Andorra esdevé un territori perillós
Segons un bancari andorrà, el ministre Cinca vol tipificar el delicte fiscal. En cas de desacord en els impostos pagats, ens podran tractar de criminals i posar-nos a la presó.
La tipificació del delicte fiscal no és un problema en si mateix. Existeix a molts països. El problema està en posar aquesta arma en mans d’un Govern amb zero autocrítica davant d’errors monumentals, convençuts que son els millors i que el seu únic problema és que no poden fer pedagogia a la velocitat suficient per què el Poble entengui el seu privilegiat cervell. Els llibres d’història estan farcits de personatges amb aquesta síndrome que va acompanyada del tic de fer la «seva» justícia.
Analitzem tres noticies recents que tenen el pervers punt d’unió d’una personal visió de la justícia a Andorra:
1- Hem vist com les nostres autoritats, sota l’aureola de la tipificació del blanqueig de capitals provinents del crim organitzat s’han carregat BPA. Un cop l’arbre caigut, utilitzen uns criteris teòrics de valoració que generen una minusvàlua de 584 milions en el valor dels actius de BPA abans de traspassar-los a l’entitat pont. Conseqüentment, el passiu de BPA es redueix en el mateix import. D’un cop de llapis, fan perdre als accionistes de BPA tot el seu capital i reserves; els clients de BPA perden tot el que han invertit en preferents; es deixen a zero els comptes dels accionistes, dels administradors i dels executius de BPA; es deixen a zero els comptes de les empreses del Grup BPA consolidat; i es mosseguen els comptes dels altres clients. Per mitjà d’aquesta enginyeria legal, es traspassen centenars de milions a qui compri el banc pont que, segons la nova llei -de fet- sols podrà ser adquirit per un dels altres quatre bancs andorrans.
2- El passat 23 de juny, el President d’AndBank Espanya, Sr. Ricard Tubau Roca va manifestar davant la Comissió d’Investigació sobre el Frau i l’Evasió Fiscal del Parlament de Catalunya: «Em consta que el ministre Cinca te un pla de treball per introduir a Andorra la tipificació del delicte fiscal». Òbviament, la tipificació del delicte fiscal porta a un escenari molt complicat per als estrangers amb comptes xifrats que estiguin comenten un delicte fiscal continuat, especialment els atrapats per la cacera de bruixes a BPA. Una perversitat que farà tapar la boca als clients de BPA que no puguin justificar tots els moviments dels seus comptes. «Algú» a Govern s’ha adonat que si un 20% o 30% dels comptes de BPA no passessin l’examen de KPMG i es poguessin considerar sospitosos de blanqueig, aleshores l’Estat podria confiscar aquests diners i mitjançant un altre cop de llapis, eliminar el deute públic.
3- En Joan Pau Miquel segueix tancat -en presó preventiva- i els comunicadors “oficialistes” el criminalitzen per un únic motiu: per unes anotacions en l’agenda d’un imputat segons les quals en Joan Pau hauria fet tres operacions denominades de «caixa» o de «compensació» durant els anys 2011/2012. Aquestes operacions s’haurien fet suposadament a Barcelona, però semblaria ser que en Joan Pau te la capacitat d’estar a Barcelona i a Buenos Aires el mateix dia. En tot cas, en relació a aquestes operacions, dilluns va circular un document molt revelador: el comunicat tècnic CT-05/2014 de data 28 de novembre del 2014, signat pel cap de la Unitat d’Intel·ligència Financera (UifAND), Sr. Carles Fiñana, en el que consta: «Durant els darrers anys, la UifAND ha detectat nombroses operacions consistents en traspassos simulats mitjançant el reintegrament i l’immediat ingrés en efectiu entre comptes». És obvi que, si aquestes operacions de compensació haguessin sigut il·legals quan es van fer - «durant els darrers anys»- la UifAND hauria portat aquestes «nombroses operacions» davant de la fiscalia i les autoritats judicials corresponents. És molt fort que, precisament mitjançant aquest Comunicat tècnic CT-05/2014 de data 28 de novembre del 2014, el cap de la UifAND «PROHIBEIX tot moviment definit com a ‘operació de caixa’ que pretengui dissimular un traspàs intern entre comptes, per un import superior a 3.000 euros». Per tant, si el novembre del 2014 el cap de la UifAND emet un comunicat tècnic per prohibir aquestes nombroses operacions anteriors -contra les que no actua- és, inequívocament, per què abans no estaven prohibides.
Cal entendre que si ningú va anar a la presó, abans de novembre del 2014 serà per què no era delicte en aquell moment. S’ha d’entendre que si en Joan Pau està ara a la presó és per què les seves tres suposades compensacions sí que estaven prohibides i eren pitjors que les «nombroses operacions de compensació» identificades per UifAND”?
Seria molt aclaridor que tots els ciutadans entenguem si les autoritats judicials han convocat al Sr. Fiñana per què expliqui quines eren aquestes «nombroses operacions» perfectament identificades per la UifAND, quins bancs les feien, quins gestors les feien, quins clients les feien; i entendre per què les operacions d’en Joan Pau comporten una perillositat superior i una alarma social que expliquen que sigui l’únic bancari a la presó, i preventiva!
