Dos errors que enfonsaran el sistema financer
Abans de descriure els nous errors que enfonsaran BPA i la resta del sistema financer, permeti’m revisar uns nous fets relatius a la gènesi del fiasco BPA. Em refereixo a la roda de premsa del cap de Govern del dia 10 de març. Si vostè va a la pàgina d’RTVA trobarà totes les rodes de premsa menys la del 10 de març. Diuen que el web d’Andorra Televisió va ser hackejat i el vídeo ha desaparegut. Si va a YouTube podrà veure un vídeo amb el logo de l’ANA de la roda de premsa del cap de Govern però, en el minut 2:18 es nota un tall a la imatge. Efectivament, aquest vídeo està manipulat i manca la frase següent: «Indicar finalment que demà al matí les autoritats competents faran una roda de premsa explicant els detalls del procés en curs». S’ha tallat el tros en el que Toni Martí reconeix implícitament que el cap de Govern no és l’autoritat competent per intervenir un banc i per explicar els detalls d’una intervenció, sinó que són unes altres autoritats, concretament l’INAF. El fet que el cap de Govern anunciés la intervenció de BPA –quan no és l’autoritat competent per fer-ho– va disparar les alarmes. Recordem que l’endemà, quan la carta del FinCEN es va fer pública, els mercats ja estaven alarmats. No deixa de ser curiós que la gravació complerta de la roda de premsa del 10 de març hagi desaparegut de la web d’RTVA i d’internet.
Deixem de costat els ‘errors’ del passat que, a la vista de les demandes presentades, seran objecte de consideració per les autoritats judicials, i centrem-nos en dos errors que s’estan fent en aquests moments i que es podrien aturar.
El primer error és que les nostres forces polítiques i autoritats volen aplicar mesures per resoldre problemes de l’actiu dels bancs, quan el problema de la BPA està en el seu passiu. De fet, cap banc andorrà te problemes en el seu actiu. Per exemple, un banc té problemes d’actiu quan ha atorgat un crèdit a algú que no el pot tornar i les garanties atorgades han perdut el seu valor. Són els anomenats actius tòxics. Però si un banc és acusat de tenir comptes de clients amb problemes de blanqueig, aquest banc no té un problema al seu actiu, el problema està al seu passiu. Recordem que el balanç d’un banc funciona a l’inrevés del balanç d’una altra empresa i els comptes dels clients estan al passiu del banc. No existeix el concepte de passius tòxics que puguin posar en risc el balanç d’un banc. Si els diners són legítims, li corresponen al client. Si són diners de blanqueig, poden ser confiscats per l’autoritat competent i el client es queda sense els diners, però al banc ni li va ni li ve a efectes del seu balanç.
Per aquest motiu, si llegim els estàndards internacionals contra blanqueig, les recomanacions del Financial Action Task Force (FATF-GAFI) conegudes per tot expert, verificarem que les mesures a emprendre en cas de comptes sospitoses de blanqueig se centren en la confiscació dels comptes i en les accions penals contra els autors del blanqueig o la retirada de la llicència bancària en cas d’incompliment repetit. En cap moment el FAFT-GAFI recomana la intervenció ni la resolució que son mesures pensades per solucionar problemes a l’actiu del banc.
La seqüencia d’errors va començar amb una roda de premsa del cap de Govern anunciant una intervenció per un problema de blanqueig. Seguidament l’INAF va executar una intervenció amb retirada d’administradors. Les nostres autoritats han magnificat l’error amb l’aprovació per la via d’extrema urgència d’una llei de resolucions bancaries pensades per bancs amb un actiu que no pot fer front al passiu, quan la realitat és que , si deixessin tranquil·la a la BPA, amb els actius que disposa podria fer front als seus passius. Ahir el disbarat va pujar un graó amb l’anunci d’una comissió legislativa per adoptar polítiques micro i macro prudencials. Unes mesures que serien més pròpies del vell Basilea III i que no tenen res a veure amb el problema que tenim amb BPA. Altra vegada, les nostres autoritats volen aplicar mesures per solucionar problemes de l’actiu de bancs. Una veritable absurditat atès que el problema d’Andorra no està a l’actiu dels seus bancs sinó que el problema està en el fet que FinCEN ha acusat a la UIFAND i a l’INAF d’aplicar «dèbils mesures de control antiblanqueig» i a uns gestors de BPA de fer blanqueig. És a dir, son possibles problemes als comptes de certs clients, problemes al passiu del banc, no al seu actiu. I mentre el nostre Consell General confon l’actiu amb el passiu, el problema de BPA segueix viu, atès que ningú aplica les mesures que el propi FAFT-GAFI descriu detalladament.
