La veritat del ‘cas BPA’
Avui dilluns 23 de març, al migdia, es celebra la sessió constitutiva del Consell General. L’absència del poder legislatiu s’ha fet notar durant les darreres dues setmanes des del fatídic dia que el cap de Govern en funcions va anunciar la intervenció de BPA. Durant dues setmanes un Govern en funcions ha actuat sense control parlamentari, fent unes actuacions que cal interpretar de manera molt creativa per no considerar-les una vulneració de l’estat de dret. Dues setmanes que han portat la tristor a les valls, la ruïna de masses famílies i l’empastifada del nom d’Andorra. Es reivindica la importància que tots els andorrans fem pinya, que la unitat dóna la força. Però el que realment proclama el nostre escut és que la virtut unida és més forta -Virtus Unita Fortior. Els andorrans ens hem d’unir al voltant de la virtut no ens hem d’unir per tapar disbarats.
La veritat sobre el cas BPA és que segons la nota del 10 de març del Fincen, aquest organisme de control nord-americà afirmava que les suposades operacions de blanqueig de BPA serien causa de dos factors: l’alt nivell de corrupció dels directius de BPA i la debilitat dels controls anti blanqueig.
Aquesta acusació del supervisor nord-americà contra els controls antiblanqueig de BPA culpabilitzava directament a l’INAF, a la Uifand i al Govern i posava en el punt de mira a les persones físiques que ocupen els seus màxims càrrecs. Tres institucions que, d’una manera o altra, son responsables de la correcta aplicació de les normes de control anti-blanqueig. Aquesta famosa nota del 10 de març del Fincen va ser precedida d’una nota tècnica amb els resultats de la investigació del Fincen. Aquest informe previ dedicava un dur apartat a l’anàlisi d’aquesta debilitat dels controls antiblanqueig aplicats a BPA.
És important destacar que aquests dos informes del Fincen també acusaven a la BPA de «processar» centenars de milions de dòlars mitjançant quatre comptes a bancs situats als Estats Units. Saben quina va ser la reacció d’aquests quatre bancs davant la nota del Fincen? Dos d’aquests bancs, el Deutsche Bank Trust Co Americas i el Banc of America van manifestar que havien analitzat la nota del Fincen i que havien pres les mesures apropiades. El tercer banc és l’HSBC que va declarar que prenien mesures immediates quan un client és acusat de suposades activitats de blanqueig i el quart banc, Citigroup, va declarar que prenien molt seriosament la salvaguarda del sistema financer i que prendrien les degudes mesures. Algun d’aquests quatre bancs ha patit el bloqueig dels seus corresponsals? No. Algun d’aquests bancs ha estat intervingut pel seu supervisor? No. Els seus clients s’han alarmat al veure la nota del Fincen? No. Els seus clients han corregut a treure els diners? No.
Agafem un altre informe del Fincen. Per exemple l’informe anterior al de BPA, que seria el del 6 de març 2015, segons el qual el Fincen va concloure que el Casino Taj Mahal del famós Donald Trump era culpable de pràctiques continuades i significatives de blanqueig de diners en territori dels Estats Units. Va el Govern dels Estats Units intervenir el Casino i va destituir el seu òrgan d’aministració? No. Algun corresponsal ha tancat els comptes del Taj Majal? No. Els clients del casino s’han alarmat? No. El sector dels casinos dels Estats Units s’ha posat en risc? No. Aleshores què li ha passat al Taj Mahal? El Fincen li ha imposat una multa de 10 milions de dòlars, el casino els ha pagat, ha millorat les seves mesures anti-blanqueig i la vida segueix sense que ningú hagi arruïnat la vida als clients o als empleats del casino.
Aleshores per què BPA i Banco de Madrid han explotat? Com diuen en el Banc d’Espanya a tothom que els hi pregunti: per què el Govern d’Andorra va prendre el camí equivocat al intervenir la BPA. La intervenció d’un banc és una mesura pensada per a entitats financeres insolvents i no per a entitats financeres solvents que tenen un problema puntual de blanqueig. La intervenció de la casa matriu –BPA– va provocar la intervenció de la seva filial –Banco de Madrid– provocant que els corresponsals tallessin les transferències i generant l’alarma del mercat que ha drenat la liquiditat disponible del banc.
