Pere Augé Advocat i impulsor de la Marca Andorra

Aquí soc, de nou a Dubai, després d’uns anys d’absència, amb la curiositat ben desperta i comprovant si és cert tot allò de bo que ens arriba a través de les xarxes i dels nous conqueridors virtuals d’aquest majestuós escenari de les Mil i Una Nits. I sí, he de dir que les coses sembla que han canviat a millor i aquest fet no pot fer menys que activar el nostre ‘Observatori’ per tractar d’esbrinar algunes de les raons de tal fenomen i com se’n podria extreure quelcom positiu pensant en clau d’Andorra i la nostra ‘marca país’.

I vet aquí que amb la idea de visitar la Palm Tower i la seva terrassa superior a la planta 54, coneguda com The View At The Palm, i més enllà de les impressionants vistes sobre el conjunt residencial justament en forma de palmera, tot un repte per a l’enginyeria i l’arquitectura, em trobo a la planta baixa impresa a una de les parets una frase que ràpidament capta la meva atenció, i ho fa des d’un doble vessant, tant per l’autor com pel seu contingut. 

Anem a l’autor, ni més ni menys que Mohammed Bin Rashid Al Maktoum, vicepresident i Primer ministre dels Emirats Àrabs Units i Governant de Dubai, un líder visionari i transformador de Dubai, i artífex del seu desenvolupament i modernització. Diuen d’ell que ha estat un gran líder, inspirador i visionari, capaç d’impulsar tot un seguit d’audaces reformes que han contribuït al creixement econòmic i a la millora de la qualitat de vida dels ciutadans. De fet, ha convertit Dubai en un centre financer d’àmbit global impulsant l’atracció de talent i inversió exterior i desenvolupant diversos sectors estratègics com ara el turisme, les comunicacions, les noves tecnologies i les energies renovables, però alhora desenvolupant diferents iniciatives per a millorar la qualitat de vida dels residents i garantir habitatges a preu assequible, tema que als d’Andorra ben segur que ens ha de sonar d’alguna cosa!

I és clar, el primer que se m’acut, en endinsar-me en el pensament d’aquest virtuós líder, és si no hi ha elements en el seu mestratge que fossin capaços d’inspirar al nostre emocionalment malmès petit país i als seus líders. De fet, segons Bin Rashid, el lideratge no és només dirigir, sinó que és també saber inspirar i motivar als altres, en aquest cas als nostres ciutadans, a superar les seves pròpies limitacions i acompanyar-los en l’aprenentatge de com créixer, evolucionar i adaptar-se als nous temps. De fet, segons ell, el veritable líder és aquell que usa el seu poder per servir als altres i millorar la seva qualitat de vida, és el que posa al ciutadà al centre de totes les decisions i accions i cerca establir un llegat de veritable impacte positiu a la societat a curt, mitjà i llarg termini.

Potser aquesta reflexió seria vàlida per impulsar un canvi de rumb en el tarannà dels nostres governants, sovint condicionats per la necessitat d’influir en l’opinió ciutadana amb mesures oportunistes i sense recorregut a llarg termini, prioritzant l’interès per posicionar un determinat grup afí, encara que sigui renunciant circumstancialment als seus ideals, i sobretot renunciant malauradament a l’impuls d’un projecte més sòlid a llarg termini i que sigui veritablement beneficiós per a una immensa majoria d’una població, la qual hauria de deixar de semblar un dia d’aquests una cobaia de laboratori al servei de la vanitat d’uns pocs i mal escollits mandataris.

I ara centrem-nos en la frase: «We do not wait for things to happen rather we make them happen», és a dir, «nosaltres no esperem que les coses passin, sinó que fem que passin». He de confessar que estic absolutament seduït per aquesta frase, doncs crec que descriu perfectament l’actitud que condueix a l’èxit, sigui d’un mateix, sigui d’un projecte o d’una empresa, o sigui, en definitiva, d’un país. Previ a tot, però, cal tenir un projecte clar, fruït de la inspiració i de la visió que hem de saber trobar en nosaltres mateixos, i després hem d’aprendre a assumir un paper actiu en la consecució dels nostres objectius i metes, animar-nos a prendre decisions valentes, buscar oportunitats i treballar fort per assolir l’èxit al qual aspirem.

En aquest sentit, justament aquest és el factor del canvi que imagino pel nostre país. Primer, un projecte clar, i després deixar de ser reactius i saber anticipar-nos d’una forma proactiva vers el futur, «fent que passi» tot allò que sabem que és bo per a la nostra societat. El conservadorisme, l’immobilisme, el clientelisme o l’oportunisme són els grans enemics de la nostra societat actual. Si hem de ser valents per fer que les coses passin, i sense deixar de ser prudents i rigorosos, podem posar-hi una petita dosi de ‘bogeria’, d’aquella que deriva d’un anhel, potser només d’un somni, doncs qui sap, segons Bin Rashid, «si pots somiar-ho, pots aconseguir-ho». És cert que de vegades tendim a subestimar el nostre potencial, però ens oblidem que amb passió i determinació, amb voluntat i esforç, podem assolir qualsevol meta que ens proposem.

Des de l’Observatori de la Marca Andorra ho tenim més clar ara, doncs més enllà de les crítiques que desperta un règim autoritari com el d’Emirats, hem de dir que han sabut convertir la sorra del desert en progrés i prosperitat, generant riquesa però també qualitat de vida pels seus ciutadans. En clau andorrana, sincerament crec que ens convé clarament deixar d’improvisar, de treballar a curt termini, i generar un ideari estratègic perdurable en el temps, nascut des de l’ànima de la societat, fruït d’un seguit de somnis convertits en un somni col·lectiu i convertible en un projecte capaç de ser defensat per qualsevol dels grups ideològics i polítics que es vagin alternant en el poder al llarg dels anys.

Justament això és el que defensava fa uns dies en descriure que era per a mi la Marca Andorra, i quina havia de ser la seva missió: doncs passat el període 2012-2024, el qual ha estat d’aprenentatge, ara toca entrar en la fase de consolidació del sentiment de pertinença, d’allò que ens fa sentir d’aquí i que somiem pel futur del nostre país, i projectar-lo amb la solidesa que mereix un objectiu tan noble. I, per tant, si necessitem habitatge, fer-ho possible, crear-ne tant com empíricament hàgim comprovat que necessitem, i si volem desenvolupar el coneixement fem-ho, potenciant l’educació i creant les infraestructures adequades capaces de conciliar talent nacional i internacional, i si volem un turisme de més qualitat, potenciem el camí ja iniciat en tal sentit. Així, fins a completar un somni, que segons hem après, no genera cap dubte per poder fer-se realitat!