El superàvit del 2022 supera a hores d’ara els 60 milions d’euros i la previsió de l’executiu és que la meitat pugui destinar-se a eixugar deute. Així ho va posar en relleu el ministre de Finances, César Marquina, durant el debat del projecte de llei del pressupost per a l’exercici del 2023, que es va aprovar ahir al Consell General. D’aquesta manera, el titular de Finances va remarcar que aquests 60 milions es destinaran també a capitalitzar FEDA (quinze milions) i altres quinze per capacitar el Govern per a l’ampliació de crèdit per fer front a problemes significatius com poden ser el de l’habitatge. Marquina va defensar que el pressupost per al 2023 és «equilibrat, prudent i conservador» i «dona resposta a les necessitats de la ciutadania».

Marquina va argumentar que l’economia del país està vivint una situació de creixement que, de fet, és més important que la que es dona en altres països de l’entorn i ho va argumentar amb dades com les d’ocupació, turistes o ingressos de la duana. En aquest sentit, el president del grup parlamentari socialdemòcrata, Pere López, va recordar que el volum d’inflació assolida al país és superior a la dels països veïns, tot denunciant que des de l’executiu s’ha apostat per un nou model d’Andorra «que ha fracassat» i va demanar responsabilitats al cap de Govern, Xavier Espot. López va declarar que el creixement del país es deu a la proliferació del sector de la construcció amb un augment del 25% i de l’immobiliari, amb xifres similars, denunciant que «han fet una aposta per l’economia especulativa».

Per la seva banda, Marquina i el president del grup parlamentari independent, Ferran Costa, van assenyalar «la manca de vaticini» de López, tot recordant que en el debat a l’esmena a la totalitat del pressupost del 2022, «no va acabar d’afinar bé» amb el seu pronòstic, ja que a hores d’ara, tal com s’ha indicat anteriorment, el superàvit supera els 60 milions i no els cent milions de dèficit que pronosticava el socialdemòcrata. «El vaticini no és una de les seves virtuts», va etzibar Costa, qui durant la seva intervenció va defensar el pressupost presentat per l’executiu destacant diverses partides que ajudaran «a donar resposta a la problemàtica dels ciutadans» a través de «la gestió correcta dels diners públics. Assegurar un bon estat del benestar implica garantir la salut de les finances públiques», va afirmar.

Al seu torn, el president del grup parlamentari Terceravia, Unió Laurediana i Independents, Josep Pintat, va qüestionar les xifres d’endeutament proporcionades pel titular de Finances, qui va defensar que el deute se situa per sota del 40% que estableix la Llei de finances públiques, concretament en 1.190 milions d’euros. Així doncs, el parlamentari lauredià va alertar als membres del Govern del «rebot del gat mort», exposant que l’auge del creixement econòmic a Andorra es deu a la inflació registrada i que «s’ha d’anar alerta». «Es deuen calés i punt, les reserves i el deute són dues coses diferents», va precisar, després que Marquina exposés que l’endeutament es troba en les mateixes xifres que el 2019.

Rebuig a les reserves d’esmena

Les dues reserves d’esmena que el grup parlamentari socialdemòcrata havia presentat perquè la partida destinada al multifuncional anés destinada a habitatge van ser rebutjades amb el vot en contra dels grups de la majoria i l’abstenció de Terceravia. El conseller socialdemòcrata Carles Sánchez va destacar que la proposta era que es destinessin 1,2 milions entre el 2023 i el 2025 a estudis i onze milions cada any en el mateix període per a la construcció d’habitatge social.

En total, va defensar, hi hauria un total de 34 milions destinats a facilitar l’accés a aquest tipus d’habitatge que el PS creu que és «una prioritat clara». De fet, va continuar que si a aquesta partida s’afegís el que ja està pressupostat el total ascendiria a 53,3 milions i el 2023 seria recordat com l’any en què «es va impulsar aquesta opció de manera decidida», segons va informar l’ANA.

Els CDI signats arriben a 13 amb la inclusió de Mònaco i Txèquia

El Consell General va aprovar per assentiment les ratificacions dels convenis per eliminar la doble imposició entre Andorra i la República Txeca i Mònaco. Amb aquests dos acords la xarxa de CDI que el Principat ha signat en els darrers anys és de tretze, cinc dels quals han vist la llum aquesta legislatura. Durant el debat d’aquests dos punts la ministra d’Afers Exteriors, Maria Ubach, va defensar la importància que es continuï ampliant la xarxa de convenis i va destacar que ara com ara hi ha sobre la taula acords amb Islàndia, Països Baixos, Alemanya, el Regne Unit, Xile, Mèxic i Paraguai i hi ha la previsió de començar els contactes amb la República de Corea. Des del grup parlamentari socialdemòcrata es va lamentar, tot i donar suport als dos acords, que «no hi hagi avenços on hi pot haver un punt d’inflexió per a la dinamització econòmica», tal com va subratllar el president del grup, Pere López. Des de les files demòcrates Berna Coma va defensar la «col·laboració estreta» amb la República Txeca i que sigui membre de la Unió Europea, mentre que Ubach va reivindicar que Andorra ha «insistit» perquè certs acords com el d’Alemanya i el Regne Unit avancin. Així, va recordar que els contactes amb Alemanya van arrencar el 2012 i amb el Regne Unit el 2018. Pel que fa al primer país, va afirmar que s’al·lega que no hi ha activitat econòmica suficient, però Andorra «insisteix» en els avenços financers i fiscals fets en els darrers anys. Pel que fa a l’acord amb Mònaco, «completa la xarxa» de convenis amb els petits estats europeus i «reforça les excel·lents relacions bilaterals», va remarcar la titular d’Afers Exteriors.