El ball de dates de l’afer BPA i el circ mediàtic en què s’han convertit les compareixences de les nostres autoritats i alguns articles de la seva claca han servit per –finalment– fer evident l’arrel del veritable problema. 
 

El problema no estaria a BPA. 

L’arrel del problema estaria en la mala imatge que les autoritats dels Estats Units tenen d’Andorra i la incapacitat de les nostres autoritats per arreglar-ho. Una situació que s’ha tensat fins que les autoritats americanes han tallat pel dret i, en paraules d’un diplomàtic americà, han «deixat caure el martell». La martellada ha caigut directament sobre BPA, els seus clients, els seus empleats i els seus accionistes però el martell ha baixat per motius que anirien mes enllà de BPA.

La prioritat és donar solució a BPA. Per trobar la solució primer cal identificar el problema real i, per identificar el problema real, molt sovint cal analitzar les mentides dels qui gestionen la situació. Les mentides en detalls verificables són molt importants. No pel detall en sí mateix, sinó perquè quan una autoritat menteix és que vol amagar una cosa mes grossa. I és a la cosa grossa on està el problema. I la solució.
 

Anem a pams. El dia 10 de març, Toni Martí va anunciar a tot el món: «Ahir [el 9 de març], les autoritats americanes responsables de la lluita contra el blanqueig de diners ens van comunicar que avui, aquesta mateixa tarda, es faria pública una declaració que qualifica BPA...».
 

Toni Martí va mentir en la primera frase de la primera actuació de les nostres autoritats en el cas Banca Privada d’Andorra. Gràcies a la feina de molts, avui sabem que la veritat era: El dia 4 de març les autoritats americanes van comunicar al Govern d’Andorra que el dia 10 es faria pública una declaració que qualifica BPA... 
 

Però la veritat és més complexa i si Toni Martí hagués dit tota la veritat, hauria dit: Les autoritats americanes porten mesos, anys, avisant a les autoritats andorranes la seva preocupació sobre el règim andorrà; concretament, el 26 d’agost del 2014 l’ambaixada americana va enviar un document al ministre d’Exteriors d’Andorra expressant les «preocupacions» sobre el règim andorrà antiblanqueig; de fet, el FinCEN porta mesos, anys, comunicant amb la UifAnd sobre casos de suposat blanqueig que –segons els Estats Units–  la nostra normativa permet; atesa la manca de fluïdesa en l’actuació de les autoritats andorranes, les autoritats americanes han baixat el martell i la clatellada se l’emporta BPA, el seus clients i els seus empleats». 
 

Sempre hem dit que DA és un govern que defensa els interessos d’una part de la banca. El matis ‘d’una part’ és important. Òbviament el nou marc fiscal, promogut per aquesta part de la banca, ha beneficiat a tota la banca. Però DA sempre ha estat dominada pels interessos d’una part de la banca. Una banca a la que li ha interessat que la pressió fiscal es traslladi de les esquenes dels seus accionistes a les esquenes de la classe mitjana andorrana. Una banca a la que li ha interessat el discurs d’obertura i d’harmonització com a discurs de distracció per fer canvis que afectin als ‘altres’ però mantenint certes ‘coses’. Un discurs que les autoritats americanes no s’han cregut. Les nostres autoritats coneixien les preocupacions del Estats Units per mitjà de documents i comunicacions entre les autoritats americanes i les andorranes. Per molt que el ministre portaveu s’escarrassi a dir que cap autoritat americana va enviar cap document a cap autoritat andorrana sobre BPA, al mateix temps ha de reconèixer que van existir nombroses comunicacions entre FinCEN i UifAnd sobre els casos de BPA i que l’Ambaixada dels Estats Units va enviar una nota oficial al ministre d’Exteriors andorrà expressant les seves preocupacions en aquesta matèria. 
 

Tot indica que BPA seria un cap de turc que ha rebut la martellada (com va dir el diplomàtic Anton Smith a la seva conferència a Ausbanc); que Joan Paul Miquel seria el cap de turc del cap de turc; i que els clients, empleats i socis de BPA serien els danys col·laterals del cap de turc.

BPA seria el cap de turc que les autoritats americanes tenien més a mà per aplicar un correctiu a allò que percebien com ‘manca de fluïdesa de les nostres autoritats en reaccionar’. Per tant, no serà sorprenent que els auditors no trobin proves que BPA fos una entitat dedicada al blanqueig i que no trobin altres casos de blanqueig rellevants que els tres o quatre casos judicialitzats i mencionats per l’agència FinCEN. 
 

Avui esdevé obvi que la solució no està en interrogar als 30.000 clients de BPA.

Avui esdevé obvi que la intervenció de BPA va ser una sobreactuació de les nostres autoritats per tapar la seva veritable responsabilitat en la nota de l’agència FinCEN.
 

Avui esdevé obvi que la solució passa necessàriament perquè les autoritats andorranes aclareixin amb les autoritats americanes les reformes realment necessàries en el règim normatiu andorrà –i en la seva aplicació pràctica– com s’indica clarament a la primera pàgina del document de l’Ambaixada dels Estats Units del dia 26 d’agost. Una pàgina que no es va fer pública quan divendres alguns mitjans de comunicació d’Andorra van publicar la segona i tercera pàgina d’aquesta comunicació del dia 26 d’agost del 2014.
 

Òbviament, el circ mediàtic i els nervis de les nostres autoritats es deurien a la necessitat de tapar l’enorme responsabilitat que tindrien en el problema mal-anomenat BPA. BPA no seria ni l’origen real del problema, ni la solució real. L’origen del problema seria una malaltissa relació entre una part de la banca i els polítics amb majoria absoluta que han donat lloc a unes actuacions que han portat a les autoritats americanes  a percebre Andorra com territori de preocupació. BPA hauria rebut perquè és qui es trobava sota del martell que ha baixat. Però el martell hauria baixat per culpa de ineficiència (als ulls del Estats Units) de les nostres autoritats. El problema estaria en el règim andorrà com clarament assenyala la primera pàgina de la nota oficial del dia 26 d’agost del 2014. Una nota que està en línia amb l’informe de juny del 2014 del Departament d’Estat americà que assenyala problemes d’Andorra en l’ús del secret bancari per realitzar activitats criminals, en la identificació (KYC) dels clients domèstics andorrans i en la gestió del diner en efectiu. Aquesta percepció d’Andorra per part de les autoritats americanes seria l’origen del problema i aquí estaria la solució real. Com més es tapi el problema real i més es trigui a solucionar, més gros es farà.