Eusebi Nomen

Els anys passen i DA no n’ha encertat ni una.

Veiem com les residències «daurades»- amb les quals Andorra ha venut drets de residències per 600.000 EUR- han acabat provocant un caos en l’habitatge.

Veiem com BPA, un banc solvent i amb una estructura patrimonial sòlida ha acabat en fallida després que DA el va intervenir i va fer operacions en les quals el valor de certs actius de BPA van passar a mans de tercers. Diuen que el forat creat per Govern seria d’uns mil milions. Veurem.

Veiem com l’obertura econòmica no ha aportat ni una activitat econòmica sostenible d’alt valor afegit i el seu principal efecte ha estat el d’una brutal especulació immobiliària que està fent fora de casa seva a famílies d’Andorra.

Veiem com DA ha de fer marxa enrere en la seva política de perseguir judicialment a qui pensa diferent, com hem vist en el vergonyós cas de Vanessa Mendoza.

El ridícul institucional continua amb el cas Carine Montaner on la mateixa fiscalia ara criminalitza la Carine per què hauria comunicat a membres del Consell General que un conseller general estaria cobrant el plus de dedicació plena quan, al mateix temps, mantindria una activitat professional.

Cada dia surten notícies vergonyoses d’abusos a treballadors immigrants, esdeveniments turístics que ens porten els mercaders de drogues a la porta de casa i la llista és llarga.
Per què DA no n’ha encertat ni una, ni tampoc l’encertarà amb la seva desesperada fugida endavant de l’acord d’associació?

Analitzem alguns dels seus errors

- DA malpensa dels altres. Va ser evident en el cas de BPA, on molts de DA estaven convençuts que els auditors trobarien una gran xarxa criminal dins del banc. Després de mirar tots els comptes un per un continuem sense tenir notícies de dita xarxa.

- Per resoldre problemes que requereixen solucions intel·ligents/complexos DA agafa dreceres senzilles, especialment intervencions/expropiacions via lleis urgents fetes a mida. Per exemple, ara Govern es troba davant de la realitat que els assalariats d’unes activitats de baix valor afegit (comerç i turisme de masses) tenen sous baixos incompatibles amb els alts lloguers derivats de la bombolla immobiliària de l’obertura econòmica. La solució de Govern és fer una llei a mida per intervenir els immobles d’uns privats que no han fet cap il·legalitat, tot expropiant el dret d’ocupació dels habitatges i sense pagar cap indemnització. Govern passa a decidir qui ocupa un habitatge privat i quin lloguer es cobra via una llei exprés.

- DA no té en compte la realitat ecològica. Per exemple, amb l’extremisme climàtic en el qual estem (llargues sequeres seguides de pluges violentes) l’aigua esdevé el principal factor limitatiu del creixement quantitatiu de la nostra població. Les parròquies altes estan prop del límit de la càrrega poblacional que poden suportar els nostres recursos hídrics. I totes les parròquies estan molt a prop de la càrrega poblacional que poden suportar les nostres infraestructures viàries i la salut de les nostres muntanyes. Però DA porta anys fent-se trampes al solitari, fonamentant un creixement quantitatiu del turisme, del comerç i dels visats d’or venuts a canvi de diners, sense mirar allò que pot suportar la nostra natura.

La llista d’errors és llarga, però em voldria centrar en el fet que Govern no ha entès la realitat actual de la UE. Una realitat manada per la pèrdua de l’accés de la UE a energia barata. No ens equivoquem, aquest seria el factor que realment provoca el rearmament de la UE. Sense energia barata, l’estat del benestar col·lapse, la tensió social es dispara i la UE s’esquerda. LA UE ha perdut l’accés al gas barat rus; ara està perdent l’accés a l’Urani barat de Níger, imprescindible per a França; pot perdre el subministrament d’hidrogen verd del Congo, necessari per a Alemanya; i pot perdre altres plans d’imperialisme energètic de la UE a Àfrica. La realitat és que el bonisme i la incompetència política europea han provocat la pèrdua del control-influència de la UE sobre l’Àfrica rica en recursos. Un territori que ha passat a estar sota una hàbil influència de Rússia conjuntament amb Xina. El rearmament de la UE no és ni per quedar-se als magatzems ni per anar a Ucraïna. Avui hi ha molts fronts oberts i l’accés a l’energia barata requereix armament.

El gran error de DA és no tenir en compte que Andorra i els seus problemes esdevenen la darrera preocupació d’una UE en constant pèrdua de capacitat industrial, de pèrdua de competitivitat energètica i de pèrdua de capital industrial. L’acord d’associació amb una UE en rearmament i amb complexos fronts oberts sols servirà per aconseguir noves obligacions per Andorra, més enllà de les que podem assumir.
Ara combini aquesta sèrie d’errors i esdevé fàcil entendre per què DA no n’ha encertat ni una, ni l’encertarà.