Quins clients de BPA perdran els seus diners
És l’hora de posar sobre la taula els imports que perdrà cada classe de clients de BPA segons com actuïn les nostres autoritats a l’hora de crear Vall Banc. Abans d’exposar aquests imports, tornem a recordar el fet que l’eina de resolució anomenada entitat pont (Vall Banc) requereix que les nostres autoritats estimin unes pèrdues (fictícies) sobre els actius de BPA abans de passar-los a l’entitat pont per penalitzar a accionistes i clients tenint en compte les pèrdues teòriques que tindrien en un escenari de liquidació. Així ho estableix la llei 8/2015 votada per 26 consellers generals. Atès que l’AREB va comunicar públicament que aquestes pèrdues eren de 584 milions cal esperar la decisió de l’AREB sobre l’import exacte de les pèrdues amb les que penalitzarà a socis i clients de BPA, en el moment de transmetre els actius a Vall Banc. Atès que la llei també estableix un ordre de prelació sobre qui perd primer els seus diners, analitzem quines seran les pèrdues de cada grup de clients:
1- Els clients que van posar els seus diners en preferents perdran tots els seus estalvis si la minusvàlua que l’AREB aplica als actius de BPA supera els 274 milions. Un escenari pràcticament segur atès que l’AREB ha manifestat que les pèrdues que suportaran clients i socis en un escenari de resolució és de 313 milions.
2- Clients de BPA Assegurances. Atès que BPA assegurances és una empresa que consolida amb BPA, l’AREB es pot quedar amb els seus comptes a BPA. Però haurien de ser els comptes corresponents a recursos propis de BPA Assegurances i no s’haurien de tocar els comptes corresponents a diners líquids dels clients de BPA Assegurances. Però si l’AREB es queda amb els comptes de BPA assegurances on estan els diners dels seus clients, l’AREB provocarà una pèrdua directa a aquests clients de BPA Assegurances. Poden ser desenes de milions.
3- Clients de BPA Panamà. Atès que aquesta filial consolida amb BPA i atès que té comptes a BPA, l’AREB també es pot quedar amb els seus comptes. En aquest cas tenim les dades, atès que la superintendència de Panamà publica a la seva web el balanç individual de BPA Panamà. Tot indica que tindria un compte a BPA amb uns 70 milions d’euros. Un import que representa el 80% del seu actiu. Però el capital social de BPA Panamà és de tan sols 3 milions d’euros. Per tant, és obvi que el compte de 70 milions correspon a diners dels clients de BPA Panamà i no als recursos propis d’aquest banc panameny. Per tant, si l’AREB decideix apropiar-se dels 70 milions del compte de BPA Panamà els seus clients perdran pràcticament el 80% dels seus saldos. I, òbviament, en el moment que l’AREB es quedi més de 3 milions del compte de BPA Panamà, provocarà la seva fallida. Una acció que no serà benvinguda per la Superintendencia de Bancos de Panamà i serà més que probable que posi en “quarantena” a totes les inversions andorranes a Panamà per evitar els contagis de les mesures de les nostres autoritats.
Fins ara no havíem exposat públicament la possibilitat que l’AREB deixés a zero els comptes de BPA Assegurances, ni els comptes de BPA Panamà, atès que són comptes amb diners dels clients d’aquestes entitats i no són diners corresponents als fons propis de les consolidades de BPA. Òbviament, tampoc havíem considerat aquesta possibilitat atès el risc de contagi que provocaria a tot el sector financer que veuria les seves portes tancades a l’activitat d’assegurances i a la seva expansió exterior. Un risc de contagi que l’article 3 de la llei 8/2015 obliga a evitar.
4- Un cop l’AREB ha deixat a zero els 210 milions de recursos propis de BPA, ha deixat a zero els 64 milions de les preferents, ha deixat a zero els (estimats) 15 milions de comptes d’accionistes, administradors i executius de BPA, encara falten 295 milions per arribar a les pèrdues de 584 milions que l’AREB ha estimat que haurien de suportar accionistes i clients en un escenari de liquidació. Per tant, encara que es quedin amb el compte de 70 milions dels clients de BPA Panamà - i provoquin la fallida d’aquesta entitat panamenya- i, encara que es quedin amb els diners dels comptes de BPA Assegurances que pertanyen als clients de BPA Assegurances; queden uns 200 milions de pèrdues que haurien de suportar els clients de BPA. Atès que el total de comptes corrents i dipòsits de BPA -desprès de les retirades de diners que s’han fet els darrers cinc mesos i de les despeses generades- pot estar avui al voltant d’uns 1.500 milions d’euros, la retallada de 200 milions representaria una quita d’un 13%. Certament, aquesta quita als clients de BPA es veurà reduïda si l’AREB aplica una minusvàlua inferior als 584 milions sobre els actius de BPA transmesos a l’entitat pont i es veurà augmentada si l’AREB no es queda amb els comptes dels clients de BPA Panamà ni dels clients de BPA Assegurances.
