Eusebi Nomen

Demòcrates inicia la campanya electoral en favor del SÍ al referèndum de l’acord d’associació i centra la seva estratègia en una «Campanya de la Por».

Constatem que DA no ha fet públic cap document de l’acord d’associació. Per començar per què gran part de «l’acord» son pactes de paraula o extractes de reunions, però sobretot per què DA sap que, quan la ciutadania tingui accés als detalls de l’acord d’associació, la ciutadania s’organitzarà en un front comú contra l’acord d’associació de DA.

DA ha passat dos arguments de la por. Primer va dir que el model econòmic d’Andorra està bloquejat i que Andorra sols podrà anar endavant si pot accedir al mercat únic. Un argument que DA ha abandonat perquè evidència el fracàs de les accions de Govern i del Consell General durant els darrers tretze anys.

DA ha tret un segon argument de la por: si no es fa l’acord d’associació, tindrem molts problemes amb la UE. DA pretén demostrar aquesta teoria inventant-se que Mònaco estaria tenint problemes amb la UE per haver acordat amb la UE la suspensió de les negociacions. Ho podem veure a les dues entrevistes de Gabriel Fernàndez (RTVA) al cap de Govern i al secretari general de DA Vicenç Mateu.

A l’entrevista del cap de Govern del 15 de desembre Xavier Espot va dir textualment que un NO a l’acord d’associació «obre un escenari incert i difícil». No es va poder estar de parlar malament de Mònaco afirmant: «Mònaco, que va decidir suspendre les negociacions i estan tenint moltes dificultats internes i moltes dificultats de relació amb la Comissió Europea». La veritat és que, a la premsa de Mònaco i a la d’Europa no hi ha cap notícia que ens permeti considerar com certes les afirmacions del cap de Govern. Evidentment, és impossible demostrar la inexistència de problemes que no existeixen, per tant, sols ens queda reptar al cap de Govern que demostri quins són els problemes que Mònaco està tenint. Si no ho pot demostrar, seria francament lleig.

Però és que el cap de Govern va continuar exposant a l’entrevistador que:… «Li puc donar un exemple concret: ara mateix s’ha aprovat una directiva Europea denominada «Entry Exit System» que fa que tots els països que no formen part de l’espai Schengen ... I que estan connectats amb la UE, hauran de fer controls sistemàtics de passaports per a totes les entrades i sortides. En el cas d’Andorra ja tenim un mandat de negociació del Consell de la UE per negociar una derogació». La veritat és que no puc entendre per què Xavier Espot va posar aquesta directiva com un exemple de problemes per a Mònaco i de solucions per a Andorra atès que la normativa Entry Exit Visa no afecta de cap manera Mònaco. I el cap de Govern ho sap.

La veritat és que Mònaco conforma un espai de lliure circulació de persones amb França des de l’annexió del comtat de Niça a França el 1860 i per un munt d’acords posteriors. Mònaco és un espai quasi-Schengen a partir de la signatura per part de França de l’acord de Schengen (14 de juny 1985) i els intercanvis de cartes posteriors entre França i Mònaco. El comitè executiu de Schengen del 23 de juny 1998 va confirmar la lliure circulació entre Mònaco i el territori francès, obrint la circulació a tot Schengen de ciutadans i residents a Mònaco i, amb una implicació molt assenyalada: L’heliport de Mònaco i el port marítim de la Condamine són fronteres Schengen controlades conjuntament per autoritats franceses i monegasques. Una realitat que demostra l’absurditat del que es podria considerar com una difamació contra Mònaco per fonamentar la Campanya de la Por a Andorra.

L’entrevista que Gabriel Fernàndez va fer al secretari general de DA, Vicenç Mateu, va tenir un clima més assossegat, però també va passar el missatge de la por que «Mònaco no podrà tornar a seure a una taula de negociació amb la UE fins d’aquí 10 o 12 anys». Afirmació que el Sr. Mateu també va posar per escrit en un article d’opinió l’11 de gener.

Davant de les respostes del Sr. Mateu, l’entrevistador Gabriel Fernàndez va repetir que «vostès diuen i jo me’ls he de creure» i té tota la raó de plantejar aquest dubte. Francament, em sembla temerari inventar-se coses o fer afirmacions del que passarà en el futur a un altre microestat com si els de DA tinguessin capacitat per pontificar sobre el futur d’altres Estats.

Per a DA la qüestió essencial seria passar el missatge de la por a la ciutadania andorrana encara que siguin manifestacions gratuïtes alhora que temeràries i poc respectuoses. Em sembla que ni Xavier Espot ni Vicenç Mateu han d’alliçonar a Mònaco que ens passa la mà per la cara en PIB, en habitatge garantit per a la ciutadania, en finances nacionals sanejades, en absència de deute públic, en model econòmic sòlid i diversificat, en marca internacional i en un llarg etcètera que posa molt nerviosos als nostres polítics.

Poder per això intenten desacreditar l’èxit d’un microestat que haurien de tractar com a germà.

Diguem-ho clar: la Unió Europea no té cap intenció d’aplicar mesures de retorsió contra Mònaco atès que les dues parts han acordat conjuntament suspendre les negociacions i que, per sobre de tot, es respectarà el Tractat de Lisboa que obliga a tenir una bona relació entre la UE i els microestats. Tampoc hi hauria retorsions contra Andorra si diem NO a l’acord d’associació.

Anem a l’essència del problema:

- Per un costat, Mònaco té molt clar que -fins que s’obrin noves oportunitats de negociació que respectin les seves especificitats- Mònaco seguirà mantenint el seu model econòmic i social, sostingut per acords centenaris bilaterals amb França, des del respecte.

- Per l’altre costat, l’Andorra de DA s’ha quedat sense model econòmic i social viable. Diguem-ho clar, el problema de veritat el té DA perquè DA ha enfonsat el model econòmic i social d’Andorra durant els darrers 13 anys i DA no té projecte de Govern ni legislatiu fora de la UE.

Esdevé evident que la solució per a Andorra no és associar-se a la UE. La solució per a Andorra és «desassociar-se» de DA.