Eusebi Nomen

Queden menys de tres mesos per decidir si tanquem la negociació per l’associació amb el mercat únic o per posposar-la sine die com ha fet Mònaco. 

Em sembla necessari obrir un debat seriós que ens permeti superar alguns dels errors de DA. Ho dic perquè després del bany de realitat que ens ha donat Brussel·les, DA s’ha dedicat a fer cortines de fum des de totes les plataformes cíviques i institucionals que controla. Em sembla una gran equivocació i crec que cal centrar el debat en tres errors fonamentals en els quals Andorra ha caigut i en els que em sembla que no hi podem continuar entollats.

1- La veritable realitat dels serveis financers andorrans.
La realitat és que Brussel·les confirma que no té confiança en els reguladors del sistema financer andorrà. Van avisar i tornen a avisar. Les maniobres de pedagogia del Govern a Brussel·les no funcionen. El bany de realitat en el que estem és que Brussel·les ha proposat a Andorra un vestit a mida per als serveis financers. Però, contràriament a les promeses fetes per DA, no es tracta d’un vestit a la mida d’unes especificitats andorranes sinó que es tracta d’un vestit fet a la mida de la UE atesa la seva manca de confiança en les institucions andorranes. 

Davant d’aquest fet, DA torna a cometre el mateix error que va fer l’agost de 2014 quan els Estats Units van advertir a Andorra que havia d’actuar per resoldre un seguit de problemes de l’ordenament jurídic andorrà i arreglar la situació del sistema financer andorrà. El Govern no ha après. Davant d’aquest nou advertiment, en lloc de prendre mesures serioses per deixar de tenir institucions al servei del partit per passar a tenir institucions homologables internacionalment, DA torna a fer maniobres de distracció.

No ens equivoquem, la UE no modificarà la seva posició. Els tres reguladors principals han advertit seriosament a Brussel·les. El missatge de Brussel·les és clar, no se’n refien i volen auditar tot el sistema financer andorrà. Recordi el que va passar amb les auditories de BPA que van ser copiades per autoritats de fora d’Andorra i que han passat a tenir tota la informació de tots els clients així com de les persones que van rebre o efectuar transaccions amb BPA. El mateix pot passar amb totes les dades del sector financer en el moment en el qual Andorra signi l’acord d’associació i Brussel·les ordeni les auditories al sistema financer andorrà. La resposta del nostre negociador és que tant li fa, que ell no té por que vinguin a auditar al sistema financer. Sense comentaris.

La realitat és que l’Executiu ha portat les negociacions tan malament que ens ha portat a l’escenari sense retorn en el qual Brussel·les ha demanat l’auditoria del sistema financer andorrà. Em sembla evident que Brussel·les no deixarà de demanar aquest control si se signa l’acord d’associació... però és que em sembla que encara que no se signi l’acord d’associació i en virtut de l’acord monetari, Brussel·les insistirà en aquesta auditoria. Em sembla que allò que el Govern hauria de fer seria una reforma absoluta de les institucions de supervisió del sistema financer, de la fiscalia i de la justícia del país perquè deixin de ser institucions amb càrrega política de DA i passin a ser institucions homologables internacionalment.

2- L’error en la lliure circulació de persones.
De cop i volta ha sortit el bolet dels requisits per aconseguir un permís de residència a Liechtenstein com a base de negociació per fixar els requisits d’immigració que Andorra podria mantenir dins l’acord d’associació.

Entenc que els negociadors andorrans vulguin utilitzar aquest precedent per defensar unes quotes d’immigració a Andorra. 

Però costa creure que la UE hagi acceptat. Costa creure per què Liechtenstein és un estat membre de l’Associació Europea de Lliure Comerç (AELC) més coneguda per les seves sigles en anglès EFTA. Andorra no és membre a l’AELC. 

