La ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat en funcions, Sílvia Calvó, ha estat dues legislatures al capdavant del ministeri. En acabar aquest segon mandat, fa balanç de la feina feta i reivindica els avenços que s'han fet en matèria mediambiental i també en agricultura i ramaderia en una entrevista publicada per l'ANA. 

-Quin balanç fa d'aquests anys al capdavant del ministeri, s'ha donat sobretot un impuls legislatiu, no?
-Penso que hem assentat unes bases pel que fa a la transició energètica i pel que fa a la protecció del medi molt importants i també hem anat avançant i s'han consolidat moltes coses precisament perquè hem pogut aprovar determinats projectes de llei. Cal recordar que la llei d'impacte era la tercera vegada que es tirava endavant i no s'havia aprovat fins ara. En l'àmbit de transició energètica, abans de la Llei d'impuls de la transició energètica i del canvi climàtic (Litecc), un privat no podia produir energia al país, per tant, hi ha un abans i un després en aquest canvi de model perquè ara tenim un ecosistema que afavoreix la producció energètica, es veuen plaques solars, s'ha multiplicat per trenta en els darrers anys la producció fotovoltaica, i en conseqüència són coses que no eren possibles abans. S'ha impulsat un paquet legislatiu important, d'una banda, per a la protecció del medi i també per a la transició energètica, perquè a més tenim la modificació de FEDA que també va anar vinculada a una llei que ha permès que es consolidés com un grup i anés més enllà de la missió més històrica de distribució de l'energia. També cal destacar la Litecc, que és el nostre full de ruta que hem anat implementant, i un canvi de paradigma amb la llei de l'economia circular que ha permès fer un pla nacional de residus amb uns objectius molt ambiciosos de recollida selectiva.

-I en matèria d'agricultura?
-Sí, és veritat que feia anys que no s'havia modificat la llei d'agricultura i amb la nova s'ha mirat d'anar introduint les eines que els mateixos pagesos i ramaders ens havien demanat, com fórmules urbanístiques per poder tenir explotacions que facilitin el maneig dels animals, aspectes vinculats a l'allotjament turístic d'agroturisme, temes de comerç vinculats a la venda directa i després hem fet un esforç important amb els ajuts perquè no estaven gens actualitzats i s'ha creat un nou ajut de benestar animal per també anar acompanyant el sector ramader cap al que ens demana el consumidor a hores d'ara, que és qualitat, benestar animal, biodiversitat... Per tant, s'ha fet un pas important amb unes bases que suposo que s'aniran desenvolupant a través de la implementació de la llei en els propers anys.

-I què ha quedat per fer?
-En matèria de residus ja ho tenim, transició energètica i medi natural també, i potser quedaria la reflexió entorn de l'aigua, que probablement serà necessària d'acord amb l'impacte del canvi climàtic, que pot afectar els recursos, i de l'urbanisme, però és una reflexió que s'ha de fer de forma serena perquè implica totes les institucions del país i l'estructura competencial que va vinculada a les institucions.

-En aquest sentit, caldrà avaluar l'estat de les xarxes, no? Perquè el consum és elevat i sovint es relaciona també amb l'estat d'aquestes.
-Hi ha feina a fer; la llei d'economia circular preveu uns objectius de consum de 150 litres per dia i per habitant, per tant, es marca un objectiu concret en matèria de consum d'aigua que, efectivament, no implica només el ciutadà sinó també els comuns amb la millora de les xarxes de distribució, que ja ho estan fent. Aquí hi haurà inversions a fer per millorar la xarxa i després una regulació d'àmbit general.

-I amb les aigües superficials les qualitats són prou bones, però encara manquen separatives, com ho valora?
-Els comuns han anat fent inversions, al final l'important en l'àmbit de les aigües superficials és que tenim una bona qualitat, fins i tot excel·lent en determinats trams, i que al llarg dels anys sempre hem anat incrementant la qualitat de les aigües perquè els últims anys hem anat fent un treball gairebé quirúrgic d'anar identificant cada petit punt de vessament que quedava i mirant de solucionar-los. És veritat que hi ha feina a fer encara en matèria de separatives, però els comuns han fet esforços en matèria de vessaments al medi superficial i estan gairebé tots solucionats. Però en els propers anys s'haurà de seguir invertint en separatives perquè al final, des de la perspectiva de l'evolució de l'urbanisme, és importantíssim separar l'aigua neta de la bruta que circula pels col·lectors, perquè justament tinguin més marge.

