Pere Augé Advocat i impulsor de la Marca Andorra

Els festivals i esdeveniments d’estiu fa anys que representen una oportunitat per desestacionalitzar el turisme, diversificar l’oferta cultural i lúdica i projectar una imatge més atractiva com a país. De fet, cada cop generen més consens a l’hora de considerar-los com un dinamitzador més de l’economia del país. Els darrers anys, doncs, Andorra ha apostat pels festivals musicals, tant de primavera com d’estiu, amb més o menys fortuna, però no sols a causa de les dificultats derivades de la competència amb altres festivals d’arreu i la manca de capacitat d’atracció, sinó per comptar amb un enemic imprevisible com és la meteorologia, fet que, per altra banda no és un enemic exclusiu del nostre país, com ho demostren les múltiples experiències fallides a tot el món.

Justament aquests dies s’ha tornat a parlar d’un nou ensurt relacionat amb un esdeveniment frustrat per una meteorologia adversa. Em refereixo a la sobtada suspensió del concert del DJ David Guetta prevista pel diumenge 30 de juny a la tarda. 10.000 frustrats assistents, majoritàriament estrangers, van saber instants abans de l’hora prevista pel començament de l’esdeveniment que se suspenia per un avís del Servei Meteorològic d’Andorra per un risc alt de tempesta amb aparell elèctric, i és clar, com sempre passa en aquests casos, de seguida s’entra a analitzar-ne les conseqüències, tant pels assistents com per als responsables de l’esdeveniment. L’important cost d’un concert com aquest comporta que el rerefons tingui un marcat caràcter jurídic, d’execució de contractes i de cobertura del risc a través de la corresponent assegurança, encara que també cal tenir en compte el vessant humà, aquest seguit de persones, la seva decepció i el cost assumit per assistir a l’acte. L’efecte econòmic advers és evident, però més perjudicials són encara el seguit de negatius titulars de premsa que en res contribueixen a projectar la imatge d’Andorra per tots desitjada. Val a dir, però, que més enllà dels que aprofiten per fer demagògia o fer crítica fàcil dels rivals polítics, s’han donat les explicacions tècniques i institucionals escaients i prou convincents. Per tant, el que toca ara és aprendre’n d’aquesta experiència i passar pàgina.

És clar, potser el problema és aquest, que no n’acabem d’aprendre del tot. Encara recordo els primers tres anys de l’espectacle del Cirque du Soleil, del 2013 al 2015, amb tan mala fortuna que sempre o gairebé sempre, a la mateixa hora, a la de la representació, veies com s’acostaven els núvols des de l’horitzó (vessant espanyol) i descarregaven aigua a dojo sense pietat sobre els abnegats espectadors, que això sí, van contribuir al fet que es desenvolupés el comerç pel que fa a articles convertits en primera necessitat com ara els paraigües i els impermeables. Finalment, el 2016 va arribar la primera carpa integral i així fins al dia d’avui. Lliçó apresa. 

Però com que diuen que l’home és l’únic animal que ensopega ‘diverses vegades’ amb la mateixa pedra, resulta que el 2021 l’Andorra Mountain Music ja va tenir els mateixos protagonistes que abans destacàvem, la pluja i en Guetta, quedant tot plegat bastant deslluït, a causa del diluvi caigut. Com sempre, es van haver de donar les corresponents explicacions i ja aleshores s’introduí de nou,  per enèsima vegada per cert, l’alternativa del ‘multifuncional’ com a potencial solució de futur per a la celebració d’esdeveniments com aquest, especialment en cas d’amenaces meteorològiques.  Però ja sabem que aquest és un tema que ha generat rius de tinta per a no res. Corregeixo, sí que ha servit per a generar frustració a tots aquells que veuen clar el valor afegit que un equipament com aquest aportaria al país.

Tornem, però, a la idea inicial del valor afegit que generen aquests festivals que es multipliquen a l’arribar el bon temps. Cal explicar que a Catalunya mateix, l’any 2023, hi va haver més de 250 festivals durant tot l’any, que varen atreure aproximadament a 2.100.000 persones, i que varen generar una facturació de més de 600 milions d’euros. Per tant, és indubtable que aquest recurs pot ajudar a donar un fort impuls a la nostra economia, si ho tractem com mereix.

I és clar, quan parlem de desenvolupar esdeveniments de tota mena, inclosos els culturals i musicals, així com els relacionats amb el turisme MICE, sempre surt un tema recurrent: el multifuncional, i tot seguit la polèmica històrica sobre la seva ubicació, el seu cost i qui l’havia de finançar, que si els privats, que si l’erari públic. Però en tot cas, avui dia, i després d’anys i anys sentint-ne parlar, sembla que no és una infraestructura prioritària i no hi ha pressupost per afrontar-la. Recentment, se’ns ha explicat la raó: com que tenim el problema de l’habitatge, hi hem de destinar tots els recursos públics i de moment no queda ni un cèntim pel multifuncional.

Mira, millor. Saps que, ja s’apanyaran els que vindran al darrere nostre! Ara toca tenir content a tothom fent veure que resolem, a pedaços i malament, però, un problema que havíem d’haver resolt fa molts anys. Doncs no, així no es resoldrà el problema de l’habitatge. 

M’he cansat d’explicar el que em penso de la solució a aquest problema i, per tant, no ho faré ara (qui ho desitgi ho pot llegir en articles anteriors), però si que puc dir que ‘multifuncional’ i ‘habitatge’ són dos temes diferents, complementaris i igual de necessaris, i que, a més, es podrien desenvolupar simultàniament perquè respecte al primer, cal entendre el que representaria per l’impuls d’una economia nacional que ben segur podria contribuir, entre altres iniciatives, a allò que tant es parla: una millora significativa del poder adquisitiu dels ciutadans, i el podria finançar el privat amb la col.laboració, és clar, del sector públic, no amb diners, amb terreny i posant-hi ganes, que no és evident. El segon, ja ho sabeu, col·laboració publicoprivada, sense posar diners públics, i propiciant aliances intel·ligents i propostes residencials alternatives i innovadores amb l’objectiu de resoldre el problema de forma integral i per molts anys.

El més bo de tot, i alhora més frustrant, és que no calen els diners públics. De fet, mai n’hi haurà prou per resoldre problemes com el de l’habitatge o el del multifuncional, no ens enganyem, però això serà objecte de nous articles si Déu vol.

Em quedo amb la idea que d’aquí a uns anys a algú se li acabi acudint, perquè així en Guetta i el seu jet privat es dignin venir a obsequiar-nos amb un concert en condicions i garanties, alguna solució antipluja. I més a un país de muntanya com el nostre, habituat a les pluges vespertines d’estiu!