Per tant, amb Vall Banc, els clients que tenen els diners en preferents segur que perden els seus diners i el dubte està en si l’AREB es quedarà abans els diners dels clients de BPA Assegurances, els diners dels clients de BPA Panamà o els diners dels clients de BPA. No cal insistir que si es toquen els diners dels clients de BPA Panamà es provoca la fallida (que no mera liquidació) d’un banc a Panamà, o si es toquen els diners dels clients de BPA Assegurances es provoca una enorme destrucció de valor pel dany sistèmic que les nostres autoritats generarien a la imatge el sector financer i d’assegurances d’Andorra.
A la vista de la important destrucció de valor que comporta Vall Banc, insistim que no es produeixen cap d’aquestes destruccions de valor amb la solució d’una banca cooperativa en un escenari de reestructuració de BPA, ni en un escenari de recapitalització de BPA ni en un escenari de venda de l’activitat de BPA.
També és fonamental recordar que, atès que la llei 8/2015 no permet la finalització de l’entitat pont per la via de la venda de les seves accions a una entitat privada, Vall Banc -desprès de fer tot aquest mal- sols podrà acabar venut a trossos o ser objecte d’una fusió amb un banc andorrà. Òbviament qui adquireixi Vall Banc o els seus trossos podrà guanyar els milions d’euros que prèviament l’AREB haurà fet perdre artificiosament a clients i socis.
Estem convençuts que les nostres autoritats seran els primers en acceptar que els interessos particulars d’uns liquidadors per aconseguir uns beneficis potencials de centenars de milions no poden passar per davant de l’interès general d’Andorra, de milers de clients ni de centenars d’empleats.
Si les nostres autoritats no volen ajudar a la creació de la cooperativa que salvaria els saldos de clients i els llocs de treball, al menys, que en lloc de fer aquesta destrucció de valor econòmic i social, senzillament demà poden posar a la venda per un euro simbòlic les diferents activitats de BPA, sense fer retallades prèvies, de forma que cap client perdrà els seus diners atès que BPA té prou actius per fer front als seus passius. Òbviament, per aquest camí els empleats es queden sense feina.
Esdevé flagrant que:
-Amb la solució de la banca cooperativa es mantindria un cinquè banc a Andorra, es mantindrien els llocs de treball i no es retallarien els saldos dels clients.
-Amb la solució de la venda de l’activitat de BPA als altres quatre bancs andorrans, la majoria d’empleats de BPA perdrien els llocs de treball i el clients salvarien els seus diners.
- Per la via de Vall Banc, els clients perdran tots els diners en preferents i, uns o altres, perdran una part, o la majoria, dels seus diners al compte. La majoria d’empleats perdran el seu lloc de treball un cop Vall Banc es trossegi o es fusioni.
La bona notícia és que aquest dilluns hem escripturat la Societat Cooperativa raiffeisen.ad, dimecres ens reunim en sessió de treball amb els empleats de BPA i dijous amb els assessors de l’AREB. La solució està cada cop més a prop.
Eusebi Nomen, Artur Homs i Antoni Sánchez
1- Els clients que van posar els seus diners en preferents perdran tots els seus estalvis si la minusvàlua que l’AREB aplica als actius de BPA supera els 274 milions. Un escenari pràcticament segur atès que l’AREB ha manifestat que les pèrdues que suportaran clients i socis en un escenari de resolució és de 313 milions.
2- Clients de BPA Assegurances. Atès que BPA assegurances és una empresa que consolida amb BPA, l’AREB es pot quedar amb els seus comptes a BPA. Però haurien de ser els comptes corresponents a recursos propis de BPA Assegurances i no s’haurien de tocar els comptes corresponents a diners líquids dels clients de BPA Assegurances. Però si l’AREB es queda amb els comptes de BPA assegurances on estan els diners dels seus clients, l’AREB provocarà una pèrdua directa a aquests clients de BPA Assegurances. Poden ser desenes de milions.
3- Clients de BPA Panamà. Atès que aquesta filial consolida amb BPA i atès que té comptes a BPA, l’AREB també es pot quedar amb els seus comptes. En aquest cas tenim les dades, atès que la superintendència de Panamà publica a la seva web el balanç individual de BPA Panamà. Tot indica que tindria un compte a BPA amb uns 70 milions d’euros. Un import que representa el 80% del seu actiu. Però el capital social de BPA Panamà és de tan sols 3 milions d’euros. Per tant, és obvi que el compte de 70 milions correspon a diners dels clients de BPA Panamà i no als recursos propis d’aquest banc panameny. Per tant, si l’AREB decideix apropiar-se dels 70 milions del compte de BPA Panamà els seus clients perdran pràcticament el 80% dels seus saldos. I, òbviament, en el moment que l’AREB es quedi més de 3 milions del compte de BPA Panamà, provocarà la seva fallida. Una acció que no serà benvinguda per la Superintendencia de Bancos de Panamà i serà més que probable que posi en “quarantena” a totes les inversions andorranes a Panamà per evitar els contagis de les mesures de les nostres autoritats.
