Massa treballadors de BPA tenen por de ser el següent acomiadat, de ser el següent encausat; massa empresaris tenen por de ser el següent arruïnat per un abús administratiu.
 

Però, alhora, els nostres governants tenen por que el poble s’adoni de les mentides, dels abusos comesos i del cost dels disbarats fets. I sobretot, tenen por que s’adonin abans de la formació de les llistes electorals de les comunals. Andorra està bloquejada per la por.
 

La millor cura per superar les pors és conèixer la veritat.
 

Per tant, comencen per revisar ràpidament les grans mentides que mantenen als ciutadans d’Andorra paralitzats i seguidament revisem les veritats que permetrien aconseguir l’èxit.
 

La primera gran mentida és que aquells clients de BPA que siguin bons minyons aniran al banc bo, a Vall Banc, on recuperaran tots els seus diners. Mentre que aquells que siguin conflictius es quedaran a BPA, un banc dolent dolentíssim, on els seus diners seran intervinguts per l’Estat. Com vam exposar detalladament en el darrer article publicat a El Periòdic, la veritat és que tots els clients que tinguin accions preferents de BPA –directament o mitjançant fons d’inversió o de pensions– perdran la integritat dels 64 milions d’euros que aquestes preferents valien abans de la intervenció. Tanmateix, la resta de clients de BPA es repartiran una pèrdua entre 24 i 295 milions d’euros provocada per les teòriques minusvàlues que l’AREB aplicarà als actius de BPA abans de transmetre’ls a Vall Banc. Òbviament, a aquestes retallades als clients s’hi podrien sumar totes les despeses que estan causant les nostres autoritats (des de la factura de PWC fins els importants sous dels membres de l’AREB) atès que BPA es queda sense coixí en el balanç.
 

La segona gran mentida és que els treballadors de BPA que siguin bons minyons tindran garantit el seu futur laboral treballant a Vall Banc. En realitat Vall Banc és una entitat pont, un instrument de resolució, que ha de deixar d’existir abans dels dos anys de la seva constitució. És una entitat que ha de ser liquidada, ha de vendre els seus actius i passius o ha de deixar d’existir via fusió. En qualsevol d’aquests tres escenaris, la gran majoria dels llocs de treball desapareixeran. Malauradament, els empleats que passin a treballar a Vall Banc seran objecte d’acomiadament a finals del 2015 o principis del 2016 quan Vall Banc sigui liquidat o absorbit per un dels quatre bancs andorrans. En aquell moment, les indemnitzacions es calcularan segons els salaris del moment i segons les antiguitats aplicables, per molt que es vulgui fer veure altrament. Tota major despesa laboral seria a càrrec dels clients atès que, com exposat anteriorment, el camí seguit per les nostres autoritats exhaureixen les reserves de BPA i tota nova despesa anirà a les espatlles dels clients. 
 

Un cop es coneix la veritat, la por desapareix i un s’allibera dels fantasmes.
 

És molt important que tots els ciutadans siguin coneixedors que:
 

–Les nostres autoritats han aplicat un procediment de resolució de BPA sense invertir-hi ni un euro de diners públics (quan arreu del món, l’essència mateixa que justifica una resolució és la necessitat d’invertir diners públics en un banc no viable que provocaria una catàstrofe sistèmica si caigués en liquidació).
 

–Que agafaran els actius bons (de fet, no hi ha ni un actiu tòxic a BPA altre que les accions de Banco de Madrid) i els transmetran a Vall Banc aplicant una retallada del seu valor comptable (un valor merament teòric) d’entre 313 i 584 milions d’euros. Una aberrant operació comptable que està blindada per una llei votada per 26 dels 28 consellers generals i que comporta la ja exposada conseqüència que les preferents passin a tenir un valor zero i que els altres clients perdin entre 24 i 295 milions d’euros.
 

–Que l’AREB farà una subhasta del Vall Banc i, segons l’article 21.4 de la llei 8/2015 –votada per 26 dels 28 consellers generals–, els ingressos d’aquesta venda correspondran a l’AREB. I, òbviament, els ingressos de centenars de milions resultants de la realització ordenada dels actius minusvaluats de Vall Banc aniran a les butxaques dels compradors de Vall Banc.
 

La por dels clients, de treballadors de BPA i de la resta de ciutadans permetrà que determinades persones guanyin fortunes. Exactament les mateixes fortunes que perdran els clients i accionistes de BPA. Les pèrdues dels llocs de treball son un dany col·lateral.
 

Anem a les solucions. La primera seria que les nostres autoritats demanessin perdó i en lloc d’una resolució, fessin una reestructuració de BPA. Una solució que permetria mantenir la majoria dels llocs de treball i no provocaria cap pèrdua als clients de BPA. 
 

Si les nostres autoritats no volen aplicar aquesta solució...
 

S’imagina que els clients i treballadors de BPA creessin una cooperativa? 
 

S’imagina que capitalitzessin aquesta cooperativa amb els seus drets econòmics sobre les preferents de BPA (que tenen un valor de 64 milions abans de la ‘jugada’ del banc pont) i, per exemple, amb el 3% o el 5% dels drets sobre els seus saldos avui bloquejats ( i demà retallats)?
 

S’imagina que aquesta cooperativa adquirís les accions d’una societat anònima? 
 

S’imagina que aquesta S.A. presentés una oferta ferma a l’AREB d’adquirir (seguint l’article 16 de la llei 18/2015) per un euro els passius de BPA següents?: totes les preferents propietat de membres de la cooperativa i tots els comptes de membres de la cooperativa com elements del passiu de BPA; i tots els actius següents: actius crediticis (hipoteques, crèdits comercials o personals...) dels membres de la cooperativa i el saldo en comptes de corresponsals que quadrin l’actiu i el passiu. 
 

S’imagina que aquesta S.A. també presentés una oferta ferma de compra de Vall Banc sota la condició que les autoritats transmetin una llicència bancària i la resta d’elements a la S.A. perquè esdevingui banc?
 

D’aquesta manera, els clients de BPA que estiguessin a la cooperativa no perdrien ni un euro. Els treballadors de BPA mantindrien el lloc de treball atès que el nou banc cooperativista necessita tots els treballadors. Però el més important és que els ciutadans d’Andorra, com han fet milions de persones a Suïssa, Àustria, Alemanya, Luxemburg, etc. controlarien una banca cooperativista que són el millor motor de creixement econòmic i social. Saben què passa? Que això és el que realment fa por a la mediocritat que controla el poder a Andorra. 
 

La banca cooperativa va endavant i necessitarà el màxim suport de clients i treballadors de BPA i de ciutadans. La decisió està a les seves mans, han d’escollir entre la por i l’èxit.