A  partir de dijous passat, el cas BPA ha agafat una atípica i incomprensible dimensió de discriminació personal contra els socis de BPA. Uns socis de BPA que tots els andorrans sabem que també son concessionaris de Marlboro a Andorra.  Uns socis de BPA que reben un tractament discriminatori per part d’un membre de l’AREB, nomenat personalment pel Ministre Jordi Cinca, que aparentment és o ha estat recentment empleat d’una empresa amb un soci que ha estat durant 17 anys directiu del grup Japan Tobacco (Winston, Camel) amb responsabilitats executives per a Europa occidental. M’abstindré de dir qui són els concessionaris andorrans de Winston i de Camel i m’abstindré de fer qualsevol comentari sobre la seva actuació en el cas BPA i sobre si ha estat normal o no.

Dijous passat va tenir lloc la compareixença de tres membres de l’AREB davant de la comissió legislativa de finances del Consell General. Entre ells estava el Sr. César Goyache que ens va sorprendre amb l’argument que els accionistes de BPA no podien ser accionistes del nou banc bo al que es transferiria el patrimoni de BPA perquè, altrament, fora de les nostres fronteres, el banc bo no seria fiable. Aquest argument es podria considerar discriminatori pels motius següents: 

1. La nova llei de resolucions bancàries no prohibeix que els accionistes de BPA siguin accionistes del banc pont.

2. La nota del FinCEN no acusa en cap moment a l’accionariat de BPA. La nota del FinCEN emet unes sospites sobre quatre gestors de comptes de BPA i ataca la feblesa de la normativa antiblanqueig aplicada a Andorra. Per tant, si es volen renovar persones per donar confiança serien aquests quatre gestors sospitosos de blanqueig i les persones responsables del model de control del blanqueig de diners a Andorra. Si cal canviar persones per donar confiança, les primeres a canviar serien els membres de l’INAF, els membres de UifAND i la jerarquia del ministeri de finances.
 

3. La confiança a BPA no és un qüestió de les persones que estan al front d’aquesta entitat, sinó que depèn –fonamentalment– de la qualitat de les mesures de control antiblanqueig aplicades per les autoritats competents, com han deixat clar les autoritats americanes en els seus documents d’avís previs a la nota del 10 de març. Ha quedat demostrat que la presència de persones de l’INAF i de l’AREB al front de BPA no han donat confiança als corresponsals estrangers que segueixen bloquejant els comptes. El Sr Goyache és avui mateix membre del Consell d’Administració de l’AREB i els corresponsals estrangers tampoc tenen major confiança per la seva presència. 
 

La fragilitat argumental d’atacar als accionistes de BPA –i la forma novel·lada en la que ho va fer el Sr. Goyache– és sorprenent i no es correspon al nivell de rigor propi d’un membre de l’AREB. Fins i tot és un argument ridícul atès que ell mateix avui forma part de les persones que controlen BPA i els corresponsals estrangers tampoc li fan confiança. 
 

Però si el president de l’AREB permet que el Sr. Goyache consideri en seu parlamentària que els socis d’una entitat són un factor determinant per donar credibilitat –a l’altre costat de la frontera– a la feina feta pels professionals d’aquesta entitat, permeti’m aplicar aquest criteri al propi Sr. Goyache. 

Vagi per endavant que personalment defenso la honorabilitat de les persones, mentre no es demostri la seva culpabilitat. 
 

És públic que el Sr Goyache treballa o ha treballat recentment per a Advisory & Turnaround. Una ‘boutique’ d’assessorament empresarial amb un equip humà format per dos socis i sis profesionals entre els que està el Sr. Goyache com ‘business partner’ (http://advisoryandturnaround.com/?page_id=465). 

Seguint l’argument del Sr. Goyache, com que ell ve de fora de les fronteres, hem de saber qui són els socis de les empreses per a les qui treballa avui –o ha treballat fins fa quatre dies– per tenir, o deixar de tenir, confiança en la seva feina. 
 

Resulta que un dels dos socis de l’empresa Advisory & Turnaround és el Sr. Pascal Biehler (http://advisoryandturnaround.com/?page_id=416 ) que es mereix tot el respecte. Però, casualment, el Sr. Biehler va treballar durant 17 anys per a empreses de Japan Tobacco (Winston, Camel, etc). 
 

Sr. Goayche, seguint el seu argument, digui’ns vostè si des d’aquest costat de la frontera hem de fer confiança al seu criteri de discriminar als socis de BPA quan tot indicaria que vostè treballa o ha treballat recentment per a un soci vinculat durant 17 anys als competidors dels socis de BPA? La pregunta és especialment adient atès que l’article 4.1.d) de la llei de resolucions estableix clarament que cap accionista ni creditor no ha de suportar pèrdues superiors a les que hauria suportat si l’entitat hagués estat liquidada en el marc d’un procediment concursal.
 

La cirereta del ‘pastis’ és que el Sr. Goyache va ser nomenat membre del consell d’administració de l’AREB per decisió personal del ministre Cinca, mitjançant ordre ministerial del dia 4 de maig. És una prerrogativa personal que la nova llei de resolucions atorga al ministre. Cal destacar que la nota del Govern d’Andorra del 4 de maig de 2015 anunciant el nomenament del Sr Goyache presenta el seu currículum però, casualment, no menciona la vinculació del Sr. Goyache a l’empresa Advisory & Turnaround. 
 

En aquest article no posaré conclusió ni solució al problema. Em permeto deixar aquesta tasca al lector i no em sorprendrà si es produeix una certa coincidència.