Eusebi Nomen

Dijous passat la Comissió Europea va anunciar la seva nova estratègia de Defensa que prioritza la compra conjunta d'armes a tots els països de la UE per entrar en, allò que anomenen, una "economia de guerra".
De cop, la UE ha deixat de costat el seu principal objectiu fundacional de ser una institució limitadora de les dinàmiques de guerra a Europa, per esdevenir un motor de guerra que prioritza la creació de grans arsenals militars a tots els països de la UE.

Per començar Brussel·les vol fer una despesa urgent de 100.000 milions d'euros en armament i, a curt termini, vol obligar-se a dedicar cada any el 2% del PIB de la UE (uns 350.000 milions EUR) a la producció i compra d'armes per construir un nou arsenal militar dins la UE. Per posar un ordre de magnitud a aquesta xifra, recordem que el total dels fons de la Política Agrària Comunitària -que tants problemes genera entre els pagesos- suma uns 60.000 milions EUR.
Brussel·les vol blindar la seva nova política militar establint una nova legislació sobre la producció de municions i sobre el reforçament de la indústria de defensa. Un marc legal que podria formar part del nou cabal comunitari de la UE al que Andorra, en principi, també hi quedaria obligada segons l'acord d'associació.

El temps ens demostra que el llenguatge de l'escalada bèl·lica entre Brussel·les i Rússia sols ha servit per imposar unes sancions econòmiques a Rússia que han esdevingut un bumerang contra la ciutadania europea que és qui ha patit el debilitament de la indústria europea, l'increment la inflació i la pujada dels tipus d'interès que han generat aquestes sancions de la UE contra Rússia.

Constatem que els milers de milions d'euros i els arsenals de guerra enviats per la UE a Ucraïna sols han servit per retardar un parell d'anys la derrota a Ucraïna, per destruir la relació diplomàtica Rússia -UE, per destruir camins de pau i per deixar un brutal balanç de destrucció i de mort als dos costats de les trinxeres.

Ara Brussel·les ha de constatar el fracàs de la seva política de guerra a Ucraïna, ha de constatar que Rússia guanya terreny dia a dia i ha de veure com més i més analistes conclouen que Rússia està guanyant a Ucraïna... just quan Brussel·les ha d'anar a eleccions del Parlament Europeu del 6 al 9 de juny.

Davant de la possibilitat d'unes eleccions al Parlament Europeu amb les tropes russes instal·lades a Kíev, la cúpula de la UE fa una fugida endavant accelerant la cursa armamentista per retardar una mica més l'entrada de Rússia a Kíev. Brussel·les ha estat la gran causant de les tensions amb Rússia acostant les tropes de l'OTAN a les fronteres russes, utilitzant un agressiu llenguatge bèl·lic, imposant unes sancions absurdes, demostrant la seva incompetència estratègica i logística i, ara, Brussel·les vol fer un pas endavant: inundar les trinxeres d'Ucraïna de mort amb municions europees durant uns mesos més -fins al final de les eleccions europees- i després omplir els arsenals de guerra a tot el territori de la UE per continuar amb una dinàmica de guerra amb Rússia.

El temps dona la raó al llenguatge de la pau i demostra l'absurditat del llenguatge i dels actes de guerra que han dominat a Brussel·les i l'absurditat dels nostres dirigents de DA que han fet costat als disbarats de Brussel·les i que ara s'hi volen associar.

Em sembla que el projecte de DA d'associar Andorra a Brussel·les agafa una nova dimensió. Ara no es tracta de discutir si darrere de l'Acord d'associació hi ha interessos econòmics i estratègics d'uns grups empresarials i dels seus accionistes. Suposo que tothom els ha vist. Ara no es tracta de discutir si hi ha interessos de persones amb ganes de cadira a Brussel·les. Suposo que tothom els ha vist. Ara es tracta de reflexionar sobre el fet que Brussel·les agafa el camí de l'economia de guerra, el camí d'emplenar el celler d'armes, i de reflexionar si Andorra s'ha d'associar, o no, a l'economia de guerra. Brussel·les ha tornat al vell llenguatge de guerra que va dominar l'Europa de la primera meitat del segle XX. Brussel·les vol tornar a l'històric error europeu de posar els arsenals de guerra com prioritat nacional. Brussel·les vol fer l'error d'invertir sis vegades més en tancs i bombes que en tractors i llavors.

Davant d'aquesta realitat, em sembla que el debat que estem obligats a obrir a Andorra és si volem mantenir la nostra independència, si volem retornar a la nostra ancestral neutralitat temporalment malmenada per DA, si volem ser la terra de pau que sempre s'ha mantingut al marge de les guerres europees o si volem estar associats a un mercat únic d'economia de guerra.Una Andorra associada al club europeu de l'armamentisme, o una Andorra neutral. Aquesta és la qüestió.