-Fa un mes i escaig va entrar en vigor la prohibició de posar al mercat certs productes de plàstic, com està funcionant la norma?
-Amb els centres comercials ja hi havíem treballat abans i justament quan vam elaborar la llei vam mirar que fos molt participativa i igual que es va fer participar la ciutadania també es va treballar de forma molt estreta amb les empreses del país i molts comerços ja s'havien anticipat; per tant, és una implementació del decret que es va fent amb absoluta normalitat. Ara anirem fent passets, quedaria el tema de les bosses d'un sol ús, que també s'està treballant i que es compartirà amb el sector, i després les estratègies de reducció dels productes d'un sol ús que no siguin de plàstic i que no estan subjectes a prohibició, però que s'hauran de fer uns fulls de ruta per anar-los reduint.

-En un país on gairebé tot s'importa, com es pot actuar?
-No podem incidir sobre la producció, que és el que fan els països més grans. Nosaltres només podem incidir sobre la producció i distribució i, per tant, hi ha d'haver una implicació molt forta del ciutadà en el canvi d'hàbits. La llei ha d'anar acompanyada de campanyes de sensibilització i de donar les eines al ciutadà perquè canviant els seus hàbits també es vagi canviant el sistema de consum i, per tant, els centres i comerços s'hi ajustin. No es treballa de la mateixa manera que als estats que tenen un sistema de producció, i després cal recordar, també, aquests ajuts a l'economia circular, que són interessants per anar fomentant el canvi en l'empresa que ha d'anar treballant en aquest sentit.

-Precisament moltes de les propostes presentades incideixen en el malbaratament alimentari, que fins ara no s'havia treballat gaire.
-S'havia treballat amb les escoles, però no a escala global i ha estat interessant perquè els ajuts els hem pogut vincular amb propostes que permetran estendre's a la resta de la ciutadania. Aquest 2023 hi ha dos projectes que estan previstos pressupostàriament i que són importants, que és el pla de malbaratament alimentari, perquè amb uns objectius de reducció del 50% es requereix un pla molt detallat que llisti una sèrie d'accions a poder desenvolupar per assolir l'objectiu; i després, el pla de prevenció de residus. La llei d'economia circular també posa molt d'èmfasi en la no generació de residus, que és el primer nivell de la jerarquia, i molt més èmfasi que en l'antiga llei de residus i en el pla nacional de residus. Tant el malbaratament alimentari com els temes de prevenció requeriran aquests plans específics molt més ambiciosos que el que s'havia fet fins ara.

-Quins terminis hi ha per tenir aquests plans?
-Deixem el pressupost aprovat amb les partides pressupostàries corresponents i s'adjudicaran les elaboracions d'aquests plans aquest 2023.

-Precisament en el nou Pla nacional de residus (PNR) es fixen objectius ambiciosos amb noves fraccions com l'orgànica.
-L'antic PNR només tenia com a objectiu el 10% de la recollida en matèria orgànica i això implicava els grans centres comercials i part dels productors, no a tots, per tant, ara s'hauran de fer dues fases, primer una per ampliar a la totalitat dels grans productors (que sabem que aquest sistema funciona perquè és el mateix que vam implementar per a la recollida d'envasos i de vidre) i després, en una segona fase, la recollida prop dels ciutadans. El PNR diu que la matèria orgànica s'ha de recollir el 2024, per tant, aquest any hi ha molta feina a fer amb els comuns per desenvolupar els corresponents concursos i adjudicar el servei de recollida per a la totalitat dels productors.

-El 2024, per tant, hi podria haver recollida entre la ciutadania?
-Crec que el 2024 estarà ampliada a la totalitat dels productors del país i després, de forma gradual, s'anirà implementant a la ciutadania. El 2024 s'hauria de tenir, perquè ho marca el PNR i la llei d'economia circular, la recollida de matèria orgànica a tots els grans productors del país.

-Quin sistema creu que es podria fer servir?
-Haurem de fer balanç de les proves pilot en marxa. No crec que sigui un sistema únic per tot el país perquè al final les característiques de cada parròquia, i fins i tot dels nuclis, són diferents. S'haurà de fer un sistema que serà adaptat; per exemple, al nucli urbà pot haver-hi un sistema diferent d'una zona on hi ha poblets. És un tema molt tècnic que s'haurà de valorar en funció dels resultats de les proves pilot i que s'haurà d'incorporar en els concursos que hauran de fer els comuns per adjudicar aquests nous serveis de recollida selectiva.