Aquests obscurs comportaments de les nostres autoritats ens porten a dues reflexions:
1-Curiosament, si visita la web de la UifAND (http://www.uifand.ad/comunicacions) constatarà que el comunicat tècnic CT-05/2014 no està a disposició del públic. S’ha d’amagar? En aquest sentit, recordem que l’agost del 2014 el Govern dels Estats Units va enviar una nota verbal instant al Govern d’Andorra a posar ordre en els moviments de cash dins del sistema financer andorrà. Govern va respondre als Estats Units amb una nota del setembre 2014 exposant que «La UIF ha emès comunicats tècnics a totes les entitats insistint que les operacions cash han de ser seguides d’aprop». Però curiosament, cal esperar fins al 28 de novembre per què la UifAND faci el comunicat tècnic 05-2014 sobre la qüestió del cash. Esdevé obvi que les nostres autoritats van actuar de manera temerària davant de la nota dels Estats Units contra tot el sistema financer. Esdevé obvi que, com va exposar el diplomàtic Anthony Smith amb el seves gràfiques manifestacions del cop de martell, les autoritats americanes es van sentir ofeses i van actuar contra BPA com cap de turc davant dels absurds jocs de mans de les nostres autoritats. Un cop el FinCEN es cansa d’avisar i emet la nota del 10 de març 2015 en la que clarament parla de la feblesa dels sistemes de control antiblanqueig, aleshores les nostres autoritats s’espanten i -per tapar la seva culpa i les seves responsabilitats polítiques i patrimonials- carreguen amb totes les armes disponibles (i les que es creen amb legislacions exprés) contra BPA, els seus accionistes, els seus empleats, els seus clients i contra la persona d’en Joan Pau.
2- Atès que el mateix cap de la UifAND reconeix en un document oficial que les operacions de compensació eren unes pràctiques esteses, si les nostres autoritats estiguessin aplicant contra en Joan Pau la llei de manera arbitrària per interessos polítics, pensen fer el mateix amb la fiscalitat? Si algú molesta, el pensen inculpar de delicte fiscal per posar-lo a la presó? Pensen criminalitzar fiscalment als inversors estrangers per facilitar l’incautament dels seus saldos?
Andorra esdevé un territori perillós. Que ningú es sorprengui si l’activitat econòmica s’ha frenat en sec, per molt que les nostres autoritats i la seva claca mediàtica vulguin disfressar les dades i s’inventin creixements ficticis de la nostra economia. Ningú inverteix seriosament quan falla la seguretat jurídica i molt menys quan la presó esdevé una eina de poder.
La tipificació del delicte fiscal no és un problema en si mateix. Existeix a molts països. El problema està en posar aquesta arma en mans d’un Govern amb zero autocrítica davant d’errors monumentals, convençuts que son els millors i que el seu únic problema és que no poden fer pedagogia a la velocitat suficient per què el Poble entengui el seu privilegiat cervell. Els llibres d’història estan farcits de personatges amb aquesta síndrome que va acompanyada del tic de fer la «seva» justícia.
Analitzem tres noticies recents que tenen el pervers punt d’unió d’una personal visió de la justícia a Andorra:
1- Hem vist com les nostres autoritats, sota l’aureola de la tipificació del blanqueig de capitals provinents del crim organitzat s’han carregat BPA. Un cop l’arbre caigut, utilitzen uns criteris teòrics de valoració que generen una minusvàlua de 584 milions en el valor dels actius de BPA abans de traspassar-los a l’entitat pont. Conseqüentment, el passiu de BPA es redueix en el mateix import. D’un cop de llapis, fan perdre als accionistes de BPA tot el seu capital i reserves; els clients de BPA perden tot el que han invertit en preferents; es deixen a zero els comptes dels accionistes, dels administradors i dels executius de BPA; es deixen a zero els comptes de les empreses del Grup BPA consolidat; i es mosseguen els comptes dels altres clients. Per mitjà d’aquesta enginyeria legal, es traspassen centenars de milions a qui compri el banc pont que, segons la nova llei -de fet- sols podrà ser adquirit per un dels altres quatre bancs andorrans.
2- El passat 23 de juny, el President d’AndBank Espanya, Sr. Ricard Tubau Roca va manifestar davant la Comissió d’Investigació sobre el Frau i l’Evasió Fiscal del Parlament de Catalunya: «Em consta que el ministre Cinca te un pla de treball per introduir a Andorra la tipificació del delicte fiscal». Òbviament, la tipificació del delicte fiscal porta a un escenari molt complicat per als estrangers amb comptes xifrats que estiguin comenten un delicte fiscal continuat, especialment els atrapats per la cacera de bruixes a BPA. Una perversitat que farà tapar la boca als clients de BPA que no puguin justificar tots els moviments dels seus comptes. «Algú» a Govern s’ha adonat que si un 20% o 30% dels comptes de BPA no passessin l’examen de KPMG i es poguessin considerar sospitosos de blanqueig, aleshores l’Estat podria confiscar aquests diners i mitjançant un altre cop de llapis, eliminar el deute públic.