Aleshores, la gran pregunta és: Per quin motiu el Govern va intervenir directament BPA i no va permetre que BPA defensés la seva honorabilitat com han fet els quatre bancs dels Estats Units, ni que s’expliqués davant del Fincen com va fer el Taj Mahal? Per donar resposta a aquesta pregunta s’ha d’entendre que el Govern es va sentit directament amenaçat per l’acusació del Fincen que la debilitat de les mesures de control anti-blanqueig eren una de les dues causes que explicaven que s’hagessin produït els suposats quatre casos de blanqueig de BPA. La reacció del Govern va ser desproporcionada –excessiva en paraules del propi Fincen– amb un intent pueril de posar tota la culpa a BPA i criminalitzar a uns treballadors de l’entitat per treure’s les puces de sobre. Ara els clients, els empleats , els socis i els gestors honestos de BPA paguen directament el preu de l’esverament. La resta d’Andorra ho paguem indirectament.
Un cop es coneix la veritat del cas BPA esdevé obvi que la intervenció va ser una mesura desproporcionada, incorrecta o excessiva i els fets demostren que ha causat uns danys irreparables i que ens ha portat a un carreró sense sortida.
S’ha fet molt mal, però encara estem a temps de donar una solució. Si el Fincen tingués raó, el problema estaria provocat per uns pocs directius corruptes de BPA i per uns dèbils controls anti-blanqueig. La solució passa necessàriament per identificar als puntuals directius corruptes, posar-los a disposició judicial i, paral·lelament, reforçar els dèbils controls anti-blanqueig aplicats a BPA. És a dir revisar l’activitat real de Uifand, de l’INAF, dels auditors ‘compliance’ i del Govern i prendre les mesures escaients per acabar amb aquesta suposada debilitat dels controls. La resolució o liquidació no és la solució atès que aquestes mesures estan pensades per a institucions inviables, insolvents, i la ‘factura’ sempre l’acaba pagant el client i, sobretot, els treballadors. Com ja vàrem proposar la setmana passada, la única manera que el banc segueixi viu és donant per acabada la intervenció. Es pot mantenir una tutela o supervisió, però mentre el banc estigui intervingut, cada dia que passa és un pas més cap a la liquidació, la corresponent pèrdua de llocs de treball i la conseqüent penalització als clients.
Govern ha de deixar de bolcar tots els esforços per criminalitzar a BPA amb el pueril objectiu de tapar l’acusació directa que ha rebut del Fincen contra la debilitat dels controls anti-blanqueig de les autoritats andorranes.
La veritat sobre el cas BPA és que segons la nota del 10 de març del Fincen, aquest organisme de control nord-americà afirmava que les suposades operacions de blanqueig de BPA serien causa de dos factors: l’alt nivell de corrupció dels directius de BPA i la debilitat dels controls anti blanqueig.
Aquesta acusació del supervisor nord-americà contra els controls antiblanqueig de BPA culpabilitzava directament a l’INAF, a la Uifand i al Govern i posava en el punt de mira a les persones físiques que ocupen els seus màxims càrrecs. Tres institucions que, d’una manera o altra, son responsables de la correcta aplicació de les normes de control anti-blanqueig. Aquesta famosa nota del 10 de març del Fincen va ser precedida d’una nota tècnica amb els resultats de la investigació del Fincen. Aquest informe previ dedicava un dur apartat a l’anàlisi d’aquesta debilitat dels controls antiblanqueig aplicats a BPA.
És important destacar que aquests dos informes del Fincen també acusaven a la BPA de «processar» centenars de milions de dòlars mitjançant quatre comptes a bancs situats als Estats Units. Saben quina va ser la reacció d’aquests quatre bancs davant la nota del Fincen? Dos d’aquests bancs, el Deutsche Bank Trust Co Americas i el Banc of America van manifestar que havien analitzat la nota del Fincen i que havien pres les mesures apropiades. El tercer banc és l’HSBC que va declarar que prenien mesures immediates quan un client és acusat de suposades activitats de blanqueig i el quart banc, Citigroup, va declarar que prenien molt seriosament la salvaguarda del sistema financer i que prendrien les degudes mesures. Algun d’aquests quatre bancs ha patit el bloqueig dels seus corresponsals? No. Algun d’aquests bancs ha estat intervingut pel seu supervisor? No. Els seus clients s’han alarmat al veure la nota del Fincen? No. Els seus clients han corregut a treure els diners? No.