-També es vol potenciar el tèxtil.
-El que es feia fins ara era la preparació per a la reutilització amb aquesta implicació molt important de les associacions, com Càritas o Carisma. Hem de passar a un nivell superior, i hem de mirar de recuperar el màxim de tèxtil de la bossa d'escombraries, fins i tot aquest que no es pot reutilitzar, però sí que es pot reciclar. Per aquest motiu això implicarà més contenidors al carrer, és un projecte que també s'ha de treballar amb els comuns, i després trobar uns gestors adequats perquè la dificultat del tèxtil és trobar un sistema de gestió adaptat al tipus de producte que recollim. Per això es treballa en el marc de la cooperació transfronterera perquè els sistemes de gestió actuals no acaben de ser els més adequats.

-Pel que fa a altres materials que fa anys que es recullen, en envasos encara s'és lluny dels objectius, com ho valora?
-És una recollida més complicada, perquè al final el vidre i el paper-cartró és molt més fàcil per al ciutadà diferenciar-ho, i són recollides molt més antigues. Amb els envasos hi ha tot un sistema de gestió que fa que tu has de triar ben bé el que va al contenidor groc, per tant, ja és més difícil que el vidre. Hi ha una feina a fer, d'una banda, de sensibilització del ciutadà, i també amb els comuns per tal d'adaptar aquest sistema per fer-ho més fàcil al ciutadà, sigui augmentant el nombre de contenidors o buscant un altre sistema que faciliti la recollida d'envasos, perquè al final a la bossa d'escombraries el que trobem més són envasos i aquesta matèria orgànica. Els comuns tenen aquests concursos fins al 2024, per tant, tenim aquests dos anys perquè es pugui treballar amb intensitat per ajustar el màxim aquest sistema de recollida d'envasos perquè els objectius també són molt ambiciosos en aquest aspecte i és on tenim, potser, l'assignatura més pendent.

-Recentment, també ha presentat el pla d'obsolescència del centre de tractament de residus i va dir que quan la planta no sigui necessària, es tancarà.
-Quan no necessitem la planta, la tancarem, així i tot sabem que hi haurà un camí gradual cap a aquesta visió de residu zero que ens portarà, probablement (perquè haurem d'anar respectant aquest objectiu d'economia circular) a una reducció del volum i de la qualitat dels residus que aniran a la planta, per tant, aquesta reducció del volum l'haurem de materialitzar amb una adaptació de la planta i el pla d'obsolescència el que fa és preveure una sèrie d'inversions perquè s'adapti a la recollida selectiva i no al contrari. Podrem procedir a una reducció de la seva capacitat, modificar la turbina per produir més energia i ser més eficients amb menys quantitat de residus. Hi ha previstes una sèrie d'inversions en aquestes infraestructures que ens permetran ser més eficients i a la vegada reduir la capacitat de tractament de la planta.

-El centre s'utilitza ara per produir calor. Un dels objectius és avançar cap a la sobirania energètica, una qüestió que s'ha vist necessària més que mai davant la crisi energètica, s'ha avançat prou?
-Abans d'aquesta crisi nosaltres ja havíem plantejat, i estava recollit a la llei de transició energètica, que havíem d'augmentar la nostra sobirania energètica, és a dir, era un plantejament que feia part del full de ruta i no anava vinculat a la crisi perquè l'objectiu de la llei ja era d'augmentar fins al 30% i per aquest motiu vam desenvolupar el pla d'infraestructures energètiques, però ara encara agafa més importància en el sentit que s'ha vist que no podem dependre tant de l'exterior, sobretot quan hi ha aquestes crisis energètiques, vinculades amb la geopolítica que nosaltres no podem controlar. Hem d'agafar el full de ruta i anar-lo implementant. FEDA ha fet molts esforços en la xarxa de calor, fins i tot en parròquies com Canillo ha desenvolupat la xarxa més enllà de les previsions inicials perquè s'ha trobat molt bona acceptació per part dels propietaris, a Andorra la Vella també estem desenvolupant la xarxa fins i tot més enllà del previst, que és el que hem fet també a Escaldes. Estem treballant amb el parc eòlic amb l'inici del procediment administratiu i, en paral·lel, amb els estudis tècnics i vam fer aquella prova pilot del solar.

