Pablo André és un emprenedor i consultor de negocis de trenta anys, meitat suís i meitat gallec, que resideix a Andorra des de fa tres anys. És amant de la seva feina, l’esport, els pastissos de formatge i el vi Albariño D.O Rías Baixas.

–Com va començar en el món de l’emprenedoria?
–Doncs vaig començar molt jovenet, oferia disseny d’imatges, de perfils de Myspace. I ho vaig fer quan encara ni existia Tuenti, imagina’t... [riu]. A partir d’aquí, una cosa em va anar portant a l’altra. En veure que no aconseguia viure’n com per a poder emancipar-me i llaurar-me un bon futur econòmic vaig acabar pivotant disseny de logotips, enregistrament i edició de vídeos, disseny web, pilotatge de drons i un llarg etcètera fins al punt en què em trobo avui, assessorant propietaris de negoci sobre com escalar la seva visibilitat i vendes, ja que durant tot aquest procés de pivots vaig trobar les tecles perquè un negoci creixi i es diferenciï de tota la seva competència.

–Es defineix com a estrateg i consultor de negocis. Què fa exactament?
–La meva feina, principalment, consisteix a detectar punts de fuga i errors estratègics que bloquegen el desenvolupament i creixement de les empreses que em contracten. Ells em presenten un problema, per molt gran que aquest sigui, i jo els el resolc.

–Quant temps porta assessorant empreses? I amb quants clients ha treballat fins avui?
–Fa set anys que assessoro empreses de totes les mides i avui dia compto amb més de 1.600 clients.

–Com a expert en aquest àmbit, quins detecta que solen ser els punts de fuga o els errors que cometen les empreses?
–Hi ha de tot, no trobar perquè una campanya de màrqueting no està funcionant, una fallada de comunicació interna que afecta altres departaments, no saber com vendre un producte de manera consistent, etc. Tot depèn de la facturació de l’empresa, de la quantitat de treballadors i de molts altres factors. Quan accepto treballar amb una empresa mitjana o gran m’exposo a qualsevol mena de cosa, poques vegades solen repetir-se. En canvi, amb petits emprenedors sí que solen categoritzar-se en 3/5 problemes concrets.

–A la seva pàgina web explica que rebutja més clients dels que accepta i que no només és per falta de temps. Per què ho fa?
–Perquè valoro molt el meu temps i no tothom està preparat per a fer créixer el negoci. M’acostumo a trobar força gent amb moltes creences limitants i si invertiré temps a ajudar-te, el mínim és que estiguis disposat a implementar. Aleshores faig passar a totes les empreses que em sol·liciten per una entrevista una mica rigorosa per a decidir si hi inverteixo o no energia.

–Entrant al terreny més personal, és una persona molt propera amb el seu públic i fins i tot s’hi ha obert explicant-los com va ser la seva infància i parlant sobre l’època en què va patir bullying. Com va ser aquesta etapa i què en recorda?
–La recordo com una etapa bonica. El que sí, a l’escola mai no vaig arribar a adaptar-me, sempre vaig ser el raret. Avui estic orgullós de ser-ho, ja que és el que em diferencia. Els meus pares m’han donat una educació i mentalitat increïbles. El que sí que canviaria és no haver-me mudat tantes vegades, ja que adaptar-me i fer amics nous a cada lloc va portar el seu temps. De tota manera, si no hagués passat per tot això, segurament no estaria aquí parlant amb tu. Causa efecte.

–Creu que el fet d’haver viscut això l’ha ajudat a ser més fort i convertir-se en la persona que és ara?
–Sí, sens dubte. Les ferides de la infància et porten a allò que altres veuen com a talents innats quan en realitat els has desenvolupat per supervivència. Per exemple, si de petit et va faltar atenció, el més probable és que acabis desenvolupant tècniques de manera innata sobre com captar i retenir l’atenció de la gent. És un exemple vague i poc explicat, aquest tema em donaria per a un cafè de dues hores i mitja com a mínim (riu).

–Va publicar un llibre, expliqui’ns de què tractava.
–«La guerra de precios» l’he descatalogat, però bàsicament tractava sobre mentalitat i vendes. Parlava sobre mentalitat, estructuració de negoci, vendes d’alt valor i automatització de processos. Buscava aportar molt valor al mercat a canvi de molt poc per a generar sensació de deute i generar més vendes dels meus productes superiors. Però tinc previst treure’n a la venda un altre d’aquí molt poc temps. Es titularà: «L’amor i els negocis són el mateix» (des del meu punt de vista).

–Què és per a vostè l’èxit?
–Entenc que l’èxit és subjectiu per a cadascú encara que em quedo amb una frase: «A vegades, un està tan focalitzat en el seu futur que no s’adona que és al mig del que sempre havia somiat». Amb això vull dir que si pensem que encara no hem aconseguit l’èxit, donem per fet que encara no som reeixits i considero tenir una vida que moltíssima gent voldria tenir. Aixecar-te quan vulguis, decidir anar al llit quan et ve de gust, poder escollir si avui treballes o no, guanyar molts diners fent el que t’agrada, rebre missatges de gratitud diàriament dels meus clients i alumnes, etc. En el meu cas ja em considero exitós. Sí que és cert que sempre es pot tenir més com per exemple més repercussió social o una major cartera de clients encara que no és una cosa que em preocupi, tard o d’hora hi arribaré.

– Com aconsegueix mantenir-se motivat en el dia a dia?
–Em motiva just el que et comentava a l’anterior pregunta, els missatges de gratitud que rebo diàriament. M’agrada ajudar a la gent, ja que em fa sentir útil veure com els meus consells milloren vides i negocis. En l’àmbit personal, em motiva convertir-me en la meva millor versió encara que he de dir que hi ha una creença molt instaurada en la societat sobre això i és la següent: «Aquest any aconseguiré ser la meva millor versió». La vida seria molt avorrida si aquest any aconsegueixo ser la meva millor versió i després em mantinc fins al dia de la meva mort [riu]. Crec que la meva millor versió serà un segon abans de morir-me.