Benvolgut client de BPA, parteixo de la base que vostè és una persona estimada per la seva família i amistats. Que vostè és una persona respectable que s’ha esforçat per estalviar i gaudir d’un compte a una entitat bancària. Però per decisió de Govern/INAF, a més de ser-ho, vostè ho haurà de demostrar.

Vostè –sí, vostè- ha rebut o rebrà la comunicació que es presenti a la BPA per explicar com s’ha guanyat la vida durant el darrers 5 anys. 

Vostè –sí, vostè- ha esdevingut sospitós de ser sospitós i ha de demostrar la seva innocència. És la fi de l’estat de dret i l’inici de l’estat d’anar agenollats davant del poder capriciós d’unes autoritats que estan per sobre del Dret.

La decisió de Govern/INAF d’ampliar els objectius de l’auditoria forènsica  a tots els comptes està provocant el veritable contagi. Més que un contagi, està provocant una pandèmia i els clients de BPA han esdevingut el vector de contagi. Suposem que vostè durant els darrers cinc anys va fer ingressos de més de 10.000 euros en metàl·lic o va fer disposicions d’efectiu de més de 10.000 euros en metàl·lic. Imaginem que vostè no guarda la documentació que demostri l’origen d’aquests diners ni el què en va fer. Si vostè no convenç al seu interrogador –o s’enfada i l’engega a passeig– el posaran a la llista de possibles blanquejadors. El posaran a vostè, amb el seu nom i cognoms. De fet, a vostè i a tot client de BPA, li poden posar el braçalet de blanquejador. Un braçalet que anirà amb vostè allà on vagi. Serà sospitós de ser sospitós les 24 hores del dia. El braçalet el converteix en un empestat que contagia tot el que toca. Contagia els altres comptes que tingui a altres entitats financeres; contagia les seves empreses; contagia la seva llar familiar. El client de BPA amb braçalet de blanquejador esdevé el vector de contagi de tot el sistema financer, econòmic i social d’Andorra. 

Probablement, quan vostè rebi la comunicació de presentar-se a BPA passi per les fases que va passar en «Josep» (nom fictici per no desvetllar identitats) la setmana passada quan va rebre la comunicació. 

La primera fase d’en Josep va ser la dels renecs, els cops de puny a la taula i el descrèdit contra els «juniors» sense papers de treball de l’auditora estrangera contractada a dit.

La segona fase d’en Josep va ser la de impotència. Va constatar que no disposa de documentació per demostrar la seva innocència. Durant el darrers cinc anys en Josep va fer moviments de diners en efectiu sense guardar la documentació que suportava el seu origen. Cinc anys enrere ni teníem IRPF ni era il·legal ingressar o disposar de diners en efectiu ni calia guardar documentació justificativa. L’amic Josep va prendre consciència que una cosa és ser innocent i una cosa és poder-ho demostrar i va prendre consciència que les seves primeres reaccions van ser molt equivocades. 

En Josep va fer un mea-culpa reconeixent  que els dos primers dies va percebre el cas BPA amb una certa simpatia. Per allò de «veus, veus, ara s’explica com guanyaven els diners»; per allò de «pot ser em quedi amb els clients dels seus hotels» o qualsevol altre reacció relativa a odis o prejudicis que Goebbels anomenava principi de transfusió de la propaganda. Una de les misèries humanes que explica que moltes societats hagin reaccionat amb simpatia  davant de les barbaritats inicials dels grans dictadors o d’altres caigudes de l’estat de dret. 

En Josep va reconèixer que no li va agradar gens el corralito imposat al seu compte de la BPA. Però ho va acceptar per què es pensava que era una mesura necessària per salvar la BPA i el sistema financer andorrà. Es va creure  que la BPA era un podrimer i que calia aïllar el mal. 

Però ara s’ha girat la truita i en Josep ha entès que tot client de BPA ha esdevingut sospitós  per instruccions de Govern/INAF. La reflexió d’en Josep era: «Si jo no he fet rés i ara em trobo amb els diners bloquejats i havent de demostrar la meva innocència, em poso a la pell del Joan Pau Miquel i dels germans Cierco i em pregunto si a ells també els han acusat de manera abusiva i en veritat son tan innocents com jo».

El meu amic va reconèixer que fins que ha comprovat com el tracten a ell,  s’havia cregut que en Joan Pau Miquel estava a la presó per què «havia fet alguna cosa». Però com que en Josep sap que ell mateix no «ha fet cap cosa» i l’obliguen a donar explicacions de  tot el que ha fet durant cinc anys s’adona que –si bé no ha fet res mal fet- tampoc pot demostrar tots i cadascun dels moviments dels seu compte. 

Quan un pren consciència de la dificultat de demostrar la pròpia innocència, esdevé esfereïdor que en Joan Pau Miquel estigui a la presó per què les seves inicials estaven a l’agenda d’un imputat en un cas de blanqueig i que la nostra justícia -que darrerament sempre està d’acord amb tot el que fa Govern- mantingui a en Joan Pau a la presó sota el subjectiu argument de l’alarma social que es crearia si sortís de la presó. Senyories, en aquests moments, el que realment crea alarma social és que en Joan Pau Miquel encara estigui a la presó sense altra prova que unes inicials a l’agenda d’un convicte. Què passarà si les inicials d’un de nosaltres està a l’agenda d’un dels clients de la BPA que no pugui demostrar l’origen d’ingressos en efectiu de fa cinc anys? Anirem tots a fer companyia al pobre Joan Pau? Serem generadors d’alarma social? M’estalvio explicar què deia Goebbels quan s’assoleix aquest estadi de manipulació de la societat.

En Josep ha entès que Govern/INAF va fer un gran error amb la intervenció, començant pel discurs del cap de Govern. Està clar que Govern ha posat a BPA en un carreró sense sortida. La solució bona seria tornar les claus als propietaris de BPA i demanar disculpes a tothom, però ni Martí ni Cinca faran mai aquest pas. Aleshores han establert una estratègia a dues bandes: per un costat, reduir al màxim el valor de BPA i posar la màxima pressió a la resta de la banca andorrana per què es quedin el problema creat amb BPA.  És obvi que quantes més comptes es posin a la llista grisa de blanquejadors i es passin a un «banc dolent», menys valor te BPA atès que disminueix la xifra de recursos gestionats. I és obvi que quants més titulars de comptes tinguin el braçalet de blanquejador, més pressió tindran els altre quatre bancs andorrans per posar fi a l’epidèmia que està provocant Govern i es vegin forçats a quedar-se BPA. 

I en aquest forcing estem. En el forcing de destruir valor de BPA i contagiar l’economia per forçar que un banc andorrà es quedi el problema generat amb BPA. Martí i Cinca són molt bons fent forcings, no fan mai un pas enrere. Però vostès son 30.000 persones mentre que Toni Martí té la majoria absoluta amb 5.500 votants.  Hi ha moments a la vida en el que si no tens la valentia per lluitar per allò que és teu, poder no t’ho mereixes.