al comerç d’Andorra durant el 2016. És una bombolla que estem vivint en aquests moments, provocada per què molts espanyols i francesos han de cremar els diners que tenen en els comptes no regularitzats d’Andorra. Una bonança temporal per a certs comerços i restaurants de luxe que veuen com les seves vendes en efectiu s’animen fins el punt que avui les vendes en bitllets representen el 40% de la facturació. Una dada que demostra la distorsió a curt termini de l’efecte «intercanvi automàtic» i que indica la realitat en la que caurà el comerç i la restauració d’Andorra a partir de l’1 de gener del 2017 quan es redueixi dràsticament el turisme financer i aquest 40% d’operacions en efectiu.
2- Immobiliari. Molts espanyols i francesos tenen segones o terceres residències a Andorra. Molts d’ells tenen declarats aquests béns immobles davant de les seves autoritats fiscals del seu país. Han fet tard per regularitzar i no es poden permetre les multes en cas de ser detectats pel seu fisc. Han de vendre aquestes propietats, al preu que sigui i el més aviat possible. En tot cas, abans d’acabar el 2016. És un fenomen que afecta especialment a apartaments o petits pisos de parròquies altes que veuen com s’enfonsa el preu de l’immobiliari i es dispara la quantitat de producte en el mercat. Òbviament la construcció de pisos nous es reduirà a la mínima expressió, afectant directament al castigat sector immobiliari i a les finances comunals, entre d’altres.
Durant el 2017 es confirmarà la fi de l’industria del tabac per dos motius. En primer lloc per l’aplicació de les limitacions de moviments de diner en efectiu dins d’Andorra. Però, sobretot, per què els nostres governants han posat la directa a l’acord d’associació amb el mercat únic europeu i tot acord d’associació amb un mercat únic comporta prèviament un acord duaner per a tots els productes. De forma que durant el 2016, o com a molt tard el 2017, es posarà fi a l’ancestral acord duaner parcial que ha permès l’existència de l’industria del tabac a Andorra.
A part dels problemes que afectaran directament als sectors econòmics mencionats a partir de l’1 de gener del 2017, Andorra tindrà quatre grans problemes de fons:
1- Les tribus que controlen el poder d’Andorra no toleren el talent innovador. Tot ha d’estar sota el seu control, o no estar. Un fet que impedeix la innovació real fora del control feudal dels quatre poderosos.
2- Han dinamitat la seguretat jurídica d’Andorra, fruit d’un model de justícia controlat per persones de partit i un model de promoció controlat des de la política.
3- L’acord d’associació amb el mercat únic i l’acceptació de la llibertat de circulació de les persones, comportarà la desaparició dels mecanisme d’expulsió de delinqüents, de manera que l’actual seguretat jurídica s’esvairà.
4- S’ha destruït la identitat. Ningú amb dos dits de front i un mínim de decència interior es pot identificar amb els nostres actuals governants. Un fet que es tradueix en un fort distanciament entre la ciutadania sana i els governants malaltissos (i la colla de buscadors de sou que els envolten). La mostra la tenim en les plusmarques d’abstenció i de vot nul viscudes a les darreres eleccions. Quan es perd el sentiment identitari, es perd l’essència de la raó de ser d’una societat i la seva força.
Pel que fa a les finances públiques, el 2017 desapareixen les seves fonts fonamentals: desapareixerà el roaming d’Andorra Telecom que permet injectar dividends al Govern; els ingressos del tabac; els tributs per noves construccions; els impostos de la banca; i la capacitat de la banca d’Andorra per finançar el dèficit públic. Davant d’aquesta retallada d’ingressos de les finances públiques, pensi que el 2017 el pressupost consolidat de totes les institucions públiques andorranes (Govern, comuns, CASS, Consell General, etc.) assoliria els 700 milions. El deute públic acumulat assolirà els 1.300 milions d’euros. El PIB real d’Andorra es situarà per sota dels 1.800 milions. Un escenari insostenible que porta a la fi del model d’Estat actual, a la impossibilitat de mantenir una sanitat pública, set comuns, un govern i a tota la constel·lació d’institucions oficials. Una inviabilitat financera que es veurà agreujada per les sentències sobre les responsabilitats per danys i perjudicis de l’espoli BPA que veuran la llum durant el 2017 (òbviament provinents de tribunals internacionals de fora d’Andorra).
Haurem arribat a aquest escenari portats de la mà d’un grup de governants, absolutament legitimats pel vot de 5.500 persones dels 70.000 habitants d’Andorra. Són un grup de governants de perfil gris, sense talent i que han demostrat que sols saben repetir allò que els hi diuen uns assessors de talonari que han enfonsat un darrera l’altre als països que han escoltat els seus cants de sirena. No serveix de rés insistir en la grisor dels nostres governants. El que esdevé evident és que la solució no vindrà d’ells ni de les obsoletes taules de treball que organitzen degudament controlades pels seus mossos.
La solució per a Andorra encara existeix. És evident que aquells que han apostat per Andorra, aquells que tenen tota la vida i tot el patrimoni a Andorra han de reaccionar i liderar una veritable innovació de país durant el 2016. És la darrera oportunitat. Queden 12 mesos.