Pere Augé Advocat i impulsor de la Marca Andorra

Tot just fa uns dies hem pogut assistir a l’inici formal de la campanya de presentació i divulgació del contingut de l’acord associació negociat i ja tancat amb la Unió Europea el desembre del 2023. Abans hi ha hagut una multiplicitat de sessions informatives i esdeveniments diversos, tots encaminats a donar a conèixer aspectes concrets dels avenços, dels avantatges i de les renúncies que dit acord podien representar per a Andorra, i és clar, molta polèmica en funció de l’opinió de les diferents tendències polítiques, bàsicament per la desinformació, en la majoria de casos, i en segons quin altre, per considerar inadequat o innecessari l’encaix a Europa que s’estava negociant. De part dels negociadors s’ha justificat aquesta manca d’informació per la mateixa naturalesa de la negociació, viva i canviant fins al darrer moment. Altrament, davant la insistència dels sectors més crítics, s’han encarregat estudis d’impacte de l’acord, dels que se’n disposarà en breu i que ajudaran, juntament amb el coneixement del text final negociat, a formar una opinió fonamentada a una majoria de ciutadania absolutament desconcertada pels missatges que en favor o en contra li han anat arribant de partits polítics, sindicats, organitzacions empresarials, mitjans de comunicació i opinadors.

Doncs bé, ara fa uns dies, en una inusual doble sessió al Centre de Congressos d’Andorra la Vella, per una banda, es va presentar l’estudi «Andorra i la ‘qüestió europea’ « escrit per Pol Bartolomé, i al dia següent, el Cap de Govern, el secretari d’Estat d’Afers Europeus i representants del Pacte d’Estat per a l’acord amb la UE, varen presentar els trets principals de l’acord tancat, explicació que es recolzava en el resum que del mateix s’havia penjat a www.andorraue.ad . I deia «inusual» només pel fet que justament en Pol Bartolomé pertany a un partit polític que ha manifestat públicament la seva negativa a donar suport al pacte d’Estat de referència i que és força reticent a l’acord en els termes en què s’ha negociat. Doncs bé, l’estudi esmentat fa una anàlisi crític dels diferents temes que afecten l’acord, d’una forma objectiva i exhaustiva, com no se’ns havia explicat mai abans, i tot i concloure que l’acord és l’únic camí viable per l’encaix d’Andorra a Europa, apunta a les dificultats d’implementació i a tot un seguit d’accions imprescindibles per part dels futurs Governs del país, així com per part dels agents econòmics i socials i de la ciutadania en general, per tal que dit acord aporti prosperitat i estabilitat a les futures generacions andorranes. En definitiva, un magnífic treball que ens ha d’ajudar a tots a ponderar, pros i contres, per tal de prendre una decisió raonada quan ens toqui votar al referèndum del proper any. Lectura clarament recomanable i imprescindible diria jo sense por a equivocar-me.

Al dia següent, es presentava el procés històric i el resum de l’acord, quina estructura es compon de l’acord marc, els protocols marc, el protocol específic per Andorra, i els 25 annexos que el complementen, i s’obria un interessant torn de preguntes per part d’un públic expectant, però també plural i divers, com es va poder comprovar, tant per les preguntes com per les reaccions, i en tot cas, més enllà de la curiositat, es respirava compromís per la responsabilitat que suposava, no només pels assistents, sinó per la totalitat de la ciutadania, el fet d’haver d’aclarir dubtes i de decidir el futur del nostre país el dia que toqui votar en referèndum.

Algunes qüestions tractades varen ser, per exemple, el fet de disposar d’una targeta sanitària europea en lloc de l’actual de la CASS i que permetria disposar d’assistència a tot el territori del Mercat Únic Europeu; el cas del perquè es mantindria el tipus de l’IGI del 4’5% actual evitant la inclusió en l’espai duaner europeu que ens obligaria a pujar el tipus al 15%; o el tema del manteniment del sistema de quotes d’immigració, fins i tot més restrictives que les actuals això si amb la desaparició dels dipòsits de garantia i l’obligació d’inversió mínima pels residents provinents de països europeus; o el reforç de la nostra sobirania referendada per la participació paritària en el Comitè Mixt Andorra-UE i la capacitat sobrevinguda per revisar textos legals europeus que ens poguessin afectar; o les noves oportunitats de treballar en igualtat de condicions a qualsevol estat membre del Mercat Únic Europeu i de participar de la borsa de treball del programa ERES; o la possibilitat de les nostres empreses d’establir-s’hi i fins i tot de participar dels concursos públics o dels programes europeus; o la superació del problema de molts estudiants andorrans per accedir als estudis o pràctiques laborals que en alguns casos els havia forçat a haver d’adquirir la nacionalitat d’origen i renunciar a l’andorrana per gaudir del mateix tracte que un europeu; i així ens hi podíem haver passat la nit si no hagués estat pel cansament d’uns i altres. Hi haurà ocasió per aprofundir-hi i molt. Per fer-ho, tindrem en poques setmanes la traducció complerta de l’acord en anglès i posteriorment en català i la resta d’idiomes oficials. Addicionalment, en poques setmanes tindrem un valuós estudi d’impacte que ens ajudarà a valorar millor les potencials conseqüències futures de l’acord. Entretant, però, recomano ferventment la lectura del resum de l’acord abans esmentada i del llibre «Andorra i la ‘qüestió europea’», dos instruments molts pràctics per entendre la base del que s’ha negociat i com ens pot afectar i així construir una opinió prou fonamentada que ens eviti de dir «No perquè no» o «Si perquè Si», sense més! .