Liechtenstein és membre de l’Espai Econòmic Europeu (EEE) com a resultat de l’acord de gener de 1994 entre la UE i l’AELC. Andorra no és part de l’EEE i la negociació que s’està fent amb Brussel·les no és per l’accessió d’Andorra al EEE. Però no poden deixar de costat una gran diferència entre Liechtenstein i Andorra: Liechtenstein té un acord de lliure circulació amb Suïssa. Recordem que Suïssa va rebutjar per referèndum l’any 1994 la seva entrada a l’EEE. Atès que les persones residents a Liechtenstein tenen llibertat per treballar a Suïssa com fronterers, sense restriccions, la lliure circulació entre la UE i Liechtenstein implicaria una lliure circulació parcial de facto amb Suïssa. Per aquest motiu, el 1994, Brussel·les va acceptar mantenir les quotes d’immigració de ciutadans UE a Liechtenstein alhora que es va mantenir la lliure circulació entre Suïssa i Liechtenstein. Per tot el que s’ha exposat, em permeto posar en dubte que la UE mantindrà un nivell de quotes per a ciutadans (o fins i tot per a residents) per accedir a Andorra seguint el model de Liechtenstein.

En tot cas, l’acord d’associació obrirà més l’accés a la residència de ciutadans de la UE a Andorra. DA hauria de recordar l’efecte que ha tingut el model de residències passives de 90 dies dissenyat per qui aleshores era ministre d’Interior, Marc Vila. Hem vist com aquestes residències han escalfat el mercat immobiliari fins al punt de crear un problema social que el mateix Sr. Marc Vila, avui Raonador del Ciutadà, ara es cansa de denunciar. Encara que sempre obvia que va ser ell qui va presentar l’any 2012 la llei de residències passives de 90 dies i no va escoltar als qui avisàvem de l’evident caos immobiliari que generaria a curt i mitjà termini... un error que avui la majoria de la població està pagant amb pèrdua de qualitat de vida.

A més, no es pot amagar que amb l’acord d’associació, l’accés de fronterers quedarà obert, sense restriccions, creant un problema social d’accés a llocs de treball per als nostres joves i creant un problema de logística nacional. Per exemple Mònaco té un tren i una estació al centre de Montecarlo que mobilitza 40.000 persones frontereres, cada matí i cada vespre. Andorra sols té una carretera d’un sol carril a la frontera nord i a la frontera sud. Fet que crearà unes fortes tensions a tots nivells.

3- L’error de l’estudi d’impacte.
El Govern de Mònaco va prendre la decisió d’aturar les negociacions amb la UE disposant de l’estudi prospectiu del 24 de juliol 2023 sobre les conseqüències d’aturar les negociacions amb la UE realitzat conjuntament per Accuracy i August Debouzy. Per la seva part, el Conseil National de Mònaco va disposar del seu propi estudi d’impacte de les conseqüències d’un acord i d’un no acord fet amb la cooperació del Cabinet Gide.

Ens trobem en l’escenari que abans de final d’any, el Govern d’Andorra ha de decidir si deixa les negociacions o si tanca un acord que s’haurà de sotmetre al tràmit parlamentari i a referèndum atès que cedeix sobirania nacional. Però el Govern es desperta ara, i el Consell General continua dormint, per encarregar un estudi d’impacte a enllestir el 30 d’abril, quan farà més de quatre mesos que la negociació s’haurà enllestit. És a dir que serà un instrument de soroll electoral per al referèndum però no pas una eina de treball constructiu per a la negociació.

L’error del Govern de negociar sense estudis d’impacte implica que ha negociat a partir d’opinions personals de l’equip negociador. Una posició que em sembla temerària. Una posició que es pot explicar simplement per què al final es confirmarà que si DA s’ha capficat amb l’acord d’associació és simplement per què necessiten ser uns «franquiciats» de Brussel·les, en el sentit que van a buscar que sigui Brussel·les qui doni a Andorra tot el llibre d’instruccions del que ha de fer legislativament, econòmicament, financerament, mediambientalment i socialment per la mateixa raó que el propietari d’un local agafa una franquícia de roba o de menjar en lloc de tenir el seu propi projecte: perquè no té un projecte propi que funcioni. I aquest em sembla que és l’error de fons de DA: no tenir projecte de país i tenir mentalitat de franquiciat.

Mònaco, encara que ens faci ràbia, sí que té identitat, projecte de país i sí que té una marca de país amb atractius propis, originals, autèntics idesitjats per un públic global.