Van a fer mal a BPA?
El ministre de finances va confirmar el dilluns que les nostres autoritats coneixen perfectament el funcionament del FinCEN i que col·laboren habitualment amb aquest supervisor dels Estats Units. Si Govern és un perfecte coneixedor del funcionament del FinCEN, aleshores les nostres autoritats han de conèixer els 22 casos anteriors al de BPA en el que el FinCEN ha aplicat l’anomenada secció 311 de USA Patriot Act que permet “prohibir o imposar condicions a entitats bancaries estrangeres per obrir o mantenir comptes de corresponsals als Estats Units”.
Les nostres autoritats eren perfectes coneixedores d’aquesta extensa experiència de 22 casos previs al de BPA en els quals el FinCEN va emetre comunicats anunciant que si durant un període de 60 dies no s’aclarien determinats indicis de possibles pràctiques de blanqueig, es prohibiria al banc a mantenir als Estats Units comptes de corresponsals. Les nostres autoritats eren necessàriament coneixedores que d’aquests 22 casos, sols a tres casos se’ls aplica la prohibició d’operar als Estats Units; en set casos el FinCEN està processant les respostes que ha rebut del banc en qüestió i, de moment, el FinCEN no ha aplicat cap mesura; i a dotze casos se’ls ha exculpat i el FinCEN ha emès una nota rescindint tota mesura contra l’entitat.
Sobretot, hem de destacar que les nostres autoritats serien perfectes coneixedores de dues qüestions sobre les que haurien mentit obertament:
Qualsevol coneixedor de la operativa del FinCEN, com s’auto-qualifica el nostre ministre, sap perfectament que, en la gran majoria dels 22 casos anteriors al de BPA, les autoritats supervisores de cada país van actuar amb gran discreció i cautela per no alarmar als clients, es van concentrar a netejar les possibles males praxis i aïllar a les persones físiques que suposadament haurien actuat al marge de la llei. En cap dels 22 casos previs al de BPA el cap del Govern va aparèixer en roda de premsa anunciant la intervenció del banc. El cap de Govern disposava de tota la informació per concloure que la seva compareixença pública era desproporcionada i comportaria la fi de BPA, causaria seriosos perjudicis als clients i empleats de BPA i seria l’inici d’importants demandes judicials.
Qualsevol expert en la operativa del FinCEN, coneix perfectament el cas del FBME Bank Ltd. Es tracte d’un recent cas que demostra les conseqüències d’una intervenció arrel d’una nota del FInCEN. És a dir, es tracta d’una coneguda experiència que demostra el que no s’ha de fer, a no ser que es vulgui fer mal. I mal de veritat. El FBME Bank Ltd. és un banc de Tanzània, amb filial a Xipre. El 17 de juliol 2014 el FinCEN va emetre una nota acusant a aquest banc de blanqueig. El 18 de juliol el banc central de Xipre va intervenir el banc (com va fer l’INAF), va decretar un corralito (com va fer l’INAF) i el 21 de Juliol va decretar la venda d’aquesta entitat financera xipriota (com vol fer Govern amb la nova llei BPA). Les conseqüències pels clients i empleats del banc han estat nefastes (com està passant amb BPA) i les demandes als tribunals son multimilionàries (com està passant amb BPA). El 23 de setembre el banc FBME va lliurar al FinCEN l’informe dels investigadors forènsics americans E&Y que confirmaven que FBME havia aplicat correctament la normativa antiblanqueig. Però el mal estava fet.
Qualsevol expert financer que conegui la operativa del FinCEN també coneix el cas del banc Infobank de Bielorússia que va rebre una nota el FinCEN amb acusacions de blanqueig molt pitjors que les fetes a BPA. Aquest banc no va ser intervingut. Va ser supervisat per les autoritats competents, es van reformar els seus procediments, van canviar les llicències bancàries i el nom de l’entitat que segueix operant amb el nom PJSC Trustbank. Cinc mesos enrere, concretament el 8 de desembre del 2014 el FinCEN va emetre una notificació confirmant la retirada de la seva proposta d’accions contra aquest banc, sense cap sanció ni cap penalització.
Atès que les nostres autoritats reconeixen ser uns perfectes coneixedors de la operativa del FinCEN, ens hem de preguntar per quin motiu les nostres autoritats van seguir un full de ruta similar el que van seguir les autoritats xipriotes, coneixen les terribles conseqüències que comportarien. Per quin motiu, les nostres autoritats no van seguir el camí de les altres conegudes experiències que no van malmetre als bancs ni als seus clients ni als empleats ni a les filials? Per quin motiu van agafar el camí que sabien que provocaria un mal irreparable?