-La llei preveu un impuls de l'autoconsum, com s'ha notat?
-La Litecc va permetre que es pogués instal·lar solar, que el particular pogués participar d'aquest augment de la sobirania i hem anat fent passets. Primer va ser la producció solar per part del privat; després l'autoconsum que ho feia més atractiu encara perquè tu et podies descomptar de la teva factura elèctrica el que consumies i injectar l'excedent a la xarxa amb un preu molt interessant, que feia atractiu el fet que instal·lessis plaques; i ara hem anat fent un pas més perquè fins i tot el deslocalitzes: Pots instal·lar plaques en un determinat indret i consumir en un altre, que això també ens ho van demanar. S'han anat fent passos per facilitar al màxim aquesta implementació de les energies renovables per part dels privats, concretament el solar.

-Ara cal que els comuns també facin canvis en les normes perquè hi hagi parcs solars.
-S'hi han posat i esperem que no tardin a desenvolupar les ordinacions perquè al final és veritat que és important el solar en les edificacions, però també hem vist que es complementa amb el solar a les parcel·les. A la Massana mateix hem trobat exemples interessants en aquest sentit, per tant, els comuns ara han de fer aquest exercici com més aviat millor i poder aixecar aquestes moratòries per anar desenvolupant el solar fotovoltaic, que és molt interessant en un país com Andorra perquè al final tenim molt potencial en aquest sentit. Tenim molts dies d'insolació, estem a alta muntanya i és la més pràctica a implementar per part del privat.

-Una de les assignatures pendents és incidir en la mobilitat per reduir els gasos d'efecte hivernacle, la decep que encara sigui un problema important?
-L'aposta pel transport públic gratuït ha estat molt forta per tenir un altre tipus de mobilitat diferent del vehicle privat. Té un impacte econòmic important (per a les arques públiques) i s'hi va apostar amb força i penso que ha donat bon resultat perquè han augmentat el nombre de persones que utilitzen el servei. Ara el que cal és una aposta forta per la millora del servei, per la seva adaptació i per anar fent més atractiu el transport públic no només pel que fa al cost sinó pel servei que ofereix.

-També s'ha apostat per subvencionar les bicicletes elèctriques, això continuarà?
-Voldríem tenir un mix i facilitar al ciutadà tots els sistemes de mobilitat més respectuosos amb el medi i més baixos en carboni, per tant, facilitar la bicicleta, que s'ha reestructurat en el sentit que s'ha implementat amb més força allà on és més útil, bàsicament el nucli urbà i Sant Julià ja que és veritat que té poc interès a les parròquies més altes. Cal destacar, també, l'anar a peu que estan fomentant alguns comuns, juntament amb el transport públic gratuït i després s'hauran anat donant altres passos, com els plans de mobilitat per a les empreses de més de cent treballadors que també s'estan implementant. Però sí, la mobilitat és una assignatura que s'haurà de treballar amb força els propers anys.

-I a Andorra no tindria més fàcil solució que en altres llocs?
-Crec que és de més difícil solució que en grans ciutats, perquè allà tens una massa crítica, un volum d'usuaris, que et fa més factible invertir en altres sistemes de transport alternatiu i aquí hi ha poca gent i buscar un sistema adaptat i segregat és difícil. Sí que ens arriben molts turistes, però en el dia a dia tenim pocs usuaris. En grans ciutats, altres sistemes de seguida són amortitzables i aquí has de trobar alguna cosa adaptada a 80.000 persones i amb una trama urbana molt allunyada, i això és difícil. Crec que és una assignatura també per a la propera legislatura molt important, és un projecte complex.

-Passant al sector de l'agricultura i la ramaderia, de la llei òmnibus, què falta?
-Que els comuns integrin a les seves ordinacions urbanístiques els elements que ha facilitat la llei, per poder implementar a aquestes explotacions ramaderes un maneig més fàcil i que siguin més fàcilment amortitzables. Després cal que des de Turisme es desenvolupi la normativa en relació a l'agroturisme perquè es puguin reutilitzar aquestes explotacions, les bordes, etcètera... com a allotjaments turístics vinculats a una explotació agrícola activa. Són dos elements importants de la llei que s'han d'implementar en els propers mesos i que justament fan part d'aquestes eines que s'han de posar a disposició dels ramaders per poder anar diversificant les seves explotacions.

