Eusebi Nomen

El Govern de DA anuncia la signatura del text de l’Acord d’associació amb la UE. Comunica que és una meravella. Fa grans titulars en plena campanya electoral comunal... però ningú ha vist el text. Quin text ha signat DA que no poden ensenyar abans de les eleccions de demà?
Per sort hi ha altres fonts d’informació fora d’Andorra. Em centraré en la meva interpretació de quatre aspectes que podrien tenir un major impacte a la ciutadania andorrana, fet que no vol dir que no hi hagi altres «bolets» en els 25 annexos de l’acord.

1- Serveis financers. Recordaran que el mes d’octubre Govern va anunciar que la negociació s’allargava fins al 30 d’abril del 2024 i que Govern contractava a l’empresa KSNET per tenir abans de l’abril del 2024 un estudi d’impacte econòmic de l’Acord d’associació. La realitat és que Brussel·les no ha acceptat l’estratègia de dilació que pretenia Govern. Brussel·les ha passat de les pretensions del nostre Govern i ha decidit tancar el text abans del 12 de desembre deixant en l’aire tots els punts que Brussel·les no havia acceptat. Entre altres temes que han quedat en l’aire tenim el paquet de serveis financers. Recordem que, Brussel·les va deixar molt clar que els tres supervisors financers europeus no es refiaven de les nostres institucions de control. La solució ha estat que Brussel·les deixa la lliure circulació de serveis financers condicionada a si algun dia les institucions andorranes passen el test de qualitat de Brussel·les. Mentrestant, les entitats financeres andorranes no podran prestar directament serveis financers a la UE i les entitats europees no podran prestar directament serveis financers a Andorra. De manera que Brussel·les evita qualsevol contagi. Andorra es quedaria de moment sense garantia de prestador de darrera instància.
Per tant, els de DA haurien signat un acord-que-no-hi-ha-acord per una lliure circulació de serveis financers i que tot queda condicionat a què les institucions andorranes assoleixin credibilitat davant de les europees... i ja veurem.

2- Lliure circulació de persones i de serveis. Govern ha comunicat que Andorra podrà mantenir durant uns períodes de temps les actuals quotes d’immigració. És a dir que Andorra tindria un cert control sobre els permisos als assalariats i podria ser que també sobre les residències sense treball. Però existeix un annex clau de l’acord sobre el dret d’establiment d’empreses de la UE a Andorra i sobre la lliure circulació de serveis. El control que Andorra podrà tenir per la via de les quotes no permetrà limitar el lliure establiment ni la lliure circulació de serveis que afecten de ple a tots els professionals liberals i prestadors de serveis altres que els financers. Per altre costat, la lliure circulació de persones té vinculat l’important annex de l’acord relatiu a les cobertures de la seguretat social. Govern ha anunciat que tota la ciutadania d’Andorra quan estigui de viatge tindrà cobertura de la seguretat social de tots els estats membres de la UE. Seguint el principi de reciprocitat Andorra hauria de donar cobertura a tots els visitants provinents de la UE. Govern hauria signat aquest acord sense disposar de cap estudi d’impacte econòmic per saber si la CASS i el SASS podran suportar aquesta càrrega.

3- Lliure circulació de béns. L’acord estableix una lliure circulació recíproca de béns entre Andorra i el Mercat únic europeu, fet que implicaria la necessitat que Andorra passés a tenir IVA en lloc de l’actual IGI i que el tipus general mínim d’IVA a Andorra fos del 15%. Sols cal llegir el comunicat del Consell de la Unió Europea de 22 de juny del 2018 quan va anunciar la Directiva que estableix un tipus general d’IVA mínim del 15%: «[El tipus mínim estàndard] elimina el risc de distorsions de la competència resultants de tipus d’IVA més baixos que tindrien un impacte en les compres i el comerç transfronterers» És ben sabut que si dos països tenen lliure circulació de mercaderies és fonamental que els impostos que graven aquestes mercaderies siguin similars per evitar fenòmens de distorsió de la competència. És ben sabut que els acords de lliure circulació de béns entre Mònaco i França han implicat que Mònaco ha de tenir el mateix IVA del 20% que França. És ben sabut que la lliure circulació de béns entre Suïssa i Liechtenstein obliga Liechtenstein a tenir la mateixa TVA que Suïssa al 7,7%. No seria viable que Andorra tingués lliure circulació de mercaderies amb el mercat únic i que no tingués un IVA compatible amb l’IVA del mercat únic perquè es generaria un desequilibri incompatible amb l’harmonia d’un mercat únic. Cap dels 25 annexos de l’acord és específic a la fiscalitat, però això no vol dir que Andorra no hagi d’homologar la seva fiscalitat indirecta segons les obligacions que regeixen el mercat únic.

4- Homologació als impostos directes aplicats als no residents. La majoria de DA ha fet una bateria de normes tributàries que posen un impost superior per als no residents que per als residents, per exemple, en les inversions en immobles. Govern no explica la compatibilitat entre les noves normes tributàries consistents en aplicar un impost sobre la renda addicional per als casos de ciutadans de la Unió Europea, i d’altres orígens, que no siguin residents a Andorra. Dins del mercat únic no es poden crear tributs que limitin la lliure circulació de persones ni la lliure circulació de capitals. Per tant, resultaria que la suposada línia de defensa de DA contra l’especulació immobiliària de no residents entraria en conflicte amb l’essència del funcionament del mercat únic.

Evidentment, puc tenir informació incompleta ateses les grans dificultats que el Govern de DA ha creat per impedir a la ciutadania andorrana accedir al text signat a Brussel·les. Govern té la clau per generar una comunicació fluida amb la ciutadania: sols ha de fer públic el text que tenen guardat a la caixa forta. Al final ens obligaran a pensar que si no han fet públic el text firmat podria ser perquè si la ciutadania llegís el text, DA podria perdre la confiança dels seus votants. Ara toca reflexionar.