Aquests dies s’han confirmat els quatre grans errors de Toni Martí, Jordi Cinca, Gilbert Saboya i Ladislau Baró, els quatre estrategues de DA recolzats passionalment per la resta de membres de DA.
 

Primer error: El marc fiscal de DA/PS no està homologat per la UE.
 

Porto mesos, anys, avisant per escrit que el model fiscal no és homologable per la UE, especialment després de tota la normativa denominada BEPS sobre transvasament de beneficis de les multinacionals a països amb baixa tributació i l’erosió de els bases imposables. Una revisió a la hemeroteca d’Andorra permetrà constatar que portem anys avisant sobre aquest gran error  en el que DA ha fonamentat la seva única política de creixement econòmic: una obertura a la inversió estrangera recolzada per un marc fiscal que fomenta les plataformes d’exportació per erosionar la base imposable de la societat mare i per transvasar a la filial andorrana uns beneficis sotmesos a baixa tributació. 
 

Ahir varem rebre la notícia que Andorra està a la llista negra elaborada per la UE, com territori amb mancances en el seu nivell d’intercanvi de dades i per gaudir de normes fiscals perjudicials. El més greu és que Espanya, Portugal i Bèlgica són tres dels onze països que han posat a Andorra dins la llista dels 30 paradisos fiscals.
 

Com es pot entendre que Espanya hagi signat i ratificat un CDI amb Andorra i que, alhora, posi a Andorra a la llista de països amb mala governança fiscal? La resposta a aquesta pregunta exposa el primer gran error dels estrategues de DA: La signatura d’un CDI no comporta la benedicció del marc fiscal existent, sinó que representa un compromís i un marc de negociació per resoldre les tensions fiscals. Com va dir el president Rajoy durant la seva visita a Andorra : «Yo he venido aquí a mejorar el intercambio de información fiscal entre Andorra y Espanya». La firma del CDI no comportava que Rajoy avalés el nivell d’intercanvi de dades existent en aquell moment, sinó que va venir per signar un marc de compromís per millorar la situació.
 

El mateix passa amb Portugal o Bèlgica, dos països amb els que Toni Martí ha anunciat la signatura de CDI, però que han posat a Andorra a la llista negra. Repeteixo, un CDI és un marc d’estesa per resoldre tensions fiscals entre dos països, no representa un xec en blanc fiscal.
 

Aquest error, del que hem avisat insistentment, confirma el fracàs del projecte d’obertura econòmica com motor de reactivació econòmica. Mentre Andorra estigui a la llista de paradisos fiscals de la UE, cap gran empresa europea –o que faci operacions amb la UE– establirà la seva seu ni la seva filial d’exportació o importació a Andorra. Els efectes de l’obertura econòmica es limitaran a inversions en comerços dedicats al mercat local Andorrà i que canibalitzaran als comerços andorrans. 
 

Segon gran error: L’arrogància intel·lectual de l’ignorant que pretén la possessió de la veritat. L’actitud d’ahir de Govern contestant la decisió de la UE és comparable a l’absurda resposta de les nostres institucions als Estats Units el setembre passat quan ens van avisar dels problemes sobre les pràctiques anti-blanqueig aplicades a Andorra. Una arrogància que va culminar amb el cop de maça sobre BPA i que ara pot acabar amb un altre cop de maça per part de la UE. La ignorància fiscal i diplomàtica dels quatre estrategues de DA sols és comparable amb la seva maldat i menysteniment vers als «altres andorrans». Una ignorància en matèria fiscal i diplomàtica que ens ha portat a unes tensions mai vistes a Andorra i amb uns resultats econòmics i socials, mai vistos a Les Valls.

Tercer gran error: Les reaccions desproporcionades dels ignorant. Hem vist la pèssima gestió, les mentides i les desproporcionades mesures de les nostres autoritats en el cas BPA. La realitat és que fa mesos, anys, que els autoritats americanes insisteixen a les autoritats andorranes que es millorin les mesures antiblanqueig de tot el sistema andorrà. Al setembre 2014, les nostres autoritats van emetre una resposta ofensiva a la intel·ligència de qualsevol tècnic en la matèria. Al març 2015 va baixar la maça americana. I ara, els Estats Units han deixat molt clar que tan els hi fa les mesures que Andorra apliqui a BPA, als Estats Units sols els preocupa que millorin les normes antiblanqueig aplicades a tot els sistema andorrà. Per aquest motiu, ara, de pressa i corrent, els estrategues de DA han preparat dos projectes de llei antiblanqueig i contra el contraban que -altra vegada- es passa de voltes i que acabarà amb el sector tabaquer d’Andorra. Acabarà amb el finançament d’un terç dels ingressos de Govern i acabarà amb els ingressos dels centenars de famílies que conreen tabac i amb milers de llocs de treball.
 

Quart error: Les negociacions amb la UE. Les nostres autoritats ens afirmen que els nostres diplomàtics porten unes negociacions impecables amb la UE. També afirmaven que les nostres relacions amb els Estats Units eren immillorables. Hem vist com va baixar la massa del FinCEN i veiem com Brussel·les, amb el vot d’onze estats membres –entre ells Espanya i Portugal– ens posen a la llista negra dels paradisos fiscals. És obvi que els nostres governants no les veuen venir. Confonen quatre paraules educades d’un diplomàtic i quatre rialles durant un dinar, amb la benedicció del que els quatre estrategues de DA han somiat. A la vista de gran discordança entre el que els membres de la UE, i especialment Espanya i Portugal, pensen d’Andorra i el que els nostres quatre estrategues es pensen que els altres pensen de nosaltres, la negociació amb la UE és una temeritat més gran que la estúpida (perdoni l’expressió, però és el qualificatiu més suau que em ve a la ment) resposta que Andorra va enviar als Estats Units al Setembre del 2014.
 

Avui es confirma, i tots veiem, com aquests quatre errors –extensament avisats en el passat– comporten directament una davallada del sector financer, la fi del sector tabaquer i el fracàs de l’obertura econòmica. La caiguda de tres pilars econòmics que necessàriament comporten la reducció de l’Administració, de les prestacions socials i/o la forta pujada dels impostos. 
 

Els quatre estrategues de DA no poden continuar amb un poder absolut que els permet continuar amb una tossudesa, sols comparable amb la demostrada incapacitat que està arruïnant a Andorra.