Ahir, la premsa del país va confirmar la noticia que vam publicar 15 dies enrere: que atès que en els quatre comptes mencionats pel FinCEN no s’ha trobat cap fet que no fos conegut en els expedients judicials dels casos, les nostres autoritats han ampliat la inspecció a tots els comptes i han posat a nivell 3 de tot aquell que no demostri la seva innocència. L’abril de 2015 passarà a l’història com la data en la que el secret bancari ha desaparegut i la presumpció d’innocència també. Els comptes que durant els darrers cinc anys han tingut moviments de diner en efectiu han de justificar l’origen legítim d’aquests diners o queda bloquejat, es classifica com nivell 3 de risc i es passa a la UIFAND per què avaluí si s’ha de passar a la fiscalia i acusar al titular de blanqueig. Tot apunta que es voldria aconseguir que entre el 20% i el 30% dels saldos dels comptes de BPA fossin considerats sospitosos de blanqueig i bloquejats. De forma que, atès que el rati de solvència de BPA és superior al 75%, es podran pagar el 70% o 80% dels saldos sense problemes i el 20% o 30% restant quedaran bloquejats durant anys sota una etiqueta de banc dolent, mentre es realitzen la resta d’actius amb venciments més aplaçats. Costa entendre que el poble andorrà accepti passivament que es posi a la llista grisa a tot ciutadà que no demostri la seva innocència, amb l’agreujant que si aquesta persona també es titular de comptes a altres bancs andorrans o ha fet transferències a altres bancs andorrans, segueix sent una persona considerada sospitosa de blanqueig i automàticament contamina, contagia, tot els sistema financer andorrà. Un disbarat que s’està fent en aquests moments i tothom calla.
No sé qui pot aturar a un Govern que ha perdut els papers i que en la seva bogeria està contagiant a tot el sistema bancari andorrà. Tampoc sé qui pot despertar a 26 dels 28 consellers que confonen la feina de Conseller General en una caricatura teatral buida de contingut i que son suficientment incompetents com per confondre Basilea III i altres mesures per solucionar problemes d’actius bancaris amb les mesures que Andorra necessita per resoldre problemes de passius bancaris i que son perfectament conegudes i aplicades a la resta del món.
Deixem de costat els ‘errors’ del passat que, a la vista de les demandes presentades, seran objecte de consideració per les autoritats judicials, i centrem-nos en dos errors que s’estan fent en aquests moments i que es podrien aturar.
El primer error és que les nostres forces polítiques i autoritats volen aplicar mesures per resoldre problemes de l’actiu dels bancs, quan el problema de la BPA està en el seu passiu. De fet, cap banc andorrà te problemes en el seu actiu. Per exemple, un banc té problemes d’actiu quan ha atorgat un crèdit a algú que no el pot tornar i les garanties atorgades han perdut el seu valor. Són els anomenats actius tòxics. Però si un banc és acusat de tenir comptes de clients amb problemes de blanqueig, aquest banc no té un problema al seu actiu, el problema està al seu passiu. Recordem que el balanç d’un banc funciona a l’inrevés del balanç d’una altra empresa i els comptes dels clients estan al passiu del banc. No existeix el concepte de passius tòxics que puguin posar en risc el balanç d’un banc. Si els diners són legítims, li corresponen al client. Si són diners de blanqueig, poden ser confiscats per l’autoritat competent i el client es queda sense els diners, però al banc ni li va ni li ve a efectes del seu balanç.
