Pere Augé Advocat i impulsor de la Marca Andorra

Des d’aquest singular Observatori, en aquesta ocasió, m’agradaria centrar-me en allò més nostre, el producte que deriva del conreu de la nostra terra i del tenir cura del nostre bestiar; d’allò ancestral, intemporal, que forma part de l’essència del nostre país; d’allò que fou primer que res, que ja hi era abans de descobrir l’esquí, el comerç o la banca, que fa segles que ens acompanya i que ens serveix de referència per saber d’on venim i que ens ha servit per sobreviure durant segles. Tothom podria explicar la seva, el que li ve a la memòria o li han transmès els seus predecessors, però jo, en el meu cas, em venen al cap algunes vivències explicades per la meva mare i per la meva àvia, en temps on la subsistència era encara més complicada que la d’avui, en temps de fred, un fred molt més gelat que el d’ara, i on la tradició feia que a les cases es tingués una especial cura de tot allò que era valuós per sobreviure. Quants cops havia sentit parlar de ‘lo mandongo’ i el que girava al voltant de la matança del porc. Donges, bringueres, bulls, botifarres, i sobretot aquell saborós ‘mandongo’. O el licor de gerds que feia la iaia, o el formatge de topí, que havia arribat a tastar de petit, o simplement aquelles trumfes meravelloses que tenien un gust incomparable, doncs, sorgien d’una terra amorosa que ens va cuidar i ens va permetre fer-nos grans per algun dia arribar a fer grans coses com les que ara intentem fer, en el segle de les noves tecnologies, del blockchain, de la intel·ligència artificial, però també dels productes d’alçada Km 0, objecte de l’article d’avui!

Més enllà d’aquest romanticisme nostàlgic, no podem oblidar que l’andorrà porta l’esperit comercial a l’ADN, i ja en aquelles èpoques pretèrites, el comerç era present en el nostre dia a dia, tant per la producció agrícola i ramadera, que es trobava als mercats locals, com fins i tot, les costoses però alhora lucratives transaccions transfrontereres de bestiar, i és clar, sense oblidar el que ha representat durant dècades el correu del tabac i que va donar lloc a una etapa de gran prosperitat pel país.

No obstant, els importants canvis operats durant la segona meitat del segle XX exigien la seva ordenació i estructuració, i el sector agrícola i ramader del país, ha fet grans esforços sobretot en la recerca d’identitat i per tal generar valor a la seva producció. Així fou que un 26 de juliol del 1994 es constituí l’Associació de Pagesos i Ramaders d’Andorra, justament per acollir iniciatives i atendre inquietuds del sector i defensar-lo de forma col·lectiva i coordinada. 

No podem obviar que el mercat s’ha anat fent cada cop més exigent i competitiu, tant des del punt de vista normatiu com comercial i les exigències a nivell sanitari i el procés insalvable d’homologació internacional dels productes autòctons, han obligat tant al Govern com al sector privat a treballar intensament per arribar a gaudir dels corresponents labels de qualitat dels productes genuïnament andorrans. 

L’any 2014 s’assoleix una fita molt important, amb la creació de la marca Productes Agrícoles i Artesans d’Andorra, creada i tutelada pel Departament d’Agricultura i Ramaderia i que avui ja agrupa a 36 microempreses andorranes que s’esforcen en incorporar valor a la marca amb un esforç individual i col·lectiu per a promoure els diferents productes agrícoles, ramaders i artesanals amb un segell d’identitat clarament andorrà. Justament per a protegir i reforçar aquesta marca, s’ha creat enguany un reglament d’ús per tal de lluitar contra aquelles pràctiques comercials que puguin ser considerades d’intrusisme, en particular quan afecten els productes agraris i alimentaris i indueixen els consumidors a la confusió sobre l’origen o procedència dels productes, i en definitiva, amb la finalitat d’evitar el frau i la competència deslleial. De fet, tots els productes que formen part d’aquest distintiu es produeixen a territori andorrà seguint pràctiques agràries tradicionals de muntanya i mètodes de producció artesanal i la llicència d’ús de la marca s’atorga única i exclusivament per als productes agraris i alimentaris que siguin produïts, elaborats i comercialitzats dins del territori i seguint el marc normatiu vigent.

La marca descrita ha anat desenvolupant-se posant en valor els nostres ‘productes d’alçada Km 0’ en base a l’arrelament al territori, a la muntanya, a l’altitud, al treball manual, al fort vincle amb la natura, les pràctiques sostenibles, la tradició, el rigor i l’esperit emprenedor. En destaca l’eslògan A l’Alçada d’Andorra només es poden fer les coses bé. Recentment, aquest mateix mes d’agost, el Ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia, juntament amb l’Associació de Pagesos i Ramaders i els set comuns, han impulsat la campanya Aquí produïm qualitat, respecta l’entorn, amb l’objectiu de reivindicar els productes que es fan a Andorra i sensibilitzar la població i els turistes en el respecte per l’entorn natural i els seus fruits.

Qui dubta avui que els nostres productes d’alçada Km 0 tenen un lloc d’excepció a la Marca Andorra i enalteixen el nostre sentiment de pertinença? Així ho han entès les institucions encarregades de la promoció d’Andorra i en aquest sentit, pels despistats que encara no ho han visitat, per allò de què només és per ‘turistes’, els recomano conèixer el detall l’oferta del nostre país en productes autòctons d’Andorra a www.visitandorra.com.

Cal, però, preguntar-se si la nostra producció agrícola i ramadera té escalabilitat econòmicament parlant? És a dir, més enllà de la posta en valor, més que evident, quines opcions tenim de donar a conèixer els nostres productes i aconseguir exportar-los amb garanties, podent així generar expectatives d’almenys recuperar l’esforç que s’hi ha bolcat per part de tot el sector? La realitat és que més d’un productor nacional es lamenta de les insalvables dificultats per a què els productes andorrans puguin exportar-se a tercers països. Aquest ha estat un problema històric que ha impedit desenvolupar una indústria exportadora que es basés en la producció de qualitat en alçada, que avui tractem de posar en valor. Recordem que des del 1990 formem part de la Unió Duanera de la UE pels productes industrials dels capítols 25 al 97, però no pas els justament agrícoles dels capítols 1 al 24. I és clar, de nou ens veiem obligats a invocar el futur Acord d’Associació amb la UE i totes dificultats que deixaran de tenir els nostres productors si finalment aconseguim homologar la nostra normativa de salut animal i seguretat alimentària amb la normativa europea. De fet, avui existeixen productors andorrans que no poden exportar ni a Europa ni de retruc a cap altre continent per aquesta manca d’homologació europea. Imaginem les oportunitats d’intercanvis comercials amb productes alimentaris o agroalimentaris que poden sorgir si acabem formant part del mercat interior europeu. Tanmateix, pensem en l’avantatge de l’accés als distintius de qualitat europeus per tal que els nostres productes es puguin presentar a concursos internacionals, com ja ho han fet alguns, en l’àmbit del vi, la cervesa o la mel. I que dir de la simplificació administrativa que suposa poder tenir accés a les eines tecnològiques de control i d’alerta de la UE pensades per garantir la protecció del consumidor i a les que Andorra tindria accés.

Aquest Observatori de la Marca Andorra ha analitzat fins al dia d’avui molts dels sectors estratègics de l’oferta que com a país hem de mostrar al món, però des d’avui es focalitzarà molt més en l’escenari internacional on haurà de fer-se valdre, tant a la UE com a la resta d’espais internacionals on Andorra hi ha de negociar la seva presència!