Eusebi Nomen

El cap de Govern ha reconegut a les seves darreres declaracions públiques que el model econòmic i social que ha creat DA des del 2011 és insostenible, que és un fracàs, i manifesta que l’única solució que veu per a Andorra és l’associació amb Brussel·les. 

El cap de Govern no explica que l’Acord d’associació comportarà que el creixement futur d’Andorra es faci desplaçant la població de rendes baixes i mitjanes a viure a la Seu i altres poblacions frontereres.

Efectivament, dins les negociacions sobre l’Acord d’associació, Andorra i la UE havien de concretar el text sobre la llibertat de circulació i de residència de les persones físiques.

La UE hauria acceptat que es mantinguin les quotes de residència a Andorra a uns nivells similars a les franges inferiors dels darrers anys. De forma que les quotes de residents temporers, les quotes de residència i treball i les quotes de residents passius no creixeran. Una limitació a les quotes de residència que quedaria fixada «per sempre» en formar part del text de l’Acord d’associació. Una normativa que difícilment podria ser modificada per un futur Govern o un futur Consell General.

Però, alhora que DA ha volgut limitar els permisos de residència, també ha volgut deixar lliure l’accés a treballar a Andorra mentre es resideixi a la Seu o altres zones frontereres. És molt important deixar clar que, sense que la UE ho hagi demanat, l’Executiu ha decidit que l’Acord d’associació contempli l’eliminació de les actuals quotes de permisos de treball per a fronterers. 

Una maniobra del Govern que, per oferta i demanda, convertirà progressivament a Andorra com un lloc per viure-hi els rics mentre que a la Seu o altres zones frontereres hi viuran les persones amb rendes mitjanes o baixes. 

Agafem el cas de la Seu, que és la ciutat fronterera més fàcil d’accedir des d’Andorra. El cost dels lloguers seria menys de la meitat que els d’Andorra, el cost del menjar és molt més baix i més que baixarà amb els nous supermercats que s’estan construint. Els residents a la Seu tenen accés a la Seguretat Social espanyola, al sistema educatiu públic espanyol i a una considerable cobertura social.

Recordem un detall no massa conegut: un treballador fronterer, que visqui a la Seu i que treballi a Andorra, té una important desgravació fiscal que li permet no pagar IRPF per als primers 60.000 euros de sou. 

Les empreses andorranes podran contractar –sense limitacions– a la persona de fora d’Andorra que desitgin amb l’única condició que la dita persona tingui dret a anar a viure a la Seu o altre territori fronterer. L’oferta de persones que podran treballar a Andorra (amb costos de la vida inferiors als d’Andorra) es multiplica dràsticament atès que la condició de tenir dret a empadronar-se a la Seu la compleix tota persona amb passaport o residència a la UE, tota persona de fora de la UE amb avantpassats europeus que tingui dret a optar a un passaport europeu, refugiats acollits per la UE... i la llista és llarga. Aquesta persona sols s’ha d’empadronar a la Seu i seguidament podrà entrar a treballar a Andorra com fronterer, sense quotes, sense pagar IRPF per als primers 60.000 euros, amb dret a la seguretat social andorrana i a l’espanyola, amb dret de reagrupament familiar a la Seu, amb dret d’escolaritat... i amb un cost de la vida de la meitat que a Andorra. Sols cal afegir que sembla ser que aquesta nova figura de fronterers sense quota no tindrien ni que presentar antecedents penals ni fer revisió mèdica per treballar a Andorra. S’imagina la competència que sorgeix per als actuals assalariats a Andorra?

De fet, l’únic element limitatiu al pla de DA de desplaçament de la població amb rendes baixes i mitges fora d’Andorra seran les cues d’entrada i de sortida a Andorra. És a dir, que l’únic factor que limitarà a la pràctica la contractació de temporers sense quotes serà si la cua compensa quedar-se a viure a Andorra, o no. Fet que portarà, evidentment, per ofert i demanda, a un nivell de col·lapse sistèmic de la nostra xarxa viària.

El nou marc legal de temporers sense quotes traurà pressió a l’actual augment salarial a Andorra perquè es podrà contractar a persones que viuran a la Seu i altres llocs fronterers amb costos de vida més baixos. Es quedaran sense feina les persones que actualment ocupen a Andorra llocs de treball que podran ocupar fronterers disposats a cobrar menys. Els sous a Andorra baixaran per gran disponibilitat de fronterers amb costos de vida inferiors. Es produirà un procés progressiu d’expulsió econòmica causat per l’eliminació de quotes d’immigració i que, combinat amb la instal·lació a Andorra de centres de producció per exportar productes al mercat únic, comportarà el col·lapse sistèmic de la nostra fràgil xarxa viària i el desplaçament frontera avall de nacionals andorrans i d’actuals residents amb rendes mitjanes i baixes.

Em diuen que a altres microestats com Mònaco, la majoria d’assalariats són fronterers, cert. Però aquest model no causa problemes socials a Mònaco, per exemple, per dos fets que molesten molt als nostres polítics:

1. A Mònaco tenen una estació del tren de la costa que va de França a Itàlia i que permet mobilitzar milers de treballadors fronterers sense bloquejar la xarxa viària.

2. El cost de l’habitatge no és factor d’expulsió dels ciutadans monegascs donat que, pel fet de ser monegasc, tens dret a un habitatge digne a Mònaco i l’Estat controla una sòlida cartera d’habitatges disponibles per als ciutadans monegascs. Actualment, el 40% dels monegascs tenen habitatge propi i el 60% tenen accés a habitatges dignes controlats per l’Estat.

Andorra no pot copiar el model de fronterers de Mònaco sense gaudir de tren i sense cartera de pisos controlats per l’Estat. És evident que si l’Acord d’associació elimina les quotes de fronterers a Andorra, la discriminació entre rics i pobres està garantida i el bloqueig de la carretera a la Seu també.

Aquesta és una de les perles de l’Acord d’associació que s’hauran d’anar comentant.