Sobretot, ens hem de preguntar si, atès que les nostres autoritats son perfectes coneixedores de la operativa del FinCEN, si saben perfectament que en cap dels 22 casos previs al de BPA hi han hagut sancions econòmiques, ni s’han aplicat mesures contra la resta de bancs del país, aleshores, per quin motiu van afirmar el contrari i per quin motiu van justificar la intervenció per evitar coses que no han passat en els 22 casos precedents?
Dos detalls finals que indiquen que s’estan fent coses que no son normals
1- En cap dels comunicats del FinCEN relatius als casos mencionats, com el del FBME o Infobank, el FinCEN agraeix a les autoritats del país les seves contribucions a la investigació feta. Recordem que en la nota del cas BPA, la Directora del FinCEN agraeix les contribucions de les nostres autoritats en la investigació feta a la BPA. No és veritat que s’agraeixi les contribucions habituals entre el FinCEN i la UIFAND com afirma el nostre ministre. S’agraeixen les contribucions específiques en la investigació feta pel FinCEN a la BPA. Un agraïment mai vist i que aixeca masses preguntes que les nostres autoritats no responen.
2- El 8 d’abril la Superintendencia de Bancos de Panamà va comunicar públicament que a la filial BPA (Panamà) no se li han detectat problemes de blanqueig de capital. Mentre queda palès que Panamà és capaç de fer la feina de manera ràpida, clara i precisa, l’INAF encara no ha publicat cap resultat de la revisió dels comptes de BPA. El més greu seria que, a la vista que no ha sortit res rellevant en els comptes dels quatre casos mencionats a la nota del FinCEN, les nostres autoritats obliguen als auditors de BPA a mirar els comptes de tots els clients i tots els moviments dels darrers 5 anys, amb la obligació de considerar com nivell tres de risc (el més alt) als comptes que hagin tingut moltes aportacions en metàl·lic. Una criteri per inflar el nombre de comptes amb nivell 3 de risc de blanqueig. Sorprenentment, aquest dilluns, el nostre ministre Cinca va afirmar públicament que els resultats d’aquestes auditories se li presentarien a ell, i que prendria les decisions oportunes. Sr. Cinca, per favor, això no és normal. Aquesta feina correspon exclusivament a l’INAF, al supervisor, no és competència del Govern.
Les nostres autoritats eren perfectes coneixedores d’aquesta extensa experiència de 22 casos previs al de BPA en els quals el FinCEN va emetre comunicats anunciant que si durant un període de 60 dies no s’aclarien determinats indicis de possibles pràctiques de blanqueig, es prohibiria al banc a mantenir als Estats Units comptes de corresponsals. Les nostres autoritats eren necessàriament coneixedores que d’aquests 22 casos, sols a tres casos se’ls aplica la prohibició d’operar als Estats Units; en set casos el FinCEN està processant les respostes que ha rebut del banc en qüestió i, de moment, el FinCEN no ha aplicat cap mesura; i a dotze casos se’ls ha exculpat i el FinCEN ha emès una nota rescindint tota mesura contra l’entitat.
Sobretot, hem de destacar que les nostres autoritats serien perfectes coneixedores de dues qüestions sobre les que haurien mentit obertament:
- En cap d’aquests 22 casos d’aplicació de la secció 311 que van precedir al de BPA el FinCEN hauria aplicat multes ni altres sancions econòmiques contra l’entitat bancària concernida.
- En cap d’aquests 22 casos d’aplicació de la secció 311 que van precedir al de BPA el FinCEN hauria aplicat alguna prohibició a la resta de bancs del país.
Qualsevol coneixedor de la operativa del FinCEN, com s’auto-qualifica el nostre ministre, sap perfectament que, en la gran majoria dels 22 casos anteriors al de BPA, les autoritats supervisores de cada país van actuar amb gran discreció i cautela per no alarmar als clients, es van concentrar a netejar les possibles males praxis i aïllar a les persones físiques que suposadament haurien actuat al marge de la llei. En cap dels 22 casos previs al de BPA el cap del Govern va aparèixer en roda de premsa anunciant la intervenció del banc. El cap de Govern disposava de tota la informació per concloure que la seva compareixença pública era desproporcionada i comportaria la fi de BPA, causaria seriosos perjudicis als clients i empleats de BPA i seria l’inici d’importants demandes judicials.
