Després de vuit mesos i mig de maniobres de desprestigi contra clients, empleats i accionistes de BPA aquest matí (a les 9.30 hores) compareixen –a porta tancada- Toni Martí, Jordi Cinca i Gilbert Saboya davant de la comissió legislativa especial de vigilància i prevenció de risc per a l’estabilitat financera, la denominada ‘comissió BPA’ del Consell General. 
 

En aquesta compareixença poden passar tres coses. En primer lloc, que no passi res; que els consellers generals no estiguin a l’alçada i/o que el Govern menystingui als representants del poble. La segona possibilitat és que hi hagi un miracle i el Govern reconegui que s’ha equivocat. El tercer escenari pot ser que els tres membres de l’Executiu s’enroquin en la seva actual posició de desprestigiar i criminalitzar BPA, els seus empleats, els seus clients i els seus accionistes. I que deixin anar noves hipòtesis per seguir fent creure que els socis, administradors i executius del banc ara intervingut eren una banda criminal organitzada que, de manera continuada i habitual, hauria establert una estructura per eludir els controls de blanqueig i introduir al sistema bancari internacional centenars de milions d’euros i dòlars provinents de clients que majoritàriament serien narcotraficants, proxenetes, extorsionadors, corruptes o traficants de persones.
 

Per seguir amb la teoria de la criminalització de BPA, dels seus clients, dels seus empleats i dels seus accionistes, el Govern ha d’introduir nous elements al seu discurs. És evident que no es pot considerar BPA una estructura criminal si l’AREB ha conclòs que més del 95% dels clients hauria demostrat la seva innocència davant de PricewaterhouseCoopers (PwC) després de més de 100.000 hores de remenar papers i fer desplaçar desenes de milers de persones. Si el Govern vol seguir criminalitzant BPA com va fer Toni Martí el 10 de març en el seu nefast discurs anunciant la intervenció de l’entitat, avui, Toni Martí, Jordi Cinca i Gilbert Saboya han d’aportar nous arguments. I, si realment estan atrapats en el seu error, hauran de recórrer al darrer cartutx: presentar operacions d’evasió fiscal com si fossin operacions de blanqueig del crim organitzat. Si ho fan, tocaran fons i serà una evidència que Andorra té un greu problema amb el seu Govern. 
 

Qualsevol expert financer coneix el llistat d’operacions d’elusió fiscal que, degudament vestides, es poden presentar com sospitoses de blanqueig. Si el Govern vol baixar a aquest nivell de manipulació, li podem facilitar l’exercici recordant les tres més evidents: 
 

1. Operacions de ‘swap’ o compensacions. Per exemple, un client espanyol vol pujar diners a Andorra i un altre necessita fer un pagament ‘en negre’ per abonar part de la compra d’un immoble a Espanya. El client A dóna els diners al client B i, simultàniament, el client B ordena una transferència del seu compte d’Andorra al compte andorrà del client A. Una operació feta extensament per molts bancs durant molts anys quan el diner negre formava part de l’economia real dels països del nostre entorn. De fet, les nostres autoritats han intentat criminalitzar aquestes operacions però s’han adonat (tard i malament) del ridícul que estaven fent si, amb aquestes operacions, pretenien demostrar que BPA era una estructura criminal.
 

2. Operacions ‘back to back’. Suposem un client de BPA, el senyor Garcia, amb un compte a Andorra, no declarat a Espanya, amb un milió d’euros. Suposem que el senyor Garcia necessitava un milió d’euros per fer un nou projecte, per exemple, a Mèxic. Per evitar-se evidents factures fiscals, el senyor Garcia demanava un préstec d’un milió d’euros a BPA o a la filial de BPA a Mèxic i posava com garantia el milió d’euros en el seu compte a BPA Andorra. El client de BPA finalitzava el seu projecte, retornava el crèdit i recuperava la disponibilitat sobre el seu compte a Andorra. Aquestes operacions ‘back to back’ eren una pràctica habitual uns anys enrere, perquè permetien estalvis fiscals obvis i, sobretot perquè possibilitaven beneficar-se de les primes de risc de determinats territoris. Per exemple, si el risc financer de Mèxic era molt alt i la prima de risc del préstec en dòlars a Mèxic era del 5%, a l’empresa que feia el projecte a Mèxic se li cobrava una prima de risc del 5% (deduïble d’impostos). Però, atès que el client de BPA donava una garantia a Andorra (sense el factor de risc Mèxic) el client de BPA cobrava a Andorra part d’aquesta prima. Són operacions molt conegudes. És evident que aquestes operacions ‘back to back’ també es podien utilitzar per fer un blanqueig molt amateur, consistent en què l’empresa mexicana no retornés el crèdit i el banc es quedés amb la garantia del compte a Andorra (no declarat).  Per aquest motiu les operacions ‘back to back’ s’han ridiculitzat per haver-se utilitat en blanquejos de diner de pa amb tomàquet quan no es retornava el crèdit. Però si les quotes s’han pagat i el crèdit ha quedat degudament retornat, un ‘back to back’ no és una operació de blanqueig. 
 

Si avui el nostre Govern utilitza la carta de les habituals operacions ‘back to back’ com absurdes eines de blanqueig caldrà veure si aquestes operacions van pagar les quotes o van utilitzar el mecanisme de blanqueig de la garantia. Si són operacions ‘back to back’ amb retorn de quotes i el Govern les plantegés com operacions de blanqueig seria vergonyós. 
 

Diguem, de passada, que les operacions ‘back to back’ s’assemblen molt a allò que el ministre Cinca vol fer amb els diners de FEDA per evitar la factura d’interessos a Govern en el pressupost nacional. És evident que el ministre Cinca ho vol fer per evitar la ‘regla d’or’ –que hauria de respectar–, però no per això acusarem el Govern de ser una estructura criminal de blanqueig.
 

 3.Operacions d’‘agency’. Són les clàssiques operacions que es feien uns anys enrere també per evitar impostos. Si un client de BPA amb residència a Espanya, per exemple, vol fer un negoci amb un altre país, pot posar una societat interposada d’un territori de baixa tributació, on deixar els beneficis de l’operació. De fet aquest és l’esquema que hi ha darrera de l’obsolet projecte d’obertura econòmica de Toni Martí: que les empreses espanyoles o franceses creïn una societat a Andorra per facturar serveis o exportacions i deixar els beneficis a Andorra. Està clar que BPA, com tots els bancs de paradisos fiscals, facilitaven la creació de societats als seus clients per fer operacions d’agència. Un esquema que rés te a veure amb el crim organitzat. De la mateixa manera que l’obertura econòmica d’Andorra està pensada per facilitar plataformes d’exportació (agències) i no per aquest motiu direm que Andorra, com a país, és una estructura criminal. 
 

Avui podria ser que les tres persones del Govern amb màxima responsabilitat en la gestió política del ‘cas BPA’ reconeguin l’error. Seria un escenari. Avui podria ser que al Consell s’hi visqui un arrogant passeig de Toni Martí. Seria un trist espectacle. Avui podria ser que el Govern segueixi embolicant la troca i equipari de forma ridícula operacions habituals per obtenir beneficis fiscals (com els ‘back to back’, les compensacions o ‘swaps’ o les operacions d’agència) a una presumpta maquinària per rentar diners. Si el Govern opta per aquest camí, estaria tocant fons i posaria tot el sistema financer andorrà en entredit. Un xou lamentable.