L’AREB criminalitza públicament a vuit treballadors de BPA que tenen un contracte de teletreball i l’aparell de comunicació de DA ho titlla de frau a la CASS. Segons l’AREB aquests contractes simularien una relació laboral de teletreball en lloc de reflectir una situació de prejubilació amb l’objectiu de pagar menys a la CASS i obtenir majors prestacions.
 

És evident que l’AREB havia de treure alguna cosa per desviar l’atenció sobre l’incompliment de l’enèsim calendari promès. Recordem la promesa de tenir el banc operatiu abans de les eleccions comunals. La realitat és que cap banc vol establir corresponsalies en dòlars amb Vall Banc i segueix sense aparèixer  l’àngel salvador que la vulgui establir en euros. La tossuda realitat és que l’AREB no té credibilitat davant dels bancs internacionals. Un nou fracàs de la gestió de l’AREB que han de tapar.
 

És vergonyós que una potent institució andorrana criminalitzi a vuit empleats per desviar l’atenció sobre la seva incompetència. Però esdevé simplement ridícul quan els arguments són absurds. 
 

Anem a pams. 

1. BPA i els vuit empleats sota contracte de teletreball han cotitzat degudament a la CASS. D’entrada, no hi ha cap frau a la CASS.
 

2. Els treballadors no tenen la capacitat per establir un contracte laboral amb si mateixos. Un empleat no pot fer una simulació de contracte –de manera unilateral– per defraudar a la CASS com pretén l’AREB. Un contracte laboral és cosa de dos. 
 

3. Per què dues parts estableixin un contracte laboral simulat per defraudar a la CASS –com pretendria l’AREB– òbviament les dues parts haurien de treure profit. Ningú defrauda per pagar més diners. 
 

4. Si BPA hagués volgut fer una prejubilació amb aquests empleats, significaria que els volia enviar cap a casa sense que fessin feines puntuals per a BPA. Amb aquest objectiu, podia optar per l’acomiadament o per una prejubilació. És evident que l’alternativa més econòmica era la de l’acomiadament. Una alternativa molt més econòmica que la del fantasiós escenari de simulació que s’inventa l’AREB. Creu que algú que defrauda per pagar més?
 

5. Analitzem les dades concretes: Conec alguns d’aquests treballadors i quan van acordar el contracte de teletreball els hi faltaven més de tres anys per jubilar-se. El cost per acomiadament és, com a màxim, un any de sou. Evidentment una empresa no pagarà més de tres anys del 60% de sou –és a dir l’equivalent al 180% del sou d’un any– a una persona que no la necessita, ni ho farà simulant un contracte fictici per què es quedi a casa. Si no la necessita, la pot acomiadar pagant com a màxim un any de sou. Per tant, és evident que BPA no va fer una simulació. Si volia enviar a casa als vuit empleats, la opció més econòmica era l’acomiadament. 
 

6. L’AREB està sota el control real de liquidadors que no són conscients que la banca real te dos actius essencials: la confiança dels clients i el coneixement dels empleats. No poden entendre que la gestió del capital humà és molt especial. És normal que el banc tracti amb molta cura a una persona que ha passat molts anys al banc, que té la confiança d’uns clients, que té un coneixement i unes relacions clau. És més que normal que si aquesta persona es fa gran o té problemes de salut se l’aparti de l’estrès diari però es vulgui mantenir el seu capital intel·lectual i relacional. És comprensible que el banc vulgui que aquesta persona es quedi a casa, però que estigui disponible per contribucions puntuals. El model de teletreball pot cobrir aquesta relació. Un teletreball per persones altament qualificades és quelcom més que una persona escrivint a màquina a casa seva en lloc de fer-ho a la oficina. 
 

Però el paroxisme de l’absurditat és que l’AREB estaria amenaçant als empleats en portar-los a la Batllia per declarar aquests contractes nuls i aleshores l’AREB exigiria el retorn de tots els sous cobrats sota el contracte de teletreball. 
 

Tot un exemple de la prepotència, de la ignorància i de la maldat de les nostres autoritats. Aquests contractes de BPA es van establir a partir de l’existència de contractes fixes i han de tenir la clàssica clàusula que estableix que es dóna per acabat el contracte fix amb el sou del 100% preexistent. Per tant, si l’AREB considera que aquests contractes de teletreball són nuls, aleshores ho serien a tots els efectes i el contracte fix preexistent no hauria finalitzat mai. El contracte amb el 100% del sou seguiria vigent. Si el contracte de teletreball esdevingués nul, el primer que hauria de fer l’AREB seria pagar al treballador la diferència de sou entre el 100% i el 60%; pagar la part corresponent a la CASS; i, si volgués acomiadar al treballador, indemnitzar-lo com marca la llei amb 25 dies per any treballat en base al salari del 100%.
 

Nosaltres, des de la Societat Cooperativa raiffeisen.ad, tornem a demanar públicament a l’AREB que aturi els errors que està acumulant. Que accepti les nostres ofertes de reestructuració o de resolució utilitzant altres eines que l’entitat pont. Tornem a insistir que nosaltres podem accedir a corresponsals estrangers; que la Societat Cooperativa raiffeisen.ad està fortament capitalitzada, amb un capital social que multiplica per varies vegades el capital social de Vall Banc; que la nostra solució evita la gran destrucció de valor que comporta Vall Banc per als clients de BPA; i que la nostra solució necessita mantenir el capital humà de BPA. Un capital humà que no mereix ser criminalitzat i que és imprescindible per assolir una solució real per a BPA i per a totes les persones afectades des de fa nou mesos.