Qualsevol expert en la operativa del FinCEN, coneix perfectament el cas del FBME Bank Ltd. Es tracte d’un recent cas que demostra les conseqüències d’una intervenció arrel d’una nota del FInCEN. És a dir, es tracta d’una coneguda experiència que demostra el que no s’ha de fer, a no ser que es vulgui fer mal. I mal de veritat. El FBME Bank Ltd. és un banc de Tanzània, amb filial a Xipre. El 17 de juliol 2014 el FinCEN va emetre una nota acusant a aquest banc de blanqueig. El 18 de juliol el banc central de Xipre va intervenir el banc (com va fer l’INAF), va decretar un corralito (com va fer l’INAF) i el 21 de Juliol va decretar la venda d’aquesta entitat financera xipriota (com vol fer Govern amb la nova llei BPA). Les conseqüències pels clients i empleats del banc han estat nefastes (com està passant amb BPA) i les demandes als tribunals son multimilionàries (com està passant amb BPA). El 23 de setembre el banc FBME va lliurar al FinCEN l’informe dels investigadors forènsics americans E&Y que confirmaven que FBME havia aplicat correctament la normativa antiblanqueig. Però el mal estava fet.
Qualsevol expert financer que conegui la operativa del FinCEN també coneix el cas del banc Infobank de Bielorússia que va rebre una nota el FinCEN amb acusacions de blanqueig molt pitjors que les fetes a BPA. Aquest banc no va ser intervingut. Va ser supervisat per les autoritats competents, es van reformar els seus procediments, van canviar les llicències bancàries i el nom de l’entitat que segueix operant amb el nom PJSC Trustbank. Cinc mesos enrere, concretament el 8 de desembre del 2014 el FinCEN va emetre una notificació confirmant la retirada de la seva proposta d’accions contra aquest banc, sense cap sanció ni cap penalització.
Atès que les nostres autoritats reconeixen ser uns perfectes coneixedors de la operativa del FinCEN, ens hem de preguntar per quin motiu les nostres autoritats van seguir un full de ruta similar el que van seguir les autoritats xipriotes, coneixen les terribles conseqüències que comportarien. Per quin motiu, les nostres autoritats no van seguir el camí de les altres conegudes experiències que no van malmetre als bancs ni als seus clients ni als empleats ni a les filials? Per quin motiu van agafar el camí que sabien que provocaria un mal irreparable?
Sobretot, ens hem de preguntar si, atès que les nostres autoritats son perfectes coneixedores de la operativa del FinCEN, si saben perfectament que en cap dels 22 casos previs al de BPA hi han hagut sancions econòmiques, ni s’han aplicat mesures contra la resta de bancs del país, aleshores, per quin motiu van afirmar el contrari i per quin motiu van justificar la intervenció per evitar coses que no han passat en els 22 casos precedents?
Dos detalls finals que indiquen que s’estan fent coses que no son normals
1- En cap dels comunicats del FinCEN relatius als casos mencionats, com el del FBME o Infobank, el FinCEN agraeix a les autoritats del país les seves contribucions a la investigació feta. Recordem que en la nota del cas BPA, la Directora del FinCEN agraeix les contribucions de les nostres autoritats en la investigació feta a la BPA. No és veritat que s’agraeixi les contribucions habituals entre el FinCEN i la UIFAND com afirma el nostre ministre. S’agraeixen les contribucions específiques en la investigació feta pel FinCEN a la BPA. Un agraïment mai vist i que aixeca masses preguntes que les nostres autoritats no responen.
2- El 8 d’abril la Superintendencia de Bancos de Panamà va comunicar públicament que a la filial BPA (Panamà) no se li han detectat problemes de blanqueig de capital. Mentre queda palès que Panamà és capaç de fer la feina de manera ràpida, clara i precisa, l’INAF encara no ha publicat cap resultat de la revisió dels comptes de BPA. El més greu seria que, a la vista que no ha sortit res rellevant en els comptes dels quatre casos mencionats a la nota del FinCEN, les nostres autoritats obliguen als auditors de BPA a mirar els comptes de tots els clients i tots els moviments dels darrers 5 anys, amb la obligació de considerar com nivell tres de risc (el més alt) als comptes que hagin tingut moltes aportacions en metàl·lic. Una criteri per inflar el nombre de comptes amb nivell 3 de risc de blanqueig. Sorprenentment, aquest dilluns, el nostre ministre Cinca va afirmar públicament que els resultats d’aquestes auditories se li presentarien a ell, i que prendria les decisions oportunes. Sr. Cinca, per favor, això no és normal. Aquesta feina correspon exclusivament a l’INAF, al supervisor, no és competència del Govern.