Trotalibros és una editorial independent de ‘a poc a poc i bona lletra’. El seu editor Jan Arimany el caracteritza la passió, la cura i la il·lusió, un enamorat dels llibres que ha vingut a reivindicar obres injustament oblidades. Va obrir la seva editorial en plena pandèmia, ha sobreviscut i ara compta amb un catàleg de 16 obres. Aquest Nadal ens ha volgut regalar la traducció al castellà de Persecució de Toni Sala. Avui ens parla de la seva visió editorial i de la seva última publicació.

–En l’època de la immediatesa, com s’obre lloc una editorial independent, cuidada a foc lent?
–Precisament la idea de l’editorial Trotalibros busca en aquest problema trobar una oportunitat. Vaig considerar que precisament l’avantatge era mirar enrere i donar l’oportunitat a grans obres de la literatura que han estat injustament oblidades. Actualment, hi ha una gran obsessió per trobar el llibre inèdit en català o en castellà. Jo em centro a trobar joies que per aquest ritme no són a les llibreries. 

–Ets un editor molt jove, vas obrir a Andorra lluny del circuit editorial. Es pot dir que estàs boig?
–Sí, es pot dir que estic boig. Soc molt jove, era advocat de professió i ho vaig deixar per fer això, aquesta seria la primera bogeria. Em vaig trobar amb moltes coses que no coneixia, va ser la millor manera d’aprendre i a més des del principi tenia clar que ho volia fer a Andorra. Molta gent es pensa que és pel tema fiscal i tot el contrari hi ha molts desavantatges perquè no hi ha accés a les subvencions de la Unió Europea. Jo sóc andorrà i no puc concebre que l’editorial no sigui aquí. De moment està anant bé i estic demostrant que no és necessari estar a Madrid o a Barcelona. M’encanten per visitar, però no per viure-hi, no soc de ciutat sinó molt de poble. 

–Tens llibres molt diferents aparentment, què els uneix en un catàleg?
–Una de les raons per les quals em considero tan afortunat com editor és que publico el que a mi m’agrada, perquè és la primera editorial que sorgeix d’un canal de YouTube. Puc triar el que m’agrada perquè és el que s’espera que publiqui. En general el que uneix a tots els llibres és que són obres increïbles, fins i tot en el seu lloc d’origen, són imprescindibles.

–Tens una especial predilecció per Toni Sala és el primer autor que has editat en dos ocasions. 
–No és especial predilecció, justament aquest any 2023 serà l’any en què començaré a publicar obres d’autors que ja he publicat abans. Fins ara han sigut tots diferents i Toni Sala és el primer. És un escriptor increïble i sentia aquesta frustració quan veia que les seves obres no estaven traduïdes al castellà, però sí a l’anglès i ho estaven petant a Estats Units.

–Com aconsegueix una editorial independent posar-se per davant dels gegants editorials?
–No sé si posar-me per davant dels gegants editorials és no deixar-me esclafar. Els gegants editorials estan allà, són moltes més les vegades que he perdut en subhasta llibres que m’hauria fet molta il·lusió publicar. Però, he de dir que, per exemple, que a Persecució i Els nois, Toni Sala tenia l’oferta d’una gran editorial molt més generosa que la meva. Però a ell li va fer més il·lusió que l’edités jo.

–Com veus el mercat editorial a Andorra? 
El mercat editorial el veig ara increïblement bé, no només per l’existència d’aquest projecte si no per Anem Editors, que trobo que també estan liderant la publicació sobre Andorra i un nou projecte editorial L’editorial Medusa. Crec que ara mateix els editors estem col·laborant entre nosaltres, és especialment un moment molt bo per la literatura aquí a Andorra.

–Quantes persones es necessiten per editar un dels llibres de Trotalibros?
–Jo com a lector, l’agent literari, el traductor, el corrector d’estil, el maquetador, el corrector de galerades, dissenyador. Mínim som cinc persones. Més impressió i distribució. Això depèn de cada editorial, n’hi ha que només fan una correcció, jo sóc maniàtic amb què tot estigui perfecte i compto amb dos professionals diferents a part de la meva correcció. 

–Quin autor o autora li faria il·lusió publicar al teu segell?
–James Baldwin és un escriptor que a mi m’encanta i potser Jerzy Kosinski, els porto perseguint des de 2020. Des d’abans de començar l’editorial, ja estava enviant correus als propietaris dels drets per publicar-los.

–Tens pensat publicar més assíduament o continues prioritzant el ‘a poc a poc i bona lletra’?
–A poc a poc i bona lletra, perquè és amb el que jo puc competir, mai amb el ritme. De cada cinc llibres que llegeixo en publico un i si hi ha sort, cadascun reclama la nota de l’editor que són sis o set pàgines que les visc de manera molt personal. No puc/vull permetre’m augmentar el ritme.