A vui ens trobem amb la confirmació que les nostres autoritats d’antiblanqueig «no van detectar problemes rellevants a BPA abans del 10 de març 2015». Aquestes serien les declaracions que, segons els reculls periodístics, el Sr. Fiñana, Cap de la Unitat d’Intel·ligència Financera (UifAND) hauria fet davant la comissió parlamentària del Consell General.

Aquestes declaracions ens porten a dos escenaris incompatibles: 

-Per un costat tenim unes greus acusacions de blanqueig fetes pel FinCEN contra uns gestors de BPA. Unes acusacions que van ser immediatament beneïdes pel nostre cap de Govern que va comparèixer davant de la premsa internacional per anunciar la immediata intervenció de BPA amb les gravíssimes conseqüències que tots coneixem. 

-Per un altre costat, el Sr. Fiñana, màxim responsable de l’organisme andorrà  que ha de dirigir i impulsar les activitats de prevenció i de lluita contra la utilització de les entitats del sistema financer andorrà per al blanqueig o el finançament del terrorisme, afirma davant d’una Comissió del Consell General que «no van detectar problemes rellevants a BPA abans del 10 de març 2015».

Davant d’aquestes contradiccions, sols es poden extreure dues alternatives excloents:

1- El sistema de control antiblanqueig d’Andorra va funcionar perfectament fins al 10 de març 2015 i sols hi havien els quatre casos mencionats a la nota del FinCEN que s’havien identificat anteriorment i estaven judicialitzats. I, aleshores, la intervenció anunciada per Toni Martí no tenia cap justificació i les nostres autoritats havien de defensar obertament a BPA davant d’un error de les autoritats dels Estats Units; o

2-El sistema de control antiblanqueig d’Andorra era realment feble i la UIFAND no va detectar unes greus pràctiques antiblanqueig. En aquest cas, el problema no hauria sigut exclusiu de BPA, sinó que hauria sigut un problema general del sistema andorrà. De fet, el document d’agost del 2014 del Govern dels Estats Units anava en aquesta línia. En aquest cas les nostres autoritats haurien actuat de manera temerària i de forma continuada, especialment amb l’absurda resposta que van enviar a les autoritats americanes el setembre del 2014 negant qualsevol problema amb els sistema antiblanqueig andorrà. Recordem també que la nota del FinCEN del 10 de maig feia referència als «febles controls antiblanqueig». 

Aquestes dues alternatives excloents  ens porten a una important conclusió sobre com sortir de l’actual caos del cas Martí, mal anomenat cas BPA: La única sortida factible està fora de l’actual sistema

Efectivament, els fets ens demostren que:

-Les nostres autoritats no saben defensar a les nostres empreses quan son acusades equivocadament per autoritats estrangeres; o, que no saben gestionar un sistema antiblanqueig homologat ni saben reaccionar davant d’avisos flagrants com el de l’agost del 2014. Per tant, no son competents per ocupar els seus càrrecs o actuen amb voluntat de fer mal a aquells que no perceben com «dels seus». De forma que, si volem una sortida a l’actual caos, l’equip que controla l’actual sistema, no pot seguir.

-Les nostres institucions han demostrat que estan atrapades en una espiral de favor polítics que ha posat fi a la independència de determinades institucions i a la separació de poders. Mentre les institucions segueixin el mandat de Toni Martí, que hauria comès l’error inicial, l’actual caos no tindrà sortida.

-Si el problema estigués, veritablement en la feblesa del  nostre sistema de control antiblanqueig, aleshores aquest problema afecta a totes les nostres entitats financeres. En aquest cas, l’adquisició del banc bo o entitat pont per part d’un altre banc del país no seria cap garantia per al FinCEN ni per als corresponsals i, de fet, podria reactivar el risc –no ja de contagi, sinó d’afectació–  a tot el sistema.

Hem de reconèixer que aquesta realitat dóna molta força a la iniciativa d’un model de banca ètica que surti de l’actual caos provocat per un sistema andorrà de bancs vinculats a polítics que anul·len la separació de poders. 

L’única sortida que esdevindria creïble per al FinCEN i per als corresponsals estrangers seria la iniciativa d’una banca cívica en la que els seus accionistes siguin els seus propis clients, en la que milers de ciutadans siguin propietaris i clients d’una banca neta, transparent, però també ètica i totalment despolititzada, que tingui com únic objectiu donar servei als seus clients. 

La sortida no està dins d’un sistema format per uns bancs que busquen la maximització del benefici dels seus accionistes els quals, al mateix temps, controlen la política i els òrgans de poder.