3- En Joan Pau Miquel segueix tancat -en presó preventiva- i els comunicadors “oficialistes” el criminalitzen per un únic motiu: per unes anotacions en l’agenda d’un imputat segons les quals en Joan Pau hauria fet tres operacions denominades de «caixa» o de «compensació» durant els anys 2011/2012. Aquestes operacions s’haurien fet suposadament a Barcelona, però semblaria ser que en Joan Pau te la capacitat d’estar a Barcelona i a Buenos Aires el mateix dia. En tot cas, en relació a aquestes operacions, dilluns va circular un document molt revelador: el comunicat tècnic CT-05/2014 de data 28 de novembre del 2014, signat pel cap de la Unitat d’Intel·ligència Financera (UifAND), Sr. Carles Fiñana, en el que consta: «Durant els darrers anys, la UifAND ha detectat nombroses operacions consistents en traspassos simulats mitjançant el reintegrament i l’immediat ingrés en efectiu entre comptes». És obvi que, si aquestes operacions de compensació haguessin sigut il·legals quan es van fer - «durant els darrers anys»- la UifAND hauria portat aquestes «nombroses operacions» davant de la fiscalia i les autoritats judicials corresponents. És molt fort que, precisament mitjançant aquest Comunicat tècnic CT-05/2014 de data 28 de novembre del 2014, el cap de la UifAND «PROHIBEIX tot moviment definit com a ‘operació de caixa’ que pretengui dissimular un traspàs intern entre comptes, per un import superior a 3.000 euros». Per tant, si el novembre del 2014 el cap de la UifAND emet un comunicat tècnic per prohibir aquestes nombroses operacions anteriors -contra les que no actua- és, inequívocament, per què abans no estaven prohibides.
Cal entendre que si ningú va anar a la presó, abans de novembre del 2014 serà per què no era delicte en aquell moment. S’ha d’entendre que si en Joan Pau està ara a la presó és per què les seves tres suposades compensacions sí que estaven prohibides i eren pitjors que les «nombroses operacions de compensació» identificades per UifAND”?
Seria molt aclaridor que tots els ciutadans entenguem si les autoritats judicials han convocat al Sr. Fiñana per què expliqui quines eren aquestes «nombroses operacions» perfectament identificades per la UifAND, quins bancs les feien, quins gestors les feien, quins clients les feien; i entendre per què les operacions d’en Joan Pau comporten una perillositat superior i una alarma social que expliquen que sigui l’únic bancari a la presó, i preventiva!
Aquests obscurs comportaments de les nostres autoritats ens porten a dues reflexions:
1-Curiosament, si visita la web de la UifAND (http://www.uifand.ad/comunicacions) constatarà que el comunicat tècnic CT-05/2014 no està a disposició del públic. S’ha d’amagar? En aquest sentit, recordem que l’agost del 2014 el Govern dels Estats Units va enviar una nota verbal instant al Govern d’Andorra a posar ordre en els moviments de cash dins del sistema financer andorrà. Govern va respondre als Estats Units amb una nota del setembre 2014 exposant que «La UIF ha emès comunicats tècnics a totes les entitats insistint que les operacions cash han de ser seguides d’aprop». Però curiosament, cal esperar fins al 28 de novembre per què la UifAND faci el comunicat tècnic 05-2014 sobre la qüestió del cash. Esdevé obvi que les nostres autoritats van actuar de manera temerària davant de la nota dels Estats Units contra tot el sistema financer. Esdevé obvi que, com va exposar el diplomàtic Anthony Smith amb el seves gràfiques manifestacions del cop de martell, les autoritats americanes es van sentir ofeses i van actuar contra BPA com cap de turc davant dels absurds jocs de mans de les nostres autoritats. Un cop el FinCEN es cansa d’avisar i emet la nota del 10 de març 2015 en la que clarament parla de la feblesa dels sistemes de control antiblanqueig, aleshores les nostres autoritats s’espanten i -per tapar la seva culpa i les seves responsabilitats polítiques i patrimonials- carreguen amb totes les armes disponibles (i les que es creen amb legislacions exprés) contra BPA, els seus accionistes, els seus empleats, els seus clients i contra la persona d’en Joan Pau.
2- Atès que el mateix cap de la UifAND reconeix en un document oficial que les operacions de compensació eren unes pràctiques esteses, si les nostres autoritats estiguessin aplicant contra en Joan Pau la llei de manera arbitrària per interessos polítics, pensen fer el mateix amb la fiscalitat? Si algú molesta, el pensen inculpar de delicte fiscal per posar-lo a la presó? Pensen criminalitzar fiscalment als inversors estrangers per facilitar l’incautament dels seus saldos?
Andorra esdevé un territori perillós. Que ningú es sorprengui si l’activitat econòmica s’ha frenat en sec, per molt que les nostres autoritats i la seva claca mediàtica vulguin disfressar les dades i s’inventin creixements ficticis de la nostra economia. Ningú inverteix seriosament quan falla la seguretat jurídica i molt menys quan la presó esdevé una eina de poder.