-Parlava vostè abans del benestar, com estan funcionant aquests ajuts?
-Ara són per al sector boví i hi ha hagut molt d'interès i estem treballant per ampliar-lo al sector oví i equí, perquè realment tota la ramaderia a Andorra vagi vinculada a una bonificació que vagi a favor del benestar animal.

-Totes aquestes accions asseguren el relleu generacional?
-Algunes explotacions o infraestructures són molt històriques i han quedat molt envellides, per tant, si volem que persones joves s'impliquin han de tenir facilitats a l'hora d'implementar o de construir aquestes infraestructures, aquests estables o corts, per poder ubicar els animals. Jo crec que això és un element importantíssim si volem que hi hagi relleu generacional perquè algunes ja no es podran seguir conservant per a la ramaderia perquè són molt velles, i després, també, perquè l'agroturisme pot ser un element complementari interessant i ens ho han demanat. En un país turístic com el nostre crec que hi guanya el país i hi guanyen els ramaders perquè també és interessant que els turistes puguin aprofitar de conviure amb aquesta ramaderia, t'ofereix un producte suplementari i, d'altra banda, el ramader té aquesta possibilitat de fer allotjament turístic i, per tant, complementar tot el que va vincular a la ramaderia.

-Quina acollida estan tenint segells com el de la producció ecològica?
-Volíem fer una aposta important per la qualitat i hi ha força interès, però aquests petits productors requereixen el seu temps perquè són microempreses que tenen les seves dificultats per implantar nous sistemes de producció. Malgrat això, ens han vingut a veure interessats i hi ha el sistema d'ajuts que també vam publicar per anar desenvolupant la certificació ecològica, però també hem volgut fer un ventall més ample, no només l'ecològic. Hi ha el producte elaborat a Andorra, el d'Andorra, la recepta tradicional... és a dir, hem posat a disposició un seguit de segells que permeten oferir una gamma àmplia i fer que es posi en valor la feina dels productors, i després s'ha impulsat la carn de qualitat, que estem molt contents amb com s'ha transformat Ramaders d'Andorra perquè ara ja hi ha un equip professional que prepara la carn, que la posa a disposició de la restauració, dels clients, amb uns sistemes de maduració que també s'han adaptat i que fan que s'hagi millorat molt el producte i tot el sistema de comercialització i distribució, també amb les barquetes. Estem trobant que hi ha la carn a cada vegada més restaurants, s'ha fet un treball amb Turisme per donar un valor també a través del segell restaurant tradicional i, per tant, és una manera de fomentar els nostres productes de país. La llei d'agricultura també tractava el tema dels productors, concretament amb dos elements interessants per a ells que era reforçar la lluita contra l'intrusisme, que és una cosa que fa temps que ens venen demanant, i les modificacions legislatives vinculades al reforç d'aquesta lluita es van incorporar a la llei d'agricultura; i després, amb la creació d'aquesta marca de garantia que el que fa és donar cobertura jurídica al segell de productors agrícoles i artesans d'Andorra i reforça moltíssim la seguretat entorn d'aquesta marca; a més, vincula molt el departament d'Agricultura en la seva difusió i protecció i estem acabant d'ultimar el reglament amb els productors.

-I finalment, com ha quedat el projecte per al cultiu de cànnabis?
-Deixarem enllestit un esborrany de projecte de llei perquè és veritat que estem a finals de legislatura i s'haurà de reprendre en la propera. És un tema que hem treballat sense pausa, però que no hem fet amb pressa perquè és un tema delicat que s'ha de fer molt bé si realment volem que aprofiti el sector agrícola i ramader i a la vegada doni seguretat en l'àmbit internacional, per tant, ara estem ultimant els elements de la llei, també estem buscant fórmules amb l'Apra per vincular al màxim tots els ramaders i agricultors, perquè voldríem que tots en poguéssim treure profit i també estem buscant la millor fórmula en aquest sentit. Es deixarà un text força embastat que s'haurà d'acabar de polir en els propers mesos, la propera legislatura, i que es podrà entrar a tràmit parlamentari jo crec que a final del 23 o principis del 24. S'ha hagut de treballar molt aspectes vinculats a la seguretat, al final el cànnabis és un producte que té les seves dificultats. Volem, si desenvolupem un projecte entorn d'això, que sigui segur i que tingui garanties de futur, que es faci molt bé, amb molt control de l'Estat i és el que estem treballant en el que hauria de ser el futur projecte de llei.