Fins ara no havíem exposat públicament la possibilitat que l’AREB deixés a zero els comptes de BPA Assegurances, ni els comptes de BPA Panamà, atès que són comptes amb diners dels clients d’aquestes entitats i no són diners corresponents als fons propis de les consolidades de BPA. Òbviament, tampoc havíem considerat aquesta possibilitat atès el risc de contagi que provocaria a tot el sector financer que veuria les seves portes tancades a l’activitat d’assegurances i a la seva expansió exterior. Un risc de contagi que l’article 3 de la llei 8/2015 obliga a evitar.
4- Un cop l’AREB ha deixat a zero els 210 milions de recursos propis de BPA, ha deixat a zero els 64 milions de les preferents, ha deixat a zero els (estimats) 15 milions de comptes d’accionistes, administradors i executius de BPA, encara falten 295 milions per arribar a les pèrdues de 584 milions que l’AREB ha estimat que haurien de suportar accionistes i clients en un escenari de liquidació. Per tant, encara que es quedin amb el compte de 70 milions dels clients de BPA Panamà - i provoquin la fallida d’aquesta entitat panamenya- i, encara que es quedin amb els diners dels comptes de BPA Assegurances que pertanyen als clients de BPA Assegurances; queden uns 200 milions de pèrdues que haurien de suportar els clients de BPA. Atès que el total de comptes corrents i dipòsits de BPA -desprès de les retirades de diners que s’han fet els darrers cinc mesos i de les despeses generades- pot estar avui al voltant d’uns 1.500 milions d’euros, la retallada de 200 milions representaria una quita d’un 13%. Certament, aquesta quita als clients de BPA es veurà reduïda si l’AREB aplica una minusvàlua inferior als 584 milions sobre els actius de BPA transmesos a l’entitat pont i es veurà augmentada si l’AREB no es queda amb els comptes dels clients de BPA Panamà ni dels clients de BPA Assegurances.
Per tant, amb Vall Banc, els clients que tenen els diners en preferents segur que perden els seus diners i el dubte està en si l’AREB es quedarà abans els diners dels clients de BPA Assegurances, els diners dels clients de BPA Panamà o els diners dels clients de BPA. No cal insistir que si es toquen els diners dels clients de BPA Panamà es provoca la fallida (que no mera liquidació) d’un banc a Panamà, o si es toquen els diners dels clients de BPA Assegurances es provoca una enorme destrucció de valor pel dany sistèmic que les nostres autoritats generarien a la imatge el sector financer i d’assegurances d’Andorra.
A la vista de la important destrucció de valor que comporta Vall Banc, insistim que no es produeixen cap d’aquestes destruccions de valor amb la solució d’una banca cooperativa en un escenari de reestructuració de BPA, ni en un escenari de recapitalització de BPA ni en un escenari de venda de l’activitat de BPA.
També és fonamental recordar que, atès que la llei 8/2015 no permet la finalització de l’entitat pont per la via de la venda de les seves accions a una entitat privada, Vall Banc -desprès de fer tot aquest mal- sols podrà acabar venut a trossos o ser objecte d’una fusió amb un banc andorrà. Òbviament qui adquireixi Vall Banc o els seus trossos podrà guanyar els milions d’euros que prèviament l’AREB haurà fet perdre artificiosament a clients i socis.
Estem convençuts que les nostres autoritats seran els primers en acceptar que els interessos particulars d’uns liquidadors per aconseguir uns beneficis potencials de centenars de milions no poden passar per davant de l’interès general d’Andorra, de milers de clients ni de centenars d’empleats.
Si les nostres autoritats no volen ajudar a la creació de la cooperativa que salvaria els saldos de clients i els llocs de treball, al menys, que en lloc de fer aquesta destrucció de valor econòmic i social, senzillament demà poden posar a la venda per un euro simbòlic les diferents activitats de BPA, sense fer retallades prèvies, de forma que cap client perdrà els seus diners atès que BPA té prou actius per fer front als seus passius. Òbviament, per aquest camí els empleats es queden sense feina.
Esdevé flagrant que:
-Amb la solució de la banca cooperativa es mantindria un cinquè banc a Andorra, es mantindrien els llocs de treball i no es retallarien els saldos dels clients.
-Amb la solució de la venda de l’activitat de BPA als altres quatre bancs andorrans, la majoria d’empleats de BPA perdrien els llocs de treball i el clients salvarien els seus diners.
- Per la via de Vall Banc, els clients perdran tots els diners en preferents i, uns o altres, perdran una part, o la majoria, dels seus diners al compte. La majoria d’empleats perdran el seu lloc de treball un cop Vall Banc es trossegi o es fusioni.
La bona notícia és que aquest dilluns hem escripturat la Societat Cooperativa raiffeisen.ad, dimecres ens reunim en sessió de treball amb els empleats de BPA i dijous amb els assessors de l’AREB. La solució està cada cop més a prop.
Eusebi Nomen, Artur Homs i Antoni Sánchez