Agafem un altre informe del Fincen. Per exemple l’informe anterior al de BPA, que seria el del 6 de març 2015, segons el qual el Fincen va concloure que el Casino Taj Mahal del famós Donald Trump era culpable de pràctiques continuades i significatives de blanqueig de diners en territori dels Estats Units. Va el Govern dels Estats Units intervenir el Casino i va destituir el seu òrgan d’aministració? No. Algun corresponsal ha tancat els comptes del Taj Majal? No. Els clients del casino s’han alarmat? No. El sector dels casinos dels Estats Units s’ha posat en risc? No. Aleshores què li ha passat al Taj Mahal? El Fincen li ha imposat una multa de 10 milions de dòlars, el casino els ha pagat, ha millorat les seves mesures anti-blanqueig i la vida segueix sense que ningú hagi arruïnat la vida als clients o als empleats del casino.
Aleshores per què BPA i Banco de Madrid han explotat? Com diuen en el Banc d’Espanya a tothom que els hi pregunti: per què el Govern d’Andorra va prendre el camí equivocat al intervenir la BPA. La intervenció d’un banc és una mesura pensada per a entitats financeres insolvents i no per a entitats financeres solvents que tenen un problema puntual de blanqueig. La intervenció de la casa matriu –BPA– va provocar la intervenció de la seva filial –Banco de Madrid– provocant que els corresponsals tallessin les transferències i generant l’alarma del mercat que ha drenat la liquiditat disponible del banc.
Aleshores, la gran pregunta és: Per quin motiu el Govern va intervenir directament BPA i no va permetre que BPA defensés la seva honorabilitat com han fet els quatre bancs dels Estats Units, ni que s’expliqués davant del Fincen com va fer el Taj Mahal? Per donar resposta a aquesta pregunta s’ha d’entendre que el Govern es va sentit directament amenaçat per l’acusació del Fincen que la debilitat de les mesures de control anti-blanqueig eren una de les dues causes que explicaven que s’hagessin produït els suposats quatre casos de blanqueig de BPA. La reacció del Govern va ser desproporcionada –excessiva en paraules del propi Fincen– amb un intent pueril de posar tota la culpa a BPA i criminalitzar a uns treballadors de l’entitat per treure’s les puces de sobre. Ara els clients, els empleats , els socis i els gestors honestos de BPA paguen directament el preu de l’esverament. La resta d’Andorra ho paguem indirectament.
Un cop es coneix la veritat del cas BPA esdevé obvi que la intervenció va ser una mesura desproporcionada, incorrecta o excessiva i els fets demostren que ha causat uns danys irreparables i que ens ha portat a un carreró sense sortida.
S’ha fet molt mal, però encara estem a temps de donar una solució. Si el Fincen tingués raó, el problema estaria provocat per uns pocs directius corruptes de BPA i per uns dèbils controls anti-blanqueig. La solució passa necessàriament per identificar als puntuals directius corruptes, posar-los a disposició judicial i, paral·lelament, reforçar els dèbils controls anti-blanqueig aplicats a BPA. És a dir revisar l’activitat real de Uifand, de l’INAF, dels auditors ‘compliance’ i del Govern i prendre les mesures escaients per acabar amb aquesta suposada debilitat dels controls. La resolució o liquidació no és la solució atès que aquestes mesures estan pensades per a institucions inviables, insolvents, i la ‘factura’ sempre l’acaba pagant el client i, sobretot, els treballadors. Com ja vàrem proposar la setmana passada, la única manera que el banc segueixi viu és donant per acabada la intervenció. Es pot mantenir una tutela o supervisió, però mentre el banc estigui intervingut, cada dia que passa és un pas més cap a la liquidació, la corresponent pèrdua de llocs de treball i la conseqüent penalització als clients.
Govern ha de deixar de bolcar tots els esforços per criminalitzar a BPA amb el pueril objectiu de tapar l’acusació directa que ha rebut del Fincen contra la debilitat dels controls anti-blanqueig de les autoritats andorranes.