Per aquest motiu, si llegim els estàndards internacionals contra blanqueig, les recomanacions del Financial Action Task Force (FATF-GAFI) conegudes per tot expert, verificarem que les mesures a emprendre en cas de comptes sospitoses de blanqueig se centren en la confiscació dels comptes i en les accions penals contra els autors del blanqueig o la retirada de la llicència bancària en cas d’incompliment repetit. En cap moment el FAFT-GAFI recomana la intervenció ni la resolució que son mesures pensades per solucionar problemes a l’actiu del banc.
La seqüencia d’errors va començar amb una roda de premsa del cap de Govern anunciant una intervenció per un problema de blanqueig. Seguidament l’INAF va executar una intervenció amb retirada d’administradors. Les nostres autoritats han magnificat l’error amb l’aprovació per la via d’extrema urgència d’una llei de resolucions bancaries pensades per bancs amb un actiu que no pot fer front al passiu, quan la realitat és que , si deixessin tranquil·la a la BPA, amb els actius que disposa podria fer front als seus passius. Ahir el disbarat va pujar un graó amb l’anunci d’una comissió legislativa per adoptar polítiques micro i macro prudencials. Unes mesures que serien més pròpies del vell Basilea III i que no tenen res a veure amb el problema que tenim amb BPA. Altra vegada, les nostres autoritats volen aplicar mesures per solucionar problemes de l’actiu de bancs. Una veritable absurditat atès que el problema d’Andorra no està a l’actiu dels seus bancs sinó que el problema està en el fet que FinCEN ha acusat a la UIFAND i a l’INAF d’aplicar «dèbils mesures de control antiblanqueig» i a uns gestors de BPA de fer blanqueig. És a dir, son possibles problemes als comptes de certs clients, problemes al passiu del banc, no al seu actiu. I mentre el nostre Consell General confon l’actiu amb el passiu, el problema de BPA segueix viu, atès que ningú aplica les mesures que el propi FAFT-GAFI descriu detalladament.
Ahir, la premsa del país va confirmar la noticia que vam publicar 15 dies enrere: que atès que en els quatre comptes mencionats pel FinCEN no s’ha trobat cap fet que no fos conegut en els expedients judicials dels casos, les nostres autoritats han ampliat la inspecció a tots els comptes i han posat a nivell 3 de tot aquell que no demostri la seva innocència. L’abril de 2015 passarà a l’història com la data en la que el secret bancari ha desaparegut i la presumpció d’innocència també. Els comptes que durant els darrers cinc anys han tingut moviments de diner en efectiu han de justificar l’origen legítim d’aquests diners o queda bloquejat, es classifica com nivell 3 de risc i es passa a la UIFAND per què avaluí si s’ha de passar a la fiscalia i acusar al titular de blanqueig. Tot apunta que es voldria aconseguir que entre el 20% i el 30% dels saldos dels comptes de BPA fossin considerats sospitosos de blanqueig i bloquejats. De forma que, atès que el rati de solvència de BPA és superior al 75%, es podran pagar el 70% o 80% dels saldos sense problemes i el 20% o 30% restant quedaran bloquejats durant anys sota una etiqueta de banc dolent, mentre es realitzen la resta d’actius amb venciments més aplaçats. Costa entendre que el poble andorrà accepti passivament que es posi a la llista grisa a tot ciutadà que no demostri la seva innocència, amb l’agreujant que si aquesta persona també es titular de comptes a altres bancs andorrans o ha fet transferències a altres bancs andorrans, segueix sent una persona considerada sospitosa de blanqueig i automàticament contamina, contagia, tot els sistema financer andorrà. Un disbarat que s’està fent en aquests moments i tothom calla.
No sé qui pot aturar a un Govern que ha perdut els papers i que en la seva bogeria està contagiant a tot el sistema bancari andorrà. Tampoc sé qui pot despertar a 26 dels 28 consellers que confonen la feina de Conseller General en una caricatura teatral buida de contingut i que son suficientment incompetents com per confondre Basilea III i altres mesures per solucionar problemes d’actius bancaris amb les mesures que Andorra necessita per resoldre problemes de passius bancaris i que son perfectament conegudes i